A l'època musulmana i medieval, l'aigua era vida. El seu control i distribució era essencial, per això, el topònim de Banyalbufar prové d'aquesta època, Banyalbahar, que significa construït a prop de la mar.
A Banyalbufar hi ha dues síquies, la de dalt, que són 2,152 Km i arriba fins a gairebé 200 safaretjos per nodrir les cases i horts del camp; i la de baix, que són 880 m i arribava al poble.
Ens aturam a la placeta de la Canal, on antigament hi havia els rentadors, l'actual WhatsApp. La mateixa canal duia aigua a la baronia i també als rentadors.
La sequera ha debilitat moltes fonts i els safaretjos estan mig buits.
La inclinació del terreny de Banyalbufar va fer que les marjades fossin necessàries per poder conrear el terreny. És per això que les síquies, per fer arribar l'aigua, i les cisternes, per emmagatzemar-la i garantir el consum domèstic, es van convertir en elements essencials de la localitat.
A la cala de Banyalbufar es conserven els dos molins hidràulics, d'origen islàmic, que conformen un conjunt únic dins el sistema hidràulic tradicional de la localitat. Una xarxa de captacions i distribució de l'aigua.
Pujant cap a la font de la vila, la principal font de Banyalbufar, des d'on es distribueix l'aigua a tot el poble.
A més de la font de la vila (la de la foto), hi ha 76 fonts més a Banyalbufar.
Un recorregut pels voltants de Banyalbufar amb unes vistes increïbles.
Els més aventurers s'han atrevit a fer un tros de recorregut de la síquia de dalt.
stats