Internacional 24/09/2022

Així ha aconseguit Meloni portar l'extrema dreta a la porta del poder

La líder de Germans d'Itàlia s'esforça en aparentar moderació, però el missatge conservador que és a l'ADN del partit no ha canviat

4 min
Giorgia Meloni durant un míting a Roma

RomaEra l'any 2004. Azione Giovani, les joventuts d'Aliança Nacional, feia el seu tercer congrés i els candidats a presidir l'organització hereva del Moviment Social Italià –fundat per un exministre de Mussolini– eren dos joves cadells, Carlo Fidanza i Giorgia Meloni. Ella es va imposar per quatre vots. Fidanza, eurodiputat de Germans d'Itàlia, va abandonar el partit per la porta del darrere ara fa un any, quan es van descobrir les seves presumptes connexions amb personatges de l'extrema dreta disposats a finançar el partit amb fons opacs. Meloni té ara tots els números per convertir-se en la pròxima presidenta del govern italià.

La crisi dels partits tradicionals

La jove Meloni, de 45 anys, va trepitjar per primera vegada als anys 90, en plena crisi dels partits tradicionals, la seu d'Aliança Nacional a la Garbatella, el barri obrer i roig de la perifèria romana on es va criar. En aquella mateixa dècada va declarar a la televisió francesa que Mussolini havia sigut "el millor polític italià dels últims 50 anys". El seu ascens dins el partit va ser fulgurant i amb 30 anys va entrar al Parlament gràcies a Silvio Berlusconi, que la va nomenar ministra de la Joventut en un govern de coalició que va acabar caient el 2011. Un any més tard ella va fundar els Germans d'Itàlia, amb un nom que s'inspira en les primeres paraules de l'himne nacional. En patriotisme no la guanya ningú.

Sempre a l'oposició

La primera vegada que es va presentar a les eleccions, el 2013, Germans d'Itàlia va aconseguir l'1,9% dels vots i cinc anys després va arribar al 4,3%. Llavors el seu partit era el soci petit de la coalició conservadora liderada per un Berlusconi en decadència. Les urnes van certificar el sorpasso de la Lliga sobre Força Itàlia. Amb tot, mentre Matteo Salvini ha format part de dos dels tres executius –amb diferents majories– que s'han succeït des del 2018, Germans d'Itàlia s'ha mantingut en un segon pla, donant suport al govern d'unitat presidit per Mario Draghi, per exemple, en l'enviament d'armes a Ucraïna, però des de l'oposició.

Atlantista, però amb Orbán

En aquests últims mesos Meloni ha reivindicat el seu compromís amb l'Aliança Atlàntica, la Unió Europea i l'OTAN, i la seva ferma oposició a Rússia. Tot i això, no ha renunciat a mantenir el seu suport als aliats europeus com Viktor Orbán i ha arribat a votar contra la recent condemna del Parlament Europeu de la deriva autoritària del primer ministre hongarès. "Si vol continuar sent rellevant als cercles conservadors europeus, òbviament no pot expressar condemnes als països que li són menys hostils", analitza el politòleg Marco Tarchi. "El seu objectiu serà l'enfortiment mutu".

Metamorfosi moderada

Tarchi sosté que l'aparent transformació moderada de Giorgia Meloni forma part d'una estratègia que aspira a presentar Germans d'Itàlia com un partit capaç de governar, alhora que respon a l'evolució natural de la formació, en paral·lel al camí emprès en el passat per l'MSI i Aliança Nacional. La diputada del Partit Democràtic Laura Boldrini és més crítica: "Jo no crec en la metamorfosi de Meloni. A Germans d'Itàlia hi ha persones que encara avui es declaren feixistes i Meloni reivindica el lema feixista «Déu, pàtria i família» i no ha volgut canviar la flama del símbol del partit, herència de Mussolini". "Amb ells al govern hi haurà una tornada cap enrere", avisa.

