El Govern exigeix una reunió multilateral després de l'acord de finançament del PSOE amb ERC: "Junqueras ni tan sols governa"

PalmaEl Govern torna a carregar contra el finançament singular de Catalunya, malgrat que un pacte similar aplicat a les Illes les beneficiaria. La primera reacció de la Conselleria d'Hisenda a l'anunci del president d'ERC, Oriol Junqueras, sobre un acord amb el govern espanyol ha estat censurar que s'hagi negociat de manera bilateral. "No se'n sap el contingut, més enllà de les pinzellades que ha volgut donar una de les parts de la reunió", expressen fonts del departament en referència a ERC: "Un partit que ni tan sols governa a la seva pròpia comunitat". En aquest sentit, ja han advertit que han reclamat una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera per "tractar la necessària reforma del sistema de finançament".

"Les propostes de reforma del sistema de finançament s'han de tractar de manera multilateral als òrgans competents", insisteixen aquestes fonts. Junqueras ha anunciat un acord que comportarà que es destinin 4.700 milions d'euros extra a Catalunya, un 12% del que ingressa actualment. A més, ha afirmat que el nou model suposa "l'aplicació del principi d'ordinalitat" que també ha reclamat per a les Illes la presidenta del Govern, Marga Prohens. Sigui com sigui, els detalls de l'acord no es faran públics fins aquest divendres, quan la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, n'exposi els punts en roda de premsa.

Fonts del govern espanyol han explicat a EFE que el nou model de finançament beneficiarà totes les comunitats i no representa un privilegi per a Catalunya. "Aquest govern creu en l'Estat de les autonomies i del benestar fort", ha explicat Sánchez en un missatge a les xarxes socials. En aquest sentit, el govern espanyol ha emplaçat el PP –especialment el seu líder estatal, Alberto Núñez Feijóo– a estudiar la proposta i donar-hi suport.

Prohens s'ha mostrat contrària a les negociacions entre Catalunya i l'Estat pel finançament singular i, fins i tot, aquesta qüestió la va enfrontar amb el president català, Salvador Illa, quan va visitar Palma el novembre. Mentre que el president de la Generalitat va proposar a la popular a fer front comú per a un finançament que respongui a les "singularitats" catalanes i balears, Prohens va rebutjar qualsevol "bilateralitat" i va instar Illa a negociar amb Espanya exclusivament en fòrums multilaterals. En cas contrari, va advertir que les Balears ho recorreran "a totes les instàncies". "En què perjudica les Balears que Catalunya vulgui més autogovern?", es va demanar el socialista.

Què proposa el Govern?

Com Catalunya, Prohens també reclama una reforma del sistema de finançament, que tingui en compte el creixement poblacional, la població flotant (visitants que també consumeixen serveis públics), el principi d'ordinalitat i la insularitat. "Som la segona comunitat que més aporta al sistema, per darrere de Madrid i per davant de Catalunya", va exposar Prohens el novembre passat. Amb tot, la popular segueix les directrius de Génova i es nega a fer pinya amb Catalunya per reclamar un millor finançament, tot rebutjant qualsevol negociació que no sigui multilateral.