Els miradors ‘secrