Guerra entre Israel i Palestina

Els colons s'acarnissen amb els palestins de Cisjordània: "Els han donat carta blanca"

Es disparen els atacs contra la població ocupada des dels assentaments il·legals, rearmats per Israel amb 10.000 rifles

4 min
Una dona plora durant el funeral de palestins assassinats a mans de colons a prop de Nablus

Barcelona"Perdona que hagi trigat a respondre, però aquí estem vivint una bogeria. Ahir un home va ser assassinat a uns metres de casa meva". La crua prèvia que fa a preguntes de l'ARA Manal Tamimi, destacada activista palestina del petit poble de Nabi Saleh, a uns 20 quilòmetres de Ramal·lah, permet fer-se una idea de què està passant a Cisjordània mentre les bombes israelianes arrasen Gaza. Ja s'han registrat una vuitantena de morts palestines als territoris ocupats des que va començar l'ofensiva a la Franja, i l'exèrcit –certifica Tamimi– no és l'únic causant de les víctimes.

Els colons ultraortodoxos de Cisjordània i Jerusalem Est –més de 700.000 en uns 300 assentaments il·legals, segons les últimes estimacions de l'ONU– han redoblat la violència contra la població àrab. Ho han fet, a més, encoratjats pel govern de Benjamin Netanyahu, que la setmana passada els va rearmar amb 10.000 rifles, cascos i armilles antibales. Tel-Aviv, segons denuncien diverses veus sobre el terreny, els ha donat "carta blanca" per atacar palestins i avançar en el procés de colonització.

"Mentre tot el món està mirant a Gaza, ningú està mirant què passa a Cisjordània: els colons s'estan prenent la llei i l'orde pel seu compte", denuncia Tamimi. "Estan fent el que volen: disparen, cremen cases i s'apoderen de terres palestines", referma en conversa telefònica Dror Sadot, portaveu de l'ONG israeliana B'Tselem.

Totes dues deixen clar que aquesta violència no és nova, però coincideixen que en l'última setmana s'ha accelerat. Mitjans internacionals s'han fet ressò de missatges en grups de WhatsApp de colons en què es crida a atacar els palestins, als quals titllen de "nazis" o "rates", i el resultat ara mateix és d'almenys cinc assassinats en tan sols 13 dies. Nombrosos vídeos a les xarxes socials testimonien aquesta violència.

Un dels que més han corregut és el d'un colon als afores d'Hebron disparant a un palestí indefens a menys d'un metre de distància. També han circulat imatges de l'atac al poble de Qusra, al sud de Nablus, que es va saldar amb la mort de quatre palestins, i del boicot del funeral de les víctimes, durant el qual els extremistes van matar un pare i el seu fill. Colons tirant còctels Molotov contra cases palestines a Jerusalem Est o destruint dipòsits d'aigua, calcinant cotxes i arrasant camps d'oliveres en diferents punts de Cisjordània són altres dels casos registrats. "I tot plegat amb l'acceptació de l'Estat d'Israel i la protecció de l'exèrcit", afirma Sadot.

La connivència dels soldats amb aquestes accions es fa evident aquests dies a Hebron, on l'ocupació dels 800 colons a la ciutat arriba fins al centre històric. En paral·lel al bloqueig dels accessos al municipi, s'ha imposat un toc de queda que només permet als palestins sortir de casa en franges de 30 minuts. És llavors quan tenen lloc els atacs coordinats entre civils i militars israelians. "Sovint obren foc a la vegada. I alguns colons actuen vestits amb uniforme de l'exèrcit tot i moure's amb vehicles civils. Ho sabem perquè els coneixem, són els nostres veïns", explica per telèfon Hisham Sharabati, coordinador del Comitè de Defensa d'Hebron.

A Nabi Saleh, que resisteixen davant les amenaces d'un assentament molt proper des del 1976, Tamimi explica que en els últims dies han patit diverses temptatives d'assalt al poble i que els han intentat incendiar dues cases. La seva resposta ha passat per organitzar-se en torns de guàrdia durant les nits per donar l'alarma quan arriben els colons. "Si venen s'avisa tothom, també des dels altaveus de la mesquita. En un minut tothom acudeix a protegir les cases, fins i tot d'altres poblacions, i podem fer-los fora".

Aquesta situació "horrible" que descriu Tamimi no és gaire diferent de la que s'està vivint a la Vall del Jordà, on el 95% d'aquest territori fronterer amb Jordània està declarat zona C –controlada totalment per Israel, segons els acords d'Oslo– i on la població palestina viu assetjada per prop de 60 colònies i 100.000 colons. Rashed Khudiri, portaveu del Moviment de Solidaritat de la Vall del Jordà, confirma des de Fasayil, al nord de Jericó, l'augment dels "atacs, intimidacions i confiscació de terres" a les comunitats palestines. "Els colons es presenten amb personal de seguretat dels assentaments, soldats i policia israeliana. I si no marxes, tornen a la nit i et disparen. És terrible", relata.

Mig miler de palestins forçats a marxar de casa

Khudiri està convençut que "Israel està aprofitant la guerra per desplaçar persones de les zones C", una teoria que comparteix Sharabati des d'Hebron: "El ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir, va participar personalment en l'entrega de les armes als colons. L'objectiu és prendre el control total d'una gran part de Cisjordània de cara a noves expansions", diu. Només des del 7 d'octubre, 552 palestins (136 dels quals menors) s'han vist forçats abandonar casa seva perquè patien per les seves vides, segons el recompte de B'Tselem. Una xifra destacable si tenim en compte que, al llarg dels dos últims anys, l'ONG n'havia registrat 450.

La mateixa organització denunciava en un comunicat aquest dijous que "Israel està explotant cínicament la guerra per fer-se càrrec de més terres a Cisjordània". "Per aconseguir aquest objectiu, la violència dels colons ha augmentat tant en freqüència com en intensitat", afegia. I fins ara aquesta violència no era menor: segons una declaració de l'agost de les Nacions Unides, en els sis primers mesos del 2023 es van registrar 591 "incidents" relacionats amb els colons amb víctimes palestines, un 39% més que l'any anterior i la xifra més alta des que hi ha registres (2006).

Els testimonis recollits en aquest reportatge coincideixen que la situació va a "pitjor" des que Israel va començar a bombardejar Gaza i temen que encara escali més. Sharabati sosté que l'objectiu de fons d'Israel és fer impossible l'existència d'un estat palestí. La mateixa tesi, precisament, que apunten diversos analistes davant d'una eventual reocupació de la franja de Gaza. "És un genocidi", conclou.

stats