Cada dia a la vidaaa...

Felip VI, àlies 'el Preparat', ha comès el discurs inaugural del Congreso de la Lengua Española a l’Argentina. I, com toca, ha citat Borges. “Vuestro José Luis Borges, nuestro también...”, ha dit el monarca. I no em ficaré pas en la propietat de l’autor, sinó en el nom, que, com podeu apreciar, li ha canviat. Ja no és Jorge Luis. Ara és José Luis.

El Preparat ja té aquella edat en què t’has de posar ulleres de prop, per llegir (ni que sigui per llegir els 'whatsapps'). Però també té aquella edat en què, amb ulleres o sense, has d’haver llegit Borges. I si l’has llegit, per molt que tingui el nom compost, no el rebateges. I si el rebateges perquè t’has equivocat, automàticament te n’adones, i et corregeixes. Només en cas que no sàpigues que estàs cometent un error, tires pel dret. El nom d’un autor, si et sona una mica, només una mica, ja no el dius malament. No dius “Killian Shakespeare”, no dius “Tuli Verne”, no dius “Teté Rodoreda”. No dius “Tim Monzó”, no dius “Orni Puntí”, no dius “Gilbert Sánchez Piñol”, no dius “Manuel Hernández”, no dius “Bernie Pàmies”, no dius “Manolico García Lorca”, no dius “Isabel-Sara Simó”, no dius “Fiordo Dostoievski”, no dius “Gustavo Rodolfo Bécquer”, no dius “Risto Català”, no dius “Ramon de Beauvoir”, no dius “Jean-Claude Sartre”, no dius “Tere Gimferrer”, no dius “Orgasme de Rotterdam”, no dius “Pep Tolstoi”, no dius “Albano Dante Alighieri”, no dius “Boris Lessing”, no dius “Alicia Highsmith”, no dius “Filiberto Bolaño”, no dius “Flaute”, no dius “Perry Miller”, no dius “Patrice Munro”, no dius “Jerry James”, no dius “Héctor Allan Poe”, no dius “Sandro Neruda”, no dius “Daniel de Cervantes”, no dius “Manel Proust”, no dius (tret que et trobis en un bar, fotent-te copes) “Cianuro Pérez-Reverte”.