Les Balears fregaran el rècord de dèficit fiscal de la darrera dècada el 2025

PalmaLes Illes Balears fregaran aquest 2025 el rècord de dèficit fiscal de la darrera dècada. Aquests són els càlculs de la Conselleria d'Economia i Hisenda, que preveu que la diferència entre el que les Illes aportin i el que rebin serà de 570,4 milions d'euros. Un dèficit només superat el 2020, any de pandèmia, en què el balanç va ser de 579,5 milions d'euros. A les portes del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què el govern espanyol explicarà la seva proposta de reforma del sistema de finançament, la Conselleria adverteix que les Illes són un dels territoris més perjudicats pel repartiment actual.

Les dades lliurades pel departament a l'ARA Balears es basen en la diferència entre el que les Illes reben amb el fons de competitivitat i el que aporten als fons de garantia i suficiència. Els anys en què això ha estat més descompensat han estat, a més dels dos esmentats, el 2019 (quan la diferència va ser de 543 milions d'euros), el 2021 (489) i el 2018 (468). Mentre que el mínim en la darrera dècada es va donar el 2016, quan les Balears tan sols varen rebre 115,7 milions d'euros menys dels que havien aportat. El 2017, la xifra va ser de 181 milions, i el 2022, de 186,5 milions, mentre que el 2023 va pujar a 213 i el 2024 es va enfilar als 371,9 milions d'euros. El càlcul és complex i basat en variables múltiples, però fonts del departament detallen que l'aportació de la Comunitat depèn de la seva capacitat fiscal, és a dir, del que vagi recaptant a través d'impostos com l'IVA i l'IRPF. A causa de la gran afluència de turistes, l'IVA que es recapta a les Illes es dispara. Però, en canvi, després la població flotant (persones que empren els serveis públics encara que no visquin al territori, com els turistes o els treballadors de temporada) no es té en compte per al repartiment de recursos.

Aquesta és una de les queixes que el vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, traslladarà previsiblement a la trobada amb la vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Mentre l'executiu de Pedro Sánchez promet que totes les autonomies es beneficiaran de la seva proposta per reformar el sistema (caducat des del 2014), els barons del PP i també alguns del PSOE (com el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page) assisteixen a la reunió des de la desconfiança. Principalment, perquè la proposta s'ha forjat a partir de les negociacions bilaterals que han mantingut els representants del govern espanyol i ERC.

La delegació del govern espanyol a Palma va assegurar que la proposta de Sánchez comportarà, si s'aprova, que les Illes rebin 412 milions d'euros més. Amb tot, Hisenda esperarà a conèixer els detalls de la iniciativa abans de posicionar-s'hi. Costa ja va advertir divendres passat que no és una qüestió de xifres sinó de conèixer en quina posició quedarien les Illes en relació amb la resta de territoris de l'Estat. També va advertir que el Govern rebutjarà qualsevol plantejament que comporti forçar la Comunitat a apujar impostos (el Ministeri va anunciar mesures contra el dúmping fiscal dels territoris governats pel PP), la qual cosa va definir com una "línia vermella total".

"No permetrem atacs a l’autonomia que té les Illes Balears per abaixar els impostos", insisteixen fonts del departament: "La voluntat per part de la ministra d'establir mínims de tributació d’imposts com el de successions i donacions és inacceptable". "El govern d’Espanya no pot pretendre imposar la recuperació d’aquest impost i subvertir la voluntat que va expressar una clara majoria dels ciutadans a les urnes el passat 28 de maig del 2023", argumenten: "Encara menys quan el Partit Socialista és aquell que es diu federalista, i no fa més que mostrar el seu centralisme jacobí". En aquest sentit, acusen Sánchez d'"atacar un dels nuclis de l'Estat autonòmic".

"Sánchez no recull cap de les reivindicacions de les Illes"

Tot i això, fonts del departament expliquen ara que el conseller assistirà al CPFF amb "esperit constructiu, ganes de negociar i agraint que, a la fi, el govern d'Espanya hagi encetat el meló de la reforma" del sistema de finançament. Amb tot, també remarquen que, "si per part del govern d’Espanya demà no hi ha esperit negociador i ja ha de donar el 'sí' o 'no' a la proposta, el Govern hi votarà clarament no", perquè no recull "cap de les reivindicacions" de l'Executiu balear.

Una qüestió principal pel Govern Prohens (a diferència d'altres territoris on el PP governa) és l'aplicació del principi d'ordinalitat, que estableix que cada comunitat rebi per part de l'Estat en el mateix ordre en què hagi aportat a la caixa comuna. Segons les darreres dades publicades el 2021 (un càlcul de l'aplicació del sistema de finançament que elabora la Generalitat), en termes de capacitat fiscal les Balears estan en segona posició (després de Madrid), amb una aportació de 3.248 euros per habitant al sistema. Però després de l'aplicació del model de finançament, els recursos que reben les Illes les fan caure fins a la novena posició: 2.910 euros per habitant.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha reivindicat l'aplicació d'aquest principi de manera insistent, encara que també ha rebutjat fer pinya per demanar-lo amb Catalunya, com li va proposar el president català, Salvador Illa, en una visita a Palma el mes de novembre passat. Sigui com sigui, fonts de la Conselleria d'Economia lamenten que, en la proposta que ha posat ara l'executiu espanyol damunt la taula, s'hagin "intentat encaixar les peces perquè només a Catalunya, de facto", s'apliqui aquest principi.

Sigui com sigui, encara es coneixen pocs detalls de la proposta del Ministeri d'Hisenda. També ha transcendit que el pes de la insularitat en el càlcul de la població ajustada (que determina el nombre d'habitants de cada comunitat en relació amb les seves necessitats i el cost dels serveis que necessiten) ha disminuït i que passi del 0,6 al 0,5. "És incomprensible que per al govern d'Espanya viure en unes illes suposi avui menys necessitats de despesa que ahir", insisteix el departament, que també critica que no s'hagin inclòs en la proposta les variables de la població flotant i el creixement poblacional. "Per a les Illes, són fonamentals per reflectir les nostres necessitats de despesa actual", remarquen.