LAINVASIÓSUBTIL

Evidències que no ho són

Heu vist cap evidència durant aquests mesos infernals de judici? Jo, només unes quantes evidències que en realitat haurien de ser proves o indicis. Bé, proves que no proven res i indicis de res que justifiqui la presó, però que, en tot cas, no són evidències. Tranquils que ja m’explico.

El que s’utilitza en un judici per demostrar alguna cosa, en català són proves, però, ai las, en anglès en diuen evidence. I qui vol enemics amb aquests amics tan falsos! En un món en què la traducció literal s’està menjant la traducció de veritat, cal anar amb peus de plom.

Una evidència és una “certesa clara i manifesta de la qual no es pot dubtar” (DRAE dixit ), un “cas tan clar (a la visió, a la intel·ligència) que resulta impossible de negar o de dubtar de la seva existència” (DDLC). Així doncs, ¿podem dir que al judici la part acusadora no ha aportat evidències? No, el que no ha aportat són proves, coses que provin que els processats han comès els delictes dels quals se’ls acusa.

És a dir, la nostra evidència té un sentit més genèric i la seva evidence, a més d’aquest sentit genèric, també en té un de més instrumental, que permet presumir alguna cosa amb algun fonament, i aquesta és, justament, la definició d’ indici. Som davant, doncs, del que s’anomena un lliscament semàntic, que, en aquest cas, és ben subtil.

De l’anglès en tenim uns quants del mateix estil. Per exemple, des de fa un temps, malgrat que no caben en cap casa, els vols de Madrid a Sevilla són domèstics, i la lliga espanyola és una competició domèstica. Esclar, perquè en anglès el significat principal de domestic és intern, interior, que té lloc dins de les fronteres d’un territori: parlen de domestic flights i de domestic markets, malgrat que no hi hagi manera de domesticar-los. També ens fan ser alarmistes perquè per culpa seva els preus pugen i baixen dramàticament, quan, en realitat, volem dir que pugen o baixen molt de cop, tant si això té efectes negatius com positius. El seu dramatic ve a ser el nostre espectacular, sobtat, dràstic o radical. El mal és que els canvis sobtats algunes vegades són dramàtics, i això obre la porta a aquest fals amic.

Ara bé, igual que fem amb el castellà (tot i que de moment amb menys intensitat), de l’anglès no només calquem significats, també calquem estructures, sobretot si ens simplifiquen la vida. “Qui t’ha contactat?” és més simple que “Qui ha contactat amb tu?” O no? ¿Contacta-hi o contacta’l? Sí, jo també ho penso, hi contactaria sempre, però cada cop tenim aquesta nova estructura més aferrada. I això a casa del veí també passa. Bé, és més aviat a través seu que ens arriba. De fet, els diccionaris castellans ja recullen el significat d’ evidencia com a prova determinant en un procés judicial.

I en aquest judici, ¿n’hem vist cap, d’evidència? Potser sí: per exemple, és una evidència clara que no s’ha pogut demostrar que ni l’1-O ni el 20-S hi hagués violència (i encara menys, organitzada) per part dels manifestants.

Ara bé, això no és una evidència per a tothom. No oblidem que els diccionaris diuen que es tracta de coses clares “a la visió, a la intel·ligència”, però no diuen de qui, i no tots tenim la mateixa. Això sí que és evident.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF