Publicitat
Publicitat

ESMOLET DE PARAULES

Desnonament

Aquest mot de regust notarial significa fer-se enrere en alguna cosa convinguda, sovint per contracte. I si bé avui fa pensar en pisos i famílies al carrer, antigament es podia desnonar una batalla -no entrant-hi- o dir que a Adam i Eva els van desnonar del paradís.

També era habitual desnonar els criats i dides -en un ús sinònim de despatxar - o bé els prometatges concertats al marge de l'amor.

Sobre l'origen del mot, l'Alcover-Moll el considera una variant de desdonar per assimilació de la d a la nasal de la síl·laba següent. Així doncs, etimològicament, vol dir prendre el que s'havia donat i, més concretament, la paraula o una promesa feta. En canvi, Coromines, potser perquè el seu pare l'utilitza per negar, el fica amb calçador dins l'entrada no , tot i que seria força més lògic que el trobéssim a donar .

Però potser el significat que més lliga amb el drama actual és el que, tot i ser normatiu des del primer Fabra, diria que copia una accepció de desahuciar : diem que els metges desnonen un malalt quan no poden fer res més per allargar-li la vida.

I és que el desahuciar castellà vol dir arrabassar tota esperança, que és més o menys el que fan els bancs i les caixes quan et prenen la casa i t'obliguen a continuar-la pagant.

El desnonament és un símptoma més del fracàs de la cohesió social propiciat pels que, ignorant que n'hi ha que neixen havent d'arrossegar una enorme motxilla, asseguren que la vida és una cursa on només queda enrere qui no lluita prou.

És la tràgica ressaca d'haver construït amb un dret bàsic una estafa piramidal que sabíem que s'acabaria desplomant sobre els últims que hi entraven per la base: els més vulnerables.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF