Costa es distancia del 'no a tot' de la majoria de barons del PP: "Les Illes seran a la negociació del sistema de finançament"

PalmaMalgrat el clima de desconfiança entre els barons del PP i el govern espanyol, l'Executiu de Marga Prohens s'obre a negociar la proposta de finançament del PSOE. Ho ha explicat el vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, que, tot i reconèixer que assistia a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CFF) amb "escepticisme", n'ha sortit amb alguna esperança d'introduir les reivindicacions de les Balears al nou model de finançament autonòmic. "Aquesta proposta és només de les bases, però és negociable, i hi entrarem", ha assegurat. "Les Illes seran a la negociació del sistema de finançament", ha sentenciat.

Amb aquestes declaracions, Costa s'ha desmarcat del 'no a tot' de la majoria de barons del PP, que, per ara, no s'han obert a sumar-se al nou model en cas que prosperi. Ara bé, hi ha un altre líder popular que es mira amb interès la possibilitat de millorar el sistema: el conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat Valenciana, José Antonio Rovira Jover. Tant el País Valencià com les Illes són dos dels territoris més perjudicats pel repartiment actual.

El vicepresident de les Illes ha fet aquestes declaracions després d'acusar el govern espanyol d'haver començat la negociació "molt malament" pel fet d'haver pactat la proposta amb ERC. "No pot ser que sigui Oriol Junqueras qui presenti el sistema de finançament que les altres comunitats ni tan sols coneixem", ha lamentat: "Si hi ha voluntat d'aprovar un sistema, no es pot començar negociant amb el separatisme". Tot i això, ha celebrat que la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, hagi estat oberta a negociar les mesures contra el dúmping fiscal que va anunciar la setmana passada i que havien posat el Govern de Prohens en guàrdia. "No acceptarem cap retallada de l'autonomia tributària, és una qüestió fonamental", ha recordat: "Els ciutadans varen elegir l'eliminació de l'impost de successions i donacions, i que se'ns obligui a recuperar-lo és una línia vermella". Amb tot, ha puntualitzat, "si això ho podem negociar, hi entrarem". En la roda de premsa posterior a la reunió amb els líders territorials, Montero ha evitat concretar quins imposts voldria blindar. Però ha negat que hagi de ser necessàriament el de successions i donacions: "Mai s'ha esmentat successions, escoltarem primer".

Costa ha recordat que, per ara, la proposta del govern espanyol "no recull cap de les reivindicacions de les Illes", malgrat que, segons el ministeri, amb el nou model aquest territori rebria 412 milions d'euros més. "Tenim l'esperança d'introduir-les", ha remarcat. Una qüestió principal pel Govern Prohens és l'aplicació del principi d'ordinalitat, el qual estableix que cada comunitat rebi per part de l'Estat en el mateix ordre en què hagi aportat a la caixa comuna. Segons les darreres dades publicades el 2021 (un càlcul de l'aplicació del sistema de finançament que elabora la Generalitat), en termes de capacitat fiscal les Balears estan en segona posició (després de Madrid), amb una aportació de 3.248 euros per habitant al sistema. Però després de l'aplicació del model de finançament, els recursos que reben les Illes les fan caure fins a la novena posició: 2.910 euros per habitant. La proposta que l'executiu espanyol ha posat damunt la taula no preveu, ara tampoc, l'aplicació d'aquest principi, sinó que tan sols s'ha assegurat que es mantindria per a Catalunya.

Sense ordinalitat

Montero ha aclarit que "l'ordinalitat que conté el model de finançament" presentat pel govern espanyol "és la mateixa que tenia el model de finançament que abandonam". "Està feta amb els mateixos paràmetres", ha dit, encara que ha admès que es complirà l'ordinalitat "per a algunes comunitats, com Catalunya, i per a d'altres, no". "L'interès del govern d'Espanya no és aquest, sinó retallar les diferències de finançament per habitant", ha concretat. En aquest sentit, ha assegurat que, si s'aprova aquesta reforma, es retallarà el decalatge de finançament per habitant entre la millor i la pitjor comunitat finançada. Actualment, és de 1.500 euros i, amb el nou model, passaria a 477, sense tenir en compte Cantàbria i Extremadura, les quals disposen d'una ponderació pròpia (que eleva la diferència a 700 euros). "La diferència de finançament entre territoris s'escurça", ha insistit.

Una altra qüestió que ha transcendit és que el pes de la insularitat en el càlcul de la població ajustada (que determina el nombre d'habitants de cada comunitat en relació amb les necessitats i el cost dels serveis que requereixen) davalla del 0,6 al 0,5, la qual cosa ha generat descontentament al Govern balear. Les Illes també reclamen que es tingui en compte la població flotant, és a dir, aquelles persones que empren els serveis públics encara que no visquin al territori, com els turistes o els treballadors de temporada. Acceptaria l'executiu de Pedro Sánchez apujar la ponderació de la insularitat i introduir aquest darrer concepte al model? Montero s'hi ha mostrat disposta, però també ha deixat la pilota a la teulada del PP. "Si aquestes qüestions s'incorporen al model, el PP hi votarà a favor?", s'ha demanat.

D'altra banda, ha recordat que el Règim Especial de les Illes Balears (REB) ja recull el factor d'insularitat. "Aquest govern va desenvolupar tota una legislació per reconèixer el factor d'insularitat a les Illes, i les Balears reben recursos extraordinaris per això", ha puntualitzat. També ha rebutjat la possibilitat d'incorporar el REB al sistema de finançament. "No volem que hi estigui incorporat, ni les Balears tampoc", ha dit. "Però com aquest govern progressista hi serà el 2028 (quan el REB hagi caducat), segur que es mantindrà".