El Govern descarta donar alternatives als 40.000 afectats per la caiguda de la pròrroga dels lloguers

PalmaCada vegada que acaba un contracte de lloguer i s'ha de renovar, els llogaters s'enfronten a una possible pujada del preu. A les Illes Balears, pel context d'increment constant de la demanda, aquesta pujada pot ser significativa. Després de la caiguda del reial decret llei que establia una pròrroga automàtica dels contractes que acaben el 2026 i 2027, fins a 40.000 llogaters de les Illes (segons dades del Ministeri de Drets Socials i Consum) es poden veure de nou abocats a aquesta situació. Amb tot, el Govern balear no prendrà cap mesura alternativa per compensar aquests residents.

"La responsabilitat de la política d'habitatge és de les administracions públiques, no dels propietaris", ha defensat el vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa. Aquesta norma, de fet, va decaure aquesta setmana en no aconseguir els suports necessaris al Congrés dels Diputats: el PP, Vox, Junts per Catalunya i Unión del Pueblo Navarro (UPN) hi varen votar en contra. "No hem de carregar sobre l'esquena dels propietaris la política en matèria d'habitatge", ha dit. Amb tot, ha fet una crida a la "responsabilitat" d'aquests propietaris perquè, si així ho desitgen, s'abstinguin de demanar més doblers pels lloguers. "Quin seria el desig? Que no hi hagués un tsunami d'increments de preu", ha exposat. Així, Costa ha recordat que el PP ha presentat una esmena a la llei de projectes estratègics –que ara es tramita al Parlament– per donar incentius fiscals als petits propietaris perquè no apugin el preu, i ha demanat als altres partits que hi donin suport.

Costa ha recordat les diferències entre el PSOE i Sumar per aprovar aquesta pròrroga el mes de març (els ministres de Sumar varen arribar a plantar la resta del govern). Així, ha insistit que només s'ha aprovat una prorroga similar en un context de pandèmia, una situació "excepcional" i de "crisi". Així, el vicepresident primer ha negat que la situació actual de tensió de mercat a les Illes tingui les mateixes característiques. "No és una crisi, és una problemàtica estructural", ha sentenciat. Així, s'ha posat en contra de qualsevol intervenció del mercat.