Aràbia Saudita
Internacional 21/08/2023

Denuncien la matança sistemàtica de refugiats etíops per part de l'Aràbia Saudita a la frontera amb el Iemen

Human Rights Watch parla d'"almenys" centenars de víctimes entre març del 2022 i juny del 2023, tot i que podrien ser "milers"

4 min
Djibouti, immigrants d'Etiòpia esperen a la zona d'Obock, un vaixell per creuar al Iemen. REUTERS / GORAN TOMASEVIC

LondresNi Cristiano Ronaldo, ni Benzema, ni Neymar, ni tampoc la Federació Espanyola de Futbol o Gerard Piqué poden amagar els crims contra la humanitat de l'Aràbia Saudita. És la denúncia que ha fet aquest dilluns l'organització Human Rights Watch (HRW), que en un informe assegura que entre el març del 2022 i el juny d'aquest any els guàrdies fronterers d'aquell país, aliat clau d'Occident i especialment dels Estats Units a la regió en l'estratègia de contenció de l'Iran, han "assassinat, torturat o ferit almenys centenars de migrants etíops i sol·licitants d'asil que van intentar travessar la frontera entre el Iemen i l'Aràbia Saudita".

HRW afirma que aquesta massacre sistemàtica s'ha fet "lluny de la vista de la resta del món mentre el règim teocràtic gasta milers de milions en blanqueig esportiu per intentar millorar la seva imatge", en referència als darrers grans fitxatges d'estrelles del futbol masculí i a altres patrocinis sobre grans esdeveniments esportius.

L'organització humanitària cita testimonis presencials dels atacs de les tropes saudites i fa referència a imatges que mostren cadàvers i llocs d'enterrament de les rutes dels migrants. Una de les persones denuncia per exemple que les forces frontereres van obligar un grup de refugiats a violar les noies que els acompanyaven, de 15 anys. Quan un home s'hi va negar, el van matar. El testimoni afirma que ell s'hi va prestar i va violar almenys una noia "per sobreviure". HRW assegura, així mateix, que el nombre de morts podria ser fins i tot "de milers" de persones. Les Nacions Unides ja han qüestionat a l'Aràbia Saudita que les seves tropes obrin foc contra els migrants en un patró d'escalada d'atacs al llarg de la frontera sud amb el Iemen, devastat per la guerra civil.

La ruta dels refugiats és endimoniada. S'adrecen cap a l'est d'Etiòpia, en direcció a Djibouti, creuen el golf d'Aden, travessen el Iemen fins al nord, cap a Sada, ara en mans dels rebels houthis, on esperen en dos camps de refugiats informals. Els que intenten sortir-ne es troben, doncs, entre el foc saudita i les brases dels grups iemenites de traficants de persones, o les diferents guerrilles que actuen al país, com ara els esmentats houthis, al nord, just a tocar de la frontera amb l'Aràbia, o bé amb la violència a Etiòpia. Formalment, la guerra civil hi va concloure fa nou mesos, però tot i que la pacificació ha arribat a Tigre, al centre del conflicte, nous esclats i enfrontaments els darrers 15 dies a la zona d'Amhara, una regió veïna que acull el segon grup ètnic més gran del país, amenacen amb un rebrot i amb afegir encara més inestabilitat a la zona.

La denúncia de HRW té lloc 72 dues hores després que el primer ministre britànic, Rishi Sunak, hagi afirmat que "vol entrevistar-se personalment al més aviat possible" amb el príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, responsable intel·lectual de l'assassinat i esquarterament de l'opositor i columnista de The Washington Post Jamal Kashoggi, que va tenir lloc l'octubre del 2018. Sunak hi parlarà durant la visita oficial que Bin Salman farà a Londres aquesta tardor, després de la invitació que va enviar Downing Street el passat juliol. Bin Salman completarà així la seva rehabilitació internacional després de l'afer Khashoggi, iniciada el juliol de l'any passat quan el president dels Estats Units, Joe Biden, va viatjar a la ciutat saudita de Gidda, a la recerca de petroli per alleugerir la crisi energètica provocada per la guerra d'Ucraïna. El president francès, Emmanuel Macron, també va rebre Bin Salman a París el juliol passat.

Els crims continuen

L'organització humanitària, amb seu a Nova York, assegura que si els assassinats es cometen com a part d'una política del govern saudita per eliminar migrants, aquests actes, "que sembla que continuen", suposarien un "crim contra la humanitat". D'acord amb l'informe, els guàrdies fronterers saudites "han utilitzat armes explosives" per rebutjar els migrants, "incloent-hi moltes dones i nens, en un patró d'atacs generalitzat i sistemàtic".

Altres detalls dels testimonis obtinguts indiquen que, "en alguns casos, els guàrdies fronterers saudites van preguntar als migrants en quina extremitat volien que se'ls disparés", fent-ho pràcticament a boca de canó. L'ús de foc de morter també és una altra de les tàctiques emprades per impedir que travessin la frontera. Els entrevistats han descrit fins a 28 incidents amb guàrdies fronterers saudites que els van atacar amb armes d'aquestes característiques. Els supervivents asseguren també que els saudites de vegades els han mantingut en centres de detenció, en alguns casos durant mesos.

Nadia Hardman, investigadora de drets de refugiats i migrants de Human Rights Watch, afirma que tot i que "[l'Aràbia] gasta milers de milions organitzant un torneig de golf professional, comprant clubs de futbol i patrocinant grans esdeveniments de masses per millorar la seva imatge, això no hauria de desviar l'atenció sobre aquests crims horribles".

Human Rights Watch ha entrevistat 42 persones, entre les quals 38 migrants etíops i sol·licitants d'asil, que van intentar travessar la frontera entre el Iemen i l'Aràbia Saudita entre les dates referides anteriorment. A més, HRW ha analitzat més de 350 vídeos i fotografies publicats a les xarxes socials o recollides d'altres fonts, així com imatges de satèl·lit que cobreixen diversos centenars de quilòmetres quadrats. A partir d'aquestes imatges, almenys han identificat 287 tombes.

Human Rights Watch ha documentat assassinats de migrants a la frontera amb el Iemen i l'Aràbia Saudita des del 2014, però la nova denúncia implica un augment exponencial d'aquests crims. A l'Aràbia Saudita hi viuen al voltant de 750.000 etíops, la majoria desplaçats per raons econòmiques però sempre provocades per la inestabilitat i la violència política a la zona.

stats