Internacional 18/07/2023

La cimera UE-Llatinoamèrica s'acaba sense una condemna de la invasió russa

La Comissió firma un acord d'importació de liti i coure amb Xile per reduir la dependència de la Xina

3 min
Fernández, Gonsálves, Michel i Von der Leyen a la roda de premsa conjunta.

Brussel·lesLa cimera entre la Unió Europea i la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys (Celac) que s'ha fet aquest dilluns i dimarts a Brussel·les no havia de dedicar-se a la guerra d'Ucraïna, sinó a l'acostament entre els dos blocs, que feia vuit anys que no es reunien. Tot i això, ja abans de la trobada la invasió russa es va convertir en el tema de debat i controvèrsia del fòrum UE-Celac quan a principis de mes el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, va assegurar que volia participar-hi malgrat l'equidistància d'una part important dels països llatinoamericans respecte al conflicte o el seu alineament amb Rússia.

El líder ucraïnès pretenia aprofitar l'avinentesa per ampliar el seu suport internacional en una regió on bona part dels països, com Cuba i Veneçuela, no han condemnat l'atac de Moscou o s'han mostrat més aviat neutrals, com el Brasil i Colòmbia. Finalment, ni Zelenski ha assistit a la trobada ni al text de les conclusions finals de la cimera s'hi ha condemnat la invasió russa. De fet, s'evita fins i tot esmentar Rússia.

Les negociacions entre els dos blocs s'han allargat per la divisió interna entre els països llatinoamericans i la UE. Era clar que volien fer referència a la guerra d'Ucraïna, però no es coincidia en els termes. És a dir, han debatut si feien servir el verb comentar, lamentar o, com finalment ha passat, mostraven una profunda preocupació respecte al conflicte. "Expressem la nostra profunda preocupació per la guerra contra Ucraïna, que continua causant un patiment humà immens i augmenta les fragilitats existents de l'economia global, que pateix un constrenyiment i augmenta la inflació", diu el text.

A més, tot i l'acord de mínims, l'escrit inclou de manera excepcional un comentari al final que assegura que hi ha un paràgraf, el que fa referència a Ucraïna, que "no està subscrit" per tots els estats llatinoamericans i europeus pel "desacord" que ha suscitat. Nicaragua és l'únic país que no ha cedit i s'ha tornat a negar a condemnar o senzillament a "mostrar preocupació" per la guerra contra Ucraïna.

En tot cas, tal com ha destacat el president de l'Argentina, Alberto Fernández, la majoria d'estats de Llatinoamèrica ja van votar a favor de la resolució de les Nacions Unides que condemnava la invasió del règim de Vladímir Putin i aquest dimarts també han subscrit el text final. Tot i això, Fernández ha recordat que la trobada no tenia "per objectiu" parlar de la guerra d'Ucraïna i que hagi acabat sent un dels principals temes de discussió de la cimera. Al seu torn, el president de la Celac, Ralph Gonsalves, ha criticat que els dirigents hagin dedicat "massa esforços" a debatre sobre el conflicte i ha remarcat que la trobada s'hauria d'haver destinat a tractar únicament qüestions que afecten directament les relacions entre els dos blocs.

La UE importarà liti de Xile

Tot i la divisió amb Ucraïna, la UE i la Celac han arribat a uns quants acords comercials. El més destacat l'ha firmat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb el president xilè, Gabriel Boric, i permetrà als Vint-i-set importar de Xile minerals crítics com el liti i el coure, que són imprescindibles per al sector tecnològic i poden ajudar la UE a reduir la dependència de la Xina. A canvi, el bloc europeu es compromet a potenciar tota la cadena de valor de les indústries d'extracció i de processament d'aquesta mena de materials del país llatinoamericà.

En aquest sentit, la Comissió Europea insisteix que no només té l'objectiu de potenciar el sector miner de Xile, sinó que també vol ser molt més que una potència extractora dels seus recursos naturals i que pretén contribuir al creixement verd i sostenible de la regió amb plans de formació i llocs de treball de qualitat. "Compartim valors i som socis escollits per convertir-nos en l'energia neta i la transició digital", ha afirmat Von der Leyen.

stats