Els ‘brexiters’ afluixen però els unionistes tiben la corda
Els nacionalistes d’Irlanda del Nord avalarien una pròrroga d’un any abans que el Brexit de May
LondresDesprés de la tempesta de dilluns, relativa calma ahir dimarts abans de la nova tempesta que esclatarà avui dimecres, quan, a les set del vespre, els diputats britànics comencin a pronunciar-se, amb vots indicatius, sobre com poden, si és que poden, sortir del tortuós cul-de-sac del Brexit.
Una sortida que, d’acord amb les preferències expressades fins ara per la Cambra dels Comuns, no complau gens ni al govern ni tampoc, i amb molta més raó, els brexiters radicals que encapçala l’ultracatòlic Jacob Rees-Mogg. Perquè si ses senyories arribessin a algun tipus de consens, estaria més a prop d’un Brexit molt suau que no pas del més dur de May (que veta la unió duanera i el mercat únic) o del radicalque fins ara ha defensat a capa i espasa Rees-Mogg.
Així, després de pair els efectes de l’enèsima derrota encaixada per la primera ministra 24 hores abans, Ress-Mogg va piular una frase especialment significativa, que obre la porta a donar llum verda al pacte de May amb la Unió Europea (UE): “La tria sembla ser l’acord de May o el no Brexit”, escrivia. L’exministre del Brexit, David Davis, que el juliol passat va renunciar al càrrec perquè no volia assumir els plans de May, assegurava ahir a la BBC que hi tornarà a donar suport, com ja va fer en la segona votació, no pas en la primera. “Crec que ara té una oportunitat raonable de veure’l aprovat”, va dir Davis.
L’estovament del fins ara intransigent líder dels brexiters -o com a mínim l’estovament detectat en la meitat dels parlamentaris (entre 70 i 80 en total) que s’integren dins de l’European Research Group (ERG)- ha sigut un moviment que la premier espera des que el 15 de gener va posar el seu acord per primer cop a votació. Però Theresa May ha esdevingut un patètic personatge de tragèdia enmig de la interminable farsa del Brexit, i els presumptes aliats del DUP (nacionalistes nord-irlandesos, els vots dels quals són vitals per a Downing Street) van tallar d’arrel qualsevol esperança -almenys de moment- de cedir ni un pam.
El responsable del Brexit dels unionistes nord-irlandesos al Parlament de Westminster, Sammy Wilson, va afirmar en un article publicat a la pàgina web del Telegraph a primera hora de la tarda que s’estimava més “un any de pròrroga” que no pas continuar a la “presó” que suposa l’actual acord establert amb Brussel·les.
Un sacrifici inútil
Sense el concurs del DUP, May no pot esperar l’aprovació del seu pla. Si més no, per ara. Tret que porti la situació a l’extrem esgotant el temps fins a l’11 d’abril -data de la sortida del Regne Unit per defecte si no obté la llum verda i no ofereix cap pla alternatiu- i plantejant la disjuntiva: “O el meu acord o res”. Però, en una prova més del caos que devora el govern, el ministre de Sanitat, Matt Hancock, va dir ahir que sortir tirant pel dret “no és una opció”.
La jornada d’avui tornarà a ser explosiva. Al migdia May s’enfrontarà a la sessió de control setmanal del govern, i a mitja tarda s’adreçarà al seu grup parlamentari. Pel que fa al contingut de la trobada, ahir s’especulava a Westminster que podria oferir el seu cap i una data concreta de renúncia, si té la garantia que aconseguirà els vots necessaris. Però sense el DUP a bord, no té sentit fer-ho. I més quan alguns dels brexiters de l’ERG no accepten l’intercanvi. Entre d’altres, Anne Marie Morris, que va afirmar a la BBC que no està disposada donar el sí a May encara que fixi una data per a l’adeu.
D’altra banda, serà el carismàtic speaker (president) de la cambra, John Bercow, qui triarà avui les propostes per votar al vespre: sis o set. Els parlamentaris indicaran en una única papereta quines aproven o refusen, i s’eliminaran les que obtinguin menys suport. El govern encara ha de decidir si dona llibertat de vot als seus diputats. Si no en dona, s’arrisca a una vintena de dimissions de càrrecs de segona fila.
A més, en el que es preveu que serà una nova humiliació per a Theresa May, la cambra decidirà després dels vots indicatius si torna a prendre el control de l’agenda del Brexit un dia més per dedicar dilluns vinent a debatre i votar les alternatives que aquest vespre rebin més suport. I, al final de la jornada, tant la Cambra dels Comuns com la dels Lords hauran d’aprovar el canvi de data oficial del Brexit, ja que de moment, oficialment, encara és el 29 de març. En la moció que va presentar ahir a aquest efecte, el govern proposa el 22 de maig, en cas que Theresa May superi el llistó, o el 12 d’abril, d’acord amb l’ultimàtum establert per la UE. Serà el moment de veure quants tories volen trencar tirant pel dret.
Unió Duanera + alineació mercat únic
És la proposta laborista, que té el suport d’una colla de diputats tories i que podria ser acceptada pels nacionalistes gal·lesos i escocesos. Té l’avantatge que elimina el problema de la frontera irlandesa.
Opció Noruega+
Una relació econòmica com la de Noruega a través de l’Àrea Econòmica Europea (EEA): suposaria formar part del mercat únic. El + que s’hi afegeix és la unió duanera, de què no formen part els membres de l’EEA. Implica la lliure circulació de persones i elimina la salvaguarda sobre la frontera d’Irlanda.
Acord de lliure comerç (Canadà)
Implica, bàsicament, eliminar més del 90% d’aranzels. És el pla preferit dels brexiters.
El pla que surti + referèndum
L’alternativa que surti, si en surt cap, sigui la que sigui, podria ser esmenada per sotmetre-la a un referèndum confirmatori.
