Limitar el lloguer en destrueix l'oferta? Les xifres de Catalunya qüestionen el mantra de Prohens

PalmaCatalunya és el gran antiexemple sobre gestió de l'habitatge per al Govern de Marga Prohens. En el ple d'aquest dimarts, la presidenta va tornar a carregar contra la Generalitat, perquè considera que la limitació dels preus de lloguer que aplica no funciona i, a més, restringeix l'oferta disponible al mercat. "Tenen dos amos: Pedro Sánchez, Catalunya i el seu complex d'inferioritat", va etzibar al menorquinista Josep Castells quan li va reclamar que apliqui la declaració de zones tensionades a les Illes. A més, va destacar que aquest territori és la comunitat on es produeixen més desnonaments de l'Estat, fet que va atribuir a la gestió del socialista Salvador Illa. Però quan s'observen les xifres oficials disponibles, aquestes correlacions no són tan clares. Les Illes, on no s'aplica la limitació dels preus, són les segona comunitat amb més desnonaments d'acord amb el nombre d'habitants. I encara que el 2025 es varen signar menys contractes de lloguer que el 2023 a Catalunya, a les Balears, on no hi ha cap restricció en els preus, també han disminuït. On sí que hi ha una diferència és en els preus dels arrendaments: mentre a Catalunya s'han contingut, a les Illes s'han disparat.

Catalunya, on hi ha més desnonaments

D'una banda, l'afirmació que Catalunya concentra el percentatge més elevat de desnonaments per habitant de l'Estat és certa, però les Illes es troben en segona posició. Segons dades publicades el passat mes de juny pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), del total dels 25.540 desnonaments que s'executaren a tot l'Estat el 2025, la majoria, 6.814, tingueren lloc a Catalunya: s'hi produïren 83,9 desnonaments per cada 100.000 habitants. En nombres absoluts, les Illes queden en el novè lloc de la llista, amb 851 desnonaments. Però si s'ordena la llista segons el nombre d'habitants, les Illes queda en segona posició, per darrere Catalunya, amb 68,1 desnonaments per cada 100.000 habitants. Per tant, les Balears també lideren el rànquing de desnonaments de l'any 2025, només per darrere de Catalunya.

Menys contractes a Catalunya, però a les Illes, també

Segons les dades de fiances de l'Institut Català del Sòl (Incasol), també es registra una disminució del nombre de contractes formalitzats a Catalunya. Entre el 2023 (quan es va aprovar la llei estatal d'habitatge) i el 2025, es varen reduir els contractes de lloguer formalitzats. Així, es va passar de 132.988 contractes el 2023 a 108.057 el 2025: un 18,75% menys (24.931). Altrament, aquesta disminució es va accentuar en els municipis declarats zona de mercat residencial tens, en què es va passar de 115.615 contractes el 2023 a 91.743 contractes el 2025: una disminució de 23.872 contractes, el 20,65% del total. En canvi, aquesta davallada no va ser tan accentuada en els no declarats com a zona tensada: es va passar de 7.253 contractes el 2023 a 7.231 contractes el 2025: una disminució de 0,3% (22 contractes). Per tant, mentre que als municipis no declarats el volum de contractes es va mantenir, al tensionats sí que va davallar el número de contractes. Amb tot, s'observa que la tendència es va començar a revertir en les dades conjunturals del primer trimestre del 2026.

Segons l'Índex de referència de l’efecte de la contenció de rendes que la Generalitat va publicar el juliol del 2026, en el primer trimestre de l'any hi va haver un repunt en les noves signatures de contractes. Se'n varen signar 26.262 de nous als municipis declarats com a tensats, un increment del 4,5% respecte del trimestre anterior. També es varen signar més contractes als municipis sense contenció: 1.817, un 1,3% més que en els tres mesos anteriors. La Generalitat també va assegurar haver detectat un creixement net del parc d'habitatge habitual, amb un saldo positiu de 3.404 contractes habituals vigents. Així, va destacar que el parc total d'habitatge habitual ha crescut en 20.994 contractes des de la declaració de les zones de mercat residencial tensionat.

Què ha passat en aquests anys a les Illes? Segons dades de l'Ibavi que la Conselleria d'Habitatge ha lliurat en una resposta escrita al PSIB, el número de contractes de lloguer també ha davallat a les Illes, on no s'ha aplicat la Llei i no s'ha fet la declaració de zones tensionades. El 2023 se'n registraren 5189, i el 2025, 4510, una disminució del 13,1%. Així, a Mallorca s'ha passat de 3806 contractes a 3433 (9,8%); a Menorca, de 806 a 690 (14,39%), i a Eivissa, de 556 a 372 (33,9%). El PSIB va exposar aquestes dades dimarts passat durant el ple del Parlament, en què va reclamar que s'apliqui la limitació de zones tensionades. El Govern s'hi va negar i va insistir en "incentivar" els propietaris en comptes de "prohibir o criminalitzar", en paraules del conseller José Luis Mateo. Encara que el Govern va invertir 15.519,46 euros en un estudi sobre la conveniència o no d'aplicar la llei estatal a les Illes, el document final contenia més d'un centenar d'errades, entre les quals nombrosos errors de càlcul, com va fer públic l'ARA Balears. Després que els experts en qüestió el corregissin, el document encara contenia errades. Tot i això, l'Executiu va defensar que les conclusions, que argumentaven que no era convenient aplicar les zones tensionades a les Illes, no es veien afectades pels resultats.

Els preus es contenen a Catalunya i es disparen a les Illes

I els preus dels lloguers? A les Illes Balears, el preu del lloguer ha passat de 958 euros de mitjana el 2023 a 1390 el 2025. Per tant, s'ha incrementat un 45,9%, un percentatge que s'enfila al 66,7% si es té en compte la mitjana del 2022, quan un lloguer valia 834 euros. Per illes, s'ha incrementat un 48,78% a Mallorca (s'ha passat de 943 euros de mitjana el 2023 a 1.403 el 2025); un 50,72% a Menorca (de 690 a 1.040 euros mensuals) i un 37,84% a Eivissa (de 1.435 a 1.978).

Segons la taula estadística oficial de les fiances dipositades a l'Incasol, els preus a les zones declarades tensionades s'han mogut entre la contenció i la disminució moderada a les principals ciutats de Catalunya. A Barcelona ciutat, el lloguer mitjà era de 1.136,4 euros al mes el 2023, va pujar fins a 1.147,22 euros ell 2024 i el 2025 va baixar lleugerament, un 1,1%, i va quedar en 1.134,61 euros de mitjana al mes. A Girona, en canvi, entre el 2023 i el 2025 els preus han pujat un 6,73%, període en què han passat de 764,55 euros a 816,03 euros de mitjana al mes. A Tarragona, aquesta pujada ha estat del 4,14% en el mateix període (de 655,57 a 682,68 euros al mes), i a Lleida del 6,1%, de 545,56 euros al mes a 578,84 euros al mes.

Les dades del primer trimestre del 2026 indiquen que la regulació de rendes a Catalunya ha permès estabilitzar i reduir els preus a les zones amb més pressió residencial. La renda mitjana del lloguer habitual a Catalunya se situa en 861,23 euros al mes, un 2,6% menys que el trimestre anterior. A les zones residencials de mercat tensat, la renda baixa fins a 876,56 euros al mes, un descens del 2,8% dels preus. En els dos anys d'aplicació de la regulació, si es compara amb el primer trimestre del 2024, els preus han caigut un 1,3%.