Set diputats laboristes abandonen el partit i desfermen la crisi més greu del lideratge de Jeremy Corbyn

La política sobre el Brexit i denúncies d'antisemitisme precipiten l'escissió des del centre polític

L’olla a pressió del Partit Laborista en relació amb el Brexit –i amb les denúncies que ha rebut recentment d’un “antisemitisme institucionalitzat”– ha acabat esclatant. Ahir set diputats del sector més moderat del partit, tots favorables a quedar-se a la Unió Europea (UE), van anunciar que deixaven la formació. S’acaben així mesos d’especulacions sobre una possible trencadissa del labour que dirigeix Jeremy Corbyn.

Els set dimissionaris són Chuka Umunna, Mike Gapes, Ann Coffey, Gavin Shuker, Angela Smith, Chirs Leslie i Luciana Berger, que no formaven part de l’equip de la direcció actual. A partit d'ara els set parlamentaris del sector moderat del laborisme s'organitzaran en l'anomenat The Independent Group, que pot ser l'embrió d'un futur nou partit.

Umunna, diputat des del 2010 i excandidat del sector més blairista al lideratge del partit en les primàries en què va acabar triomfant Corbyn –després de la derrota electoral d’Ed Miliband el 2015–, ha sigut molt crític amb el cap del partit per no haver donat suport a un nou plebiscit sobre la pertinença a la Unió Europea, per bé que és una de les possibles opcions que el grup manté com a política oficial, sempre que no pugui forçar eleccions generals.

En la conferència de premsa següent a l’anunci dels parlamentaris, Mike Gapes, militant del partit des de fa mig segle, es va declarar “furiós amb la complicitat de la direcció laborista per afavorir el Brexit”. Al seu torn, Anne Coffey, representant als Comuns des del 1992, va assegurar que “qualsevol crítica al lideratge [de Corbyn] es contesta amb acusacions de traïció”. Gavin Shuker, diputat des de fa nou anys, va apuntar que una altra de les raons de la seva decisió era l’ambient “d’antisemitisme que omple el partit”, i que les posicions de Corbyn representen una “amenaça per a la seguretat nacional”. En una declaració que ha fet fregar-se les mans als conservadors, la diputada Angela Smith va afirmar: “No puc continuar afiliada a un partit que considero que no està preparat per governar el país”.

Per la seva banda, Chris Leslie va assegurar que el laborisme estava “segrestat per la maquinària de l’extrema esquerra”. I Luciana Berger va denunciar que els “valors centrals d’igualtat per a tothom, antiracisme i justícia social” s’havien “devaluat, minat, violat i atacat constantment des de la direcció”. Segons Berger, l’ambient dins el partit és de “fanatisme”.

Segona gran trencadissa

És la segona gran trencadissa contemporània del laborisme. La primera és del 1981, amb la dimissió de quatre diputats de més pes polític que els actuals, que van formar el Partit Socialdemòcrata, un grup que s’acabaria fusionant amb els liberals de l’època per acabar formant el Partit Liberaldemòcrata.

Però qualsevol nova aventura política al Regne Unit xoca amb la realitat de la llei electoral, que afavoreix extremadament la concentració i fomenta el bipartidisme, i que deixa pràcticament sense representació –o molt reduïda– els grups petits. Així, més que l’embrió d’un nou moviment d’alta volada, la gosadia dels dimissionaris podria garantir la permanència de governs tories durant molts anys, tal com va passar amb l’escissió dels vuitanta.

Corbyn va expressar la seva frustració en un comunicat assegurant que els set diputats giraven l’esquena als “milions” de persones que el 2017 van fer possible el creixement més important del vot laborista des de la Segona Guerra Mundial.

El grup laborista es queda amb 249 diputats, molt per sota dels 320 que marquen la majoria absoluta de la Cambra dels Comuns. A més, la crisi arriba en uns moments en què els índexs de popularitat de Corbyn estan en caiguda lliure per la seva política sobre el Brexit i la reticència a donar suport a un segon referèndum.

De cara a l’aprovació o no del pacte que la primera ministra, Theresa May, intenta arrencar als Comuns per fer efectiu el Brexit, les dimissions no canvien res. Tots set continuaran oposant-se als plans de May.

Poc després que es conegués el terratrèmol polític a les files laboristes n’hi va haver un altre de caràcter econòmic. La companyia d’automoció japonesa Honda anunciarà avui de manera oficial que tancarà la planta de Swindon, amb el Brexit com a raó principal. Uns 3.500 llocs de treball directes i 15.000 d’indirectes pengen d’un fil.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF