Internacional 12/06/2021

El consum d'animals salvatges a la Xina, tocat pel covid-19

La majoria aprova que Pequín vulgui reduir-lo i controlar els mercats

3 min
un jove esquarterant un cocodril a un mercat d'animals vius de Guanghzou

PequínLes parades amb gàbies on s'amunteguen vius gats, civetes, rates de bambú, estruços o altres animals més suposadament exòtics, com ara micos, pangolins i, per descomptat, serps, ja no són gens fàcils de veure en els mercats xinesos. Sobretot no és fàcil trobar-ne perquè ja no són legals. La pandèmia de covid-19 originada a Wuhan, en concret al mercat de Huanan a finals del 2019 , no només ha provocat el canvi de lleis a la Xina en relació amb aquests costums sinó que també ha modificat la percepció dels consumidors . Una enquesta realitzada per l'organització mediambiental WWF (World Wide Fund for Nature) a la Xina, Tailàndia, el Vietnam, Birmània i els Estats Units, principals països on és una pràctica habitual menjar animals silvestres, mostra que el consum ha caigut el 30% el 2021. A la Xina, específicament, el descens és del 28%, però més del 85% dels enquestats estan d'acord amb el tancament dels mercats. Només el 9% afirmen que continuaran consumint aquest tipus de carn. Si no hi ha demanda, però, serà més fàcil combatre l'oferta il·legal.

Pequín va actuar amb rapidesa contra aquests mercats davant de l'expansió de l'epidèmia de covid-19. Com s’ha apuntat, a finals de febrer del 2020 ja havia prohibit el comerç i consum d'animals salvatges, inclosos els que es criaven en granges, i va iniciar una dràstica reconversió del sector. El desembre passat, de fet, el govern va anunciar que s'havien clausurat totes les dedicades al consum de carn d’animals salvatges. Però una altra qüestió és que la legalitat es compleixi. El tràfic és difícil d'erradicar perquè mou molts diners.

Un informe, elaborat conjuntament per investigadors de la Universitat d'Oxford i de la China West Normal, calcula que uns 47.000 animals salvatges es van vendre als mercats de Wuhan en els dos anys i mig anteriors al brot de covid-19 i que més de mil al mes es comercialitzaven de manera il·legal.

Tot i així, en contrast amb l'epidèmia de la SARS del 2003, en aquesta ocasió, i segurament a causa de la gravetat de la pandèmia a escala global, la Xina mostra voluntat política de controlar el comerç d'animals vius. El 2003, però, Pequín es va limitar a prohibir durant un breu període el comerç i consum de civetes, el mamífer carnívor identificat com a hoste del virus de la SARS. Les llavors recomanacions de l'OMS de clausurar els mercats d'animals vius no es van seguir davant la pressió dels lobis que fan negoci amb aquests productes.

El pes econòmic

La indústria de la vida silvestre tenia un valor de mercat de 65.000 milions d'euros i donava llocs de treball directes i indirectes a 14 milions de persones, segons un informe del 2016 de l'Acadèmia d'Enginyeria Xinesa. A la dècada dels 80, la Xina havia incentivat la creació de petites granges de cria de vida silvestre i als 90 la indústria es va expandir. La majoria de les explotacions eren al sud-oest del país i també es va desenvolupar una xarxa de transport per enviar la mercaderia viva als mercats. Fins i tot hi havia una oficina forestal estatal que supervisava el sector. Prohibir el comerç, transport i consum d'animals vius ha obligat a dissenyar una reconversió i indemnitzar els grangers. Una gran majoria de les explotacions han estat tancades i els animals sacrificats o alliberats al camp. Part del sector s'ha reorientat a la cria d'animals per vendre’n la pell, tot i que sanitàriament també pot constituir un risc.

Tot i el considerable impacte econòmic, la majoria dels xinesos no mengen animals considerats salvatges o silvestres, i molt menys mascotes. És una tradició molt més forta al sud del país, d'on prové una coneguda dita: “Es menja tot el que vola menys els avions, tot el que neda menys els vaixells i tot el que tingui potes menys les taules”. A la província de Guangdong, a tocar de Hong Kong, prop del 80% de la població sí que en consumeix amb regularitat. La mitjana baixa en ciutats com Pequín o Xangai, on se situa entre el 5% i el 15%. A la taula són considerades una delicatessen i la medicina xinesa els atorga propietats curatives . Mercats com el de Wuhan, on hi havia un llarg menú d'animals rars, no eren difícils de trobar en altres ciutats com Kunming, Canton o Shenzhen. Als mercats era habitual veure animals amuntegats, fins i tot ferits o moribunds, sense cap control sanitari, ni mesures higièniques, un reservori ideal perquè mutin els patògens i els virus.

Una escena probablement difícil de dirigir per l'OMS, que fa temps que reitera la necessitat de prohibir la venda de mamífers silvestres als mercats d'alimentació per prevenir futures pandèmies i que recentment recordava que "els animals, particularment els salvatges, són la font de més del 70% de totes les malalties infeccioses emergents en humans, moltes de les quals són causades per virus nous".

stats