Conservadorisme social

Caio Mussolini, besnet del Duce i candidat a les últimes eleccions europees, destaca la capacitat de treball de Meloni i que no es rendeix mai. "És una gran líder, té carisma, està preparada i, sobretot, és coherent, una cosa molt estranya en el panorama italià", explica a l'ARA. Recorda com la candidata a primera ministra va fundar Germans d'Itàlia perquè "no trobava un programa coherent amb la història del partit; va fer una aposta i va guanyar".

Coherència és la paraula que més repeteixen els que l'han coneguda de prop en la política romana. I, des que liderava les revoltes dels cadells de la ultradreta als carrers de Roma de fa 20 anys, s'ha mantingut coherent a moltes de les seves batalles històriques. Com a presidenta de les joventuts del partit va fer imprimir un cartell amb la foto d'un nen que deia: "El Luca hauria volgut ser astronauta, però no va arribar a néixer. Algú va decidir per ell". També es va declarar en contra de la píndola abortiva i de les unions civils. Com a líder dels Germans d'Itàlia ha impulsat una política extremadament conservadora, que dificulta l'accés a l'avortament a les regions on ja governa.

Més por a la crisi que al neofeixisme

Tot i la seva presumpta conversió moderada, el missatge conservador que és a l'ADN del partit no ha canviat. Ho va demostrar al juny quan va fer de telonera de Vox en un míting a Marbella, amb el mateix estil agressiu que utilitzava abans d'aspirar a dirigir el govern. "Sí a la família tradicional, no al lobi LGTBI", va cridar des de la tribuna. Abans va proposar enfonsar els vaixells amb immigrants irregulars que arribessin a la costa italiana. "És un to que a vegades em surt, sobretot quan estic cansada", es va justificar ella.

"Els italians no tenen por del retorn del feixisme, tenen por de la pujada dels rebuts", assegura per telèfon l'alcalde d'Ascoli Piceno, Marco Fioravanti, de Germans d'Itàlia. Poc després de guanyar el 2019, Fioravanti va protagonitzar una polèmica per participar –amb el president de la regió de les Marques i amic íntim de Meloni, Francesco Acquaroli– en un sopar que commemorava la marxa de Roma de Mussolini. "A Itàlia encara hi ha una ferida oberta", reconeix Caio Mussolini. "Però aquesta insistència en demanar explicacions sobre el feixisme de Meloni és ridícula. En 23 anys hi va haver coses molt bones, coses normals i errors, com en qualsevol període històric", defensa el besnet del dictador. "A Itàlia tenim altres problemes".

El Moviment 5 Estrelles repunta al sud

Quan tots el donaven per mort, el Moviment 5 Estrelles s'ha convertit en la gran incògnita de les eleccions. El partit que millor va saber aprofitar l'afartament dels italians respecte de la seva classe política després del crac financer estava sotmès en la seva pròpia crisi després de patir una important escissió i una pèrdua de credibilitat per haver format part de tots els governs de la legislatura passada. Tot i això, els últims sondejos avancen un repunt de la formació al sud del país. L'ex primer ministre Giuseppe Conte, que l'any passat va assumir el lideratge del partit, no sense dificultats, està fent una campanya electoral gairebé porta a porta reivindicant les fites de la formació, sobretot la renda ciutadana, una mena de subsidi d'atur que s'ha convertit en la seva millor arma.

El Partit Democràtic de Letta confia en la remuntada

El Partit Democràtic d'Enrico Letta es presenta com l'única alternativa al bloc de dretes i aspira a aconseguir una imparable remuntada final. Tot i això, les dificultats del líder socialdemòcrata per reunir en una mateixa coalició centristes i formacions de l'esquerra més radical ha transformat el desafiament en una quimera. "Som l'esperança davant de la por", va insistir al tancament de la campanya electoral, divendres, a Roma, on va intervenir Pedro Sánchez, amb un missatge en vídeo. Letta, que havia sigut primer ministre entre el 2013 i el 2014, va ser escollit secretari general del PD el 2021. Va tornar així a la política i al partit que l'havia traït anys enrere i va aconseguir recuperar el vot progressista i moderat durant els últims comicis. Però les enquestes no li són gens favorables i és probable que, si les urnes confirmen els pitjors auguris, acabi per tornar a la prestigiosa universitat de París on ha fet de professor els últims anys.

stats