Biden i Johnson escenifiquen una renovada amistat Washington-Londres

El president dels Estats Units i el 'premier' britànic signen una nova Carta Atlàntica que evoca la que Churchill va segellar amb Roosevelt el 1941

4 min
Jill Biden, Joe Biden, Boris Johnson i Carrie Johnson, aquest dijous, en la primera sessió gràfica que el president dels Estats Units i el primer ministre britànic, acompanyats de les seves dones, han fet a Cornualla abans de reunir-se en una sessió bilateral prèvia a la cimera del G7

LondresJoe Biden i Boris Johnson, "clon físic i emocial" de Donald Trump, segons la definició que el president dels Estats Units va fer del primer ministre britànic el desembre del 2019, quan encara només era un aspirant més a la candidatura demòcrata a la Casa Blanca, s'han trobat aquesta tarda de dijous a Cornualla, davant de la badia de Carbis, al sud-oest d'Anglaterra. Primera reunió cara a cara com a líders dels seus respectius països. Johnson ha fet de bon minyó i ha oblidat què va dir Biden –tot i que aleshores el premier ho deuria entomar com un elogi merescut–, i Biden també ha oblidat que Johnson volia aparèixer davant del món com el col·lega més avantatjat de l'home del permanent gest enfurismat i el cabell taronja. Johnson, de fet, va anar més enllà. I, en acabar la trobada, davant de les càmeres de la televisió, va qualificar la presència de Biden a la Casa Blanca "d'alenada d'aire fresc".

La raó de tanta desmemòria: les lleis de la diplomàcia internacional d'alta volada i la necessitat d'enfortir i renovar les relacions transatlàntiques en uns moments en què Rússia i la Xina es veuen, o es tornen a veure, com a elements de desestabilització de les democràcies occidentals.

Les primeres paraules enregistrades dels dos mandataris han sonat una mica a guió de late-night talk show dels anys vuitanta. Biden ha comentat: "Li he dit al primer ministre que tenim una cosa en comú: els dos ens hem casat per sobre de les nostres possibilitats". Johnson encara no fa ni dues setmanes que es va unir en matrimoni per tercera vegada amb una dona vint anys més jove. I recollint el guant d'una afirmació que, sense massa exigència, es podria titllar de condescendent en el millor dels casos, ha contestat de la següent manera: "No en dissentiré. No estaré en desacord amb el president en això o, de fet, en qualsevol altra cosa; crec que és molt probable". La molt breu sessió mediàtica ha esdevingut aleshores un petit caos de preguntes a crits de la premsa sense respostes dels mandataris. Mentrestant, l'amfitrió feia un gest al convidat com volent dir-li: "Aquests nois i noies de la premsa, ja se sap, són incorregibles".

La insistència dels mitjans de comunicació presents, però, tenia una raó ben concreta. I és que per primera vegada en una trobada bilateral entre el màxim responsable dels Estats Units i l'inquilí de Downing Street no s'ha programat una conferència de premsa conjunta posterior. Per què? Potser perquè, en el fons, hi ha tantes raons per a l'acord i la cooperació com una, si més no una, per al desacord. I és l'actitud britànica en relació amb l'aplicació del Protocol del Brexit a Irlanda del Nord, que està provocant no poca tensió entre Brussel·les i Londres, amb acusacions des de Belfast d'intransigència dels europeus, i amb amenaces des de Brussel·les d'introduir tarifes i aranzels al comerç si el Regne Unit no compleix el que s'ha pactat. No debades, al matí, en una conferència de premsa des de Brussel·les, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen ha assegurat: "El que s'ha acordat s'ha d'implementar".

En aquest sentit, en el comunicat conjunt que Downing Street ha distribuït al final de la trobada, s'hi pot llegir: "El primer ministre i el president han reafirmat el seu compromís amb l'Acord de Belfast (Divendres Sant) i amb la protecció dels guanys del procés de pau. Els líders han acordat que tant la UE com el Regne Unit tenen la responsabilitat de treballar junts i de trobar solucions pragmàtiques per permetre el comerç sense compromís entre Irlanda del Nord, Gran Bretanya i la República d'Irlanda". Un text de compromís per no ferir la sensibilitat britànica després que, de paraula, Washington advertís Londres que amb la pau a l'illa no s'hi juga.

Gens de polèmica

Els britànics, i especialment Boris Johnson, saben perfectament que Biden pensa que el Brexit ha desestabilitzat i ha afeblit els aliats occidentals però que cal fer el cor fort i tirar endavant. Al mateix temps, els Estats Units comandats pels demòcrates necessiten presentar-se davant del món com els líders de les democràcies liberals, un cop s'ha posat punt i final al trumpisme aïllacionista. Per tant, l'escenificació de la trobada ha pretès evitar qualsevol polèmica o fricció. Tots dos tenien l'incentiu de mostrar que, per sobre de les desavinences personals, dels judicis o els comentaris del passat, la relació Washington-Londres és estable i funciona com una maquinària ben greixada.

Més enllà de les diferències de personalitats, i la conjuntura, el cert és que la relació institucional entre els Estats Units i el Regne Unit és enorme: a nivell diplomàtic, administratiu, de seguretat, de defensa i comercial. Biden han fet un gest ben explícit veient-se amb Johnson en primer lloc, abans del G-7 i del seu viatge a Brussel·les. I també ha portat sota el braç la simbòlica signatura d'una renovada Carta Atlàntica –per garantir cooperació econòmica i en matèria de sostenibilitat, seguretat i tecnologia– que evoca la que Winston Churchill i Franklin D. Roosevelt van signar el 1941, quan ja en plena guerra a Europa, el Vell Lleó va viatjar als Estats Units per segellar una col·laboració que esdevindria fonamental en la lluita contra els nazis. Els dos països també han acordat aquest dijous l'establiment d'un grup de treball per recuperar el més aviat possible la normalitat del tràfic aeri postpandèmia.

A partir de demà, però, amb l'inici oficial de la reunió del G-7 –el club dels set països més rics del món–, on també seurà la Unió Europea, representada per la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el cap del Consell, Charles Michel, la qüestió d'Irlanda del Nord i el Brexit pot tornar a sortir, malgrat que no consta a l'agenda oficial. Downing Street confia, però, en haver convençut Washington que el Regne Unit post-Brexit no és part d'un nou problema a Irlanda del Nord, sinó una peça més en la solució dels grans reptes. Reptes a l'agenda oficial del G-7 que, en principi, estarà focalitzada en el combat de la pandèmia, la lluita contra el canvi climàtic com a esforç previ a la Cimera de Clima de Nacions Unides, COP26, de Glasgow, al novembre, i l'enfortiment de les democràcies liberals davant les amenaces ja esmentades de Rússia i la Xina.

stats