El miracle de Manolo González enmig de la precarietat

Barcelona“No hi ha diners per fitxar, ara mateix”, reconeixia amb certa resignació Manolo González pocs dies abans del tancament del mercat hivernal. L’entrenador de l’Espanyol, que la temporada passada va agafar les regnes del primer equip just a temps per redreçar el rumb cap a l’ascens, busca enguany un repte encara més complicat: la permanència. Un objectiu que voldrà acostar aquest dilluns a l’Estadi de la Ceràmica (21 h, M. LaLiga TV), on el conjunt periquito confia mantenir la dinàmica que arrossega en aquest inici de 2025. 

Amarrar la permanència seria un autèntic miracle per part d’un Manolo González que ara fa deu anys compaginava la feina d’entrenador a la Montañesa, de Tercera Divisió, amb la de conductor d’autocars interurbans. Poc s’imaginava, en aquells trajectes entre Barcelona, Badalona, Santa Coloma i Montgat, que uns anys després podria guanyar-se la vida en una banqueta de Primera. “Jo m’he guanyat la vida treballant i entrenant fins que, al Badalona, em vaig poder centrar en entrenar. Viure del que t’agrada és un privilegi”, va admetre fa uns dies a una entrevista a Radio Marca. 

Ara ja no condueix autocars, sinó un Espanyol que en els últims dos mesos ha passat de veure la salvació a un punt a allunyar-se a quatre punts del descens. “Les coses han anat tirant endavant amb treball, feina i superant moments difícils. Ja des de la temporada a Segona, fins i tot els jugadors que juguen menys se senten seu l’equip i ho celebren tot. Saben que, si estan units i junts, ho poden tirar endavant. Aquesta és la clau de la temporada”, va afegir el preparador espanyolista. 

Aconseguir la permanència suposaria un nou miracle per a Manolo González, que abans d’aterrar al primer equip periquito no comptava amb experiència a l’elit. Un miracle sobretot si es té en compte que l’entitat blanc-i-blava és la que ha invertit menys en reforços en les últimes cinc temporades: des de l’estiu de 2020 ha destinat 18,3 milions d’euros a fitxatges, només per davant del Las Palmas (9,4 milions) i el Leganés (7,1). En el mateix període, el Getafe ha invertit quatre cops més, 74 milions, gairebé el mateix que Girona i Celta (72). Altres clubs com el València (37,6), el Valladolid (34,7), l'Osasuna (34,4) i el Rayo Vallecano (32,9) gairebé dupliquen la inversió espanyolista. 

En els últims cinc anys, de fet, l’Espanyol només ha invertit més de tres milions d’euros en dos futbolistes: César Montes, que només va durar mig any a la plantilla, i Edu Expósito, que fa poques setmanes que ha reaparegut d’una lesió al genoll que l’ha mantingut apartat de la plantilla. Si l’Espanyol ha perdut múscul financer a l’hora d’acudir al mercat de fitxatges es deu principalment a la pandèmia i a una pobra gestió esportiva que va provocar dos descensos a Segona. Tot plegat ha generat que l’economia del club estigui força malmesa. 

La cinquena plantilla més barata de Primera

Si es té en compte el cost de tots els clubs de l’actual Lliga, l’Espanyol té la cinquena plantilla més barata de la categoria, amb 30,5 milions, segons el portal especialitzat Transfermarkt. Duplica la inversió de l’Alabès i del Valladolid, de prop de 16 milions, i triplica la del Las Palmas i el Leganés, equips que han passat una, dues, tres i quatre de les últimes cinc temporades a Segona, respectivament. La despesa de l’Espanyol és inferior a la del Getafe de Bordalás, que ha destinat 36,7 milions a configurar l’actual plantilla.

A Primera, de fet, hi ha 22 futbolistes que van costar més que tota la plantilla sencera de l’Espanyol: nou del Reial Madrid, set de l’Atlètic de Madrid i sis del Barça. A més, dos jugadors espanyolistes força qüestionats en els últims anys, Cabrera i Calero, representen el 55,7% del cost total. L’uruguaià és un fix a l’eix de la defensa, mentre que el val·lisoletà –autor del gol del triomf a Mendizorrotza– és el vintè jugador pel que fa a minuts disputats. El vestidor està amb Manolo González, el xòfer de l'Espanyol.