12/02/2021

L'alliberament de Loujain al-Hathloul, una petita concessió saudita

3 min
Loujain al Hathloul . REUTERS
Disponible en:

Pensava fa uns dies en la ironia que suposa que molts dels aixecaments populars i de les campanyes en defensa dels drets fonamentals estiguin dirigits per dones en mig planeta. A Bielorússia, Rússia o Polònia les manifestacions, les protestes, les denúncies i les insurreccions tenen rostre femení, i com en molts altres països les dones dels opositors prenen el seu relleu quan ells acaben a la presó. Liderar per herència o per sentiment de responsabilitat és una funció que assumeixen dones en bona part del món: a la conservadora Bangladesh dues dones s'alternen en el càrrec, totes dues viudes dels respectius líders nacionals, encara que no per motius precisament altruistes sinó per alimentar la xarxa clientelar creada originalment per ells. A Occident, el patriarcat només admet des de fa poques dècades que professionals amb talent, carisma i cromosoma X arribin als més alts càrrecs de poder. Fora del món occidental, ni tan sols es tolera –llevat d'excepcions propiciades per caramboles circumstancials–, tot i que elles segueixen assumint en les seves ments i en els seus cossos part de la càrrega que implica exigir drets per als seus col·lectius.

El món es congratula per l'alliberament de Loujain al-Hathloul després de 1.001 nits –quina ironia numèrica– en una presó de l'Aràbia Saudita, en lloc d'esquinçar-se les vestidures per seguir tolerant un règim teocràtic i misogin capaç de decapitar, esquarterar i desmembrar dissidents polítics com si encara fos a l'Edat Mitjana. Al-Hathloul, que ara té 31 anys, va ingressar a la presó plena de joventut i orgullosa d'haver liderat una campanya que tenia com a objectiu que es permetés a les dones saudites –tota la vida tutelades pels homes, com si fossin eternes menors d'edat– conduir automòbils. Una cosa tan bàsica que acabaria sent reconeguda com a dret un mes després, això sí, d'empresonar l'activista i tantes altres com ella.

Un tribunal antiterrorista –el més indicat, segons Riad, per jutjar el seu comportament subversiu– la va condemnar a cinc anys. La qüestió de fons no era conduir: el problema, per a la monarquia saudita i el seu modern príncep hereu, Mohamed bin Salman, era que ningú, i menys una dona, gosés dir-li què havia de fer. I Al-Hathloul ho va pagar amb més de tres anys a la presó, que li van deixar el cos consumit i molts cabells blancs: la seva família ha denunciat que durant l'empresonament l'han torturat amb ofegaments, descàrregues elèctriques i agressions sexuals i ha patit períodes de confinament solitari. El seu malson no acaba amb la seva posada en llibertat: se li ha prohibit sortir de l'Aràbia Saudita durant els pròxims cinc anys.

La seva germana, la gran defensora del seu alliberament, modula la seva alegria assegurant que no serà completa llevat que Al-Hathloul pugui recuperar totalment la llibertat de moviments, cosa que li permetria sortir del país-presó on ha nascut. "L'empoderament de les dones a l'Aràbia Saudita és una mentida. No hem vist reformes reals", denuncia Lina al-Hathloul, impulsora de la campanya que incansablement ha exigit l'alliberament de l'activista al llarg d'aquests anys. "La gent continua oprimida, i ara encara més. Hi ha una atmosfera de por real sota el mandat de Bin Salman", assegura des de Brussel·les, on s'ha instal·lat.

Les dues germanes agraeixen les gestions al nou president nord-americà, Joe Biden, que revelen cert grau d'implicació de la nova administració nord-americana, atès que fa menys d'un mes des que va començar a treballar. Sobretot, el gest implica un canvi extraordinari respecte a l'anterior govern de Washington, que va protegir la teocràcia saudita fins i tot quan es va demostrar que el príncep hereu havia ordenat l'esquarterament en una de les seves seus diplomàtiques d'un dels seus crítics més importants, el col·laborador del diari nord-americà The Washington Post Jamal Khashoggi. Res estrany per a un president, Donald Trump, que va arribar a retirar-se del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides convençut de l'escassa importància de defensar drets elementals, democràcies o llibertats en un món on la impunitat s'obre pas a mossegades, i més en una era pandèmica en què les prioritats de les grans capitals occidentals es limiten a mantenir l'economia a flotació i la taxa de mortalitat dels seus ciutadans tan baixa com es pugui.

stats