El Govern posa la Comissió de Medi Ambient en el punt de mira

PalmaEl Govern ha posat la Comissió de Medi Ambient sota examen i planeja fer canvis per agilitzar-ne el funcionament. L’Executiu no ha concretat en quin sentit es faran aquestes reformes de l’òrgan col·legiat, que s’encarrega de les avaluacions d’impacte ambiental competència de la Comunitat. Es limita a emmarcar-les en el pla de simplificació administrativa que prepara i que afectarà totes les conselleries. Però les crítiques dels populars a la Comissió, que depèn de la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat, no se circumscriuen a la burocràcia. La presidenta, Marga Prohens, va assegurar el passat 18 de gener que “des de tots els sectors” se’ls ha traslladat que l’organisme “s’excedeix en les seves funcions”. Diverses fonts del Govern insisteixen en aquesta posició i consideren que les resolucions que emet són discrecionals i, de vegades, condicionades per punts de vista ideològics. Al seu torn, el GOB adverteix que qualsevol “simplificació” del procediment pot dur a una pèrdua de “controls i garanties ambientals”. 

Aviat farà set mesos des que els consellers varen prendre possessió, però encara no s’ha nomenat president per a la Comissió de Medi Ambient, on actualment treballen 20 funcionaris. La directora general de Coordinació i Harmonització Urbanística, Maria Paz Andrade, exerceix de suplent. Entre les seves funcions hi ha l’emissió de les declaracions d’impacte ambiental a les quals s’han de sotmetre els projectes urbanístics i de modificació del territori, l’emissió d’informes, fer d’àrbitre quan hi ha discrepàncies, sol·licitar informació, comprovar i fer requeriments relacionats amb l’avaluació de projectes, formular observacions en els informes de sostenibilitat ambiental i emetre acords sobre la memòria ambiental, així com també resoldre recursos de reposició i proposar l’elaboració de disposicions legals i reglamentàries en matèria mediambiental.

La presidenta Prohens va assegurar fa una setmana que quan varen entrar al Govern es varen trobar 13.000 expedients sobre ajudes energètiques i energies renovables en procés de tràmit –molts relacionats amb els fons europeus–, així com més de 4.000 expedients a la Direcció General de Recursos Hídrics o més de 6.000 expedients de Medi Ambient, “alguns dels quals havien prescrit”. No obstant això, des de la Conselleria no concreten quants d’aquests expedients estaven aturats a la Comissió de Medi Ambient, es limiten a informar que es troben en fase d’anàlisi dels procediments. 

Funcionament col·legiat

L’expresident de la Comissió entre 2015 i 2023 i dirigent històric de MÉS, Antoni Alorda , considera que les declaracions de Prohens s’emmarquen en un “entorn de desacreditar l’adversari”. “Els darrers vuit anys, la Comissió ha intentat agilitzar els procediments”, assegura: “Totes les tramitacions estan vives, es depuren expedients”. Tot i això, admet que hi ha “elements que s’han de millorar des del punt de vista burocràtic”. Per exemple, en qüestions relacionades amb els recursos hídrics, encara que remarca que les demores no sempre depenen de la Comissió. Pel que fa a les crítiques de discrecionalitat, Alorda defensa la tasca de l’equip tècnic, que és qui signa els informes. “Els criteris estan marcats, hi ha un cert element de discrecionalitat perquè paraules com ‘paisatge’ són males de parametritzar”, apunta. Ara bé, assegura que “l’experiència i la doctrina” construïda en les darreres dècades ha donat fonament als informes.

De la mateixa manera, l’expresident de la Comissió nega que les resolucions transcendeixin criteris tècnics. “Si l’acusació d’ideologia és de militància ecologista en l’exigència, qualsevol que vulgui comparar l’any 2014 –en l’etapa del PP– amb el 2022 veurà la diferència, les conseqüències d’haver estat poc rigorosos”, afirma. Per a l’expresident de la Comissió, l’argument de la simplificació “és un cavall de Troia”. “Si realment volen desburocratitzar, ens tenen com a aliats”, assegura, tanmateix. 

Queixes de constructors i promotors

Fonts de l’Executiu asseguren que aborden aquesta situació a partir de les queixes rebudes per part de representants del sector de la construcció i la promoció immobiliària, entre d’altres. El president de l’Associació de Promotors Immobiliaris, Luis Martín, considera en declaracions a l’ARA Balears que l’organisme funciona “amb lentitud”: “El temps que passa des que feim una sol·licitud en alguns casos s’eternitza, ha pogut arribar a trigar 12 anys a tenir resposta, o un any en què se’ns informi que no és necessari fer el procediment d’informar la Comissió”. Tot i que assegura haver detectat “diferents criteris” en les resolucions, centra les crítiques en els terminis. “L’Administració ha de ser estricta en el compliment de terminis, i si no n’és capaç, hi ha d’haver un silenci en positiu, no una càrrega a l’administrat”. 

Per la seva banda, la directora general de l’Associació de Constructors, Sandra Verger, demana que “el funcionament de la comissió es basi en criteris objectius i unes regles ja establertes”: “Volem que es doni seguretat jurídica a les empreses que promouen un projecte”. 

Ambdós representants del sector reclamen, a més, que hi hagi una representació empresarial a la comissió. A hores d’ara, en la presa de decisions de l’òrgan hi participen un comitè tècnic i un ple format per representants de la comissió, institucionals i un representant de l’associació de les entitats locals amb més implantació a les Illes, que acostuma a ser el GOB.

La portaveu dels ecologistes, Margalida Ramis, també és crítica amb la Comissió, però en un sentit oposat. Considera que l’òrgan del Govern no va prou enllà i “en poques ocasions es planta davant projectes pel seu impacte ambiental”. Tot i això, explica que entén “el paper de l’Administració” i aplaudeix actuacions de la darrera legislatura:“Es varen qüestionar projectes amb una mirada holística del tema mediambiental”. Cita especialment la “transparència” de la Comissió a l’hora de lliurar informació al GOB i pronunciaments com l’informe contra l’ampliació de l’aeroport. Amb tot, per a Ramis qualsevol simplificació del seu funcionament és una mala notícia. “La simplificació, ni que sigui en terminis, a nosaltres ja ens pren marge d’actuació”, exposa: “L’agilització administrativa és un perill, que qui decideixi les polítiques sigui el mercat i la institució el que faci és llevar tràmits”. En el marc de la llei òmnibus per alleugerir la burocràcia a la Comunitat, el Govern també es planteja modificar la primera la Llei de benestar per a les generacions presents i futures, tal com va avançar l’ARA Balears. Una norma impulsada pel grup ecologista que té per objectiu fer una anàlisi amb vista al futur de les polítiques públiques actuals.