La intel·ligència alemanya classifica AfD com un partit "extremista" que amenaça la democràcia

BarcelonaEl principal partit de l'oposició a Alemanya ha estat formalment qualificat de partit "extremista" de dretes i d'amenaça per a la democràcia. Els serveis d'intel·ligència del país (BfV o Oficina de Protecció de la Constitució) han classificat d'aquesta manera Alternativa per a Alemanya (AfD), una decisió que podria obrir la porta a una futura il·legalització de la formació, tot i que de moment sembla una possibilitat encara remota.

La BfV, que actua com a servei de seguretat del ministeri de l'Interior, ha argumentat que AfD té plantejaments "incompatibles amb l'ordre constitucional", especialment pels seus posicionaments racistes. "La concepció de la gent basada en l'ètnia i l'ascendència que predomina dins el partit no és compatible amb l'ordre democràtic lliure" i deriva en "agitació contra determinades persones o grups de persones", especialment contra les minories, segons ha apuntat en un comunicat aquest divendres.

L'organisme ha revisat "de forma exhaustiva i neutral" l'informe que té sobre Alternativa per a Alemanya, d'unes 1.100 pàgines, i ha fet referència al "gran nombre de declaracions antiestrangers, antiminories, antiislam i antimusulmans" dels líders del partit d'extrema dreta.

La BfV fins ara havia considerat Alternativa per a Alemanya com un "cas sospitós" d'extremisme de dretes, però ara ho ha elevat a "cas confirmat". Aquesta classificació permet a les autoritats augmentar la vigilància del partit, que va quedar segon a les eleccions federals del febrer amb un 20,8% dels vots, superant per primer cop el Partit Socialdemòcrata, que va quedar tercer. D'aquesta manera, les autoritats poden utilitzar mètodes secrets per controlar la formació, com ara el reclutament d'informants confidencials, infiltracions i la intercepció de comunicacions.

"Cop dur a la democràcia"

Els colíders de la formació, Alice Weidel i Tino Chrupalla, han deixat clar que recorreran contra aquesta decisió, que han descrit de "cop dur a la democràcia alemanya". "S'està desacreditant i criminalitzant públicament AfD poc abans del canvi de govern", han lamentat en un comunicat, i han assegurat que el partit "continuarà defensant-se legalment contra aquestes declaracions difamatòries que posen en perill la democràcia".

El secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, també ha criticat la decisió de la BfV: "Alemanya acaba de donar a la seva agència d'espionatge nous poders per vigilar l'oposició. Això no és democràcia, és tirania disfressada", ha dit a X. I ha afegit que considera que, "el que realment és extremista no és la popular AfD (...) sinó les polítiques d'immigració de fronteres obertes i mortals de l'establishment a les quals s'oposa l'AfD".

L'Oficina de Protecció de la Constitució alemanya ja havia qualificat d'organitzacions extremistes d'extrema dreta les branques d'AfD a Turíngia, Saxònia i Saxònia-Anhalt, així com les joventuts del partit. El setembre passat, Alternativa per a Alemanya va assolir una fita històrica quan va guanyar amb un ampli marge les eleccions a l'estat de Turíngia. Va ser el primer cop que una força d'extrema dreta guanyava unes eleccions regionals alemanyes des de la Segona Guerra Mundial, mentre que a Saxònia va quedar en segona posició. El líder a Turíngia, el professor d’història Björn Höcke, ha estat condemnat dues vegades per fer servir proclames nazis en públic. 

Porta oberta a la il·legalització?

Els serveis d'intel·ligència no poden pressionar perquè es prohibeixi el partit, però aquesta decisió sí que pot animar altres actors a iniciar aquest procés. Aquest divendres, l'actual canceller alemany, Olaf Scholz, s'ha mostrat prudent, tot i que no està previst que tingui un paper destacat al pròxim govern. "Estic en contra d'un intent ràpid [d'il·legalitzar AfD]. Hem d'avaluar amb cura la classificació", ha dit. Més tard, el líder del Partit Socialdemòcrata, Lars Klingbeil, ha dit al diari Bild que el govern entrant revisarà si ha d'impulsar la prohibició del partit. "[AfD] vol un país diferent, vol destruir la nostra democràcia. I ens ho hem de prendre molt seriosament", ha dit el probable futur ministre de Finances.

El Parlament també podria intentar limitar o aturar el finançament públic a AfD, però per fer-ho les autoritats necessitarien proves que el partit vol soscavar explícitament o fins i tot enderrocar la democràcia alemanya.

A finals de març es va constituir el nou Parlament alemany (Bundestag), on es visibilitza l’impuls que ha rebut l’extrema dreta els últims anys. AfD ocupa ara el doble d'escons que en la legislatura passada: ha passat de 77 a 152 diputats. Ara bé, el cordó sanitari de la resta de formacions ha fet que els extremistes quedessin aïllats de les negociacions per formar govern. La setmana que ve, el Bundestag votarà la investidura del conservador Friedrich Merz com a canceller d'una coalició amb els socialdemòcrates.

Un cop resolta la formació del govern, s'havia obert el debat sobre com haurien de relacionar-se la resta de formacions amb Alternativa per a Alemanya, després que alguns membres de la CDU, el partit de Merz, plantegessin que caldria tenir-hi relació com amb qualsevol altre partit, tot i que els seus socis socialdemòcrates ho han rebutjat.