PAREU MÀQUINES

Agafar-se al clau roent del vot discrepant sobre el major Trapero

Els diaris de la triple dreta destaquen que l'excap dels Mossos no ha estat absolt per unanimitat

461 pàgines té el vot discrepant de la jutge Concepción Espejel: hi ha novel·les de Stephen King més curtes (i la majoria no són tan terrorífiques). Però calia molta literatura per argumentar que l'exmajor dels Mossos va cometre delicte de sedició i, per tant, reclamar-li presó, en contra dels dos magistrats que l'han absolt. La caverna s'agafa a aquest vot per estendre l'ombra del dubte en la sentència. "L'Audiència absol el major Trapero de sedició en l'1-O amb un vot discrepant", titula El Mundo. A dins, d'aquest vot només en sabem que és "extens" i "dur". En alguna altra banda he vist que, almenys, perfilen Espejel com a "conservadora". Però ja sabem que conservador (o progressista), quan parlem de la judicatura, són eufemismes per no traçar la vinculació directa amb els partits. En el cas d'Espejel va ser recusada de totes les peces de la trama Gürtel perquè la seva elecció com a vocal del Consell General del Poder Judicial, el setembre del 2008, va rebre el vot favorable del grup del PP al Senat, en el qual hi havia un tal Luis Bárcenas. Ehem. Per cert, la qüestió va ser divisiva –fractura! fractura!–, ja que 10 vots demanaven apartar-la però 8 s'hi negaven. Entre els que la van defensar, Fernando Grande-Marlaska. Tot queda a casa. (Al cap d'un temps Espejel va ser compensada amb la presidència de la sala penal de l'Audiència. Des d'on, per cert, va acabar canviant tot el tribunal de la primera època de Gürtel, segons llegeixo a l'espessa però imprescindible web de Los Genoveses.) Aquest context ajuda a descodificar el sentit del seu vot, penso.

En tot cas, la principal injustícia mediàtica és saldar amb un mòdul petit de portada l'absolució d'un personatge que els diaris de sempre havien convertit en un papu. I a qui han passejat per la primera pàgina sempre que els ha convingut. Cap crítica judicial, aquest dimecres. Ni cap autocrítica mediàtica.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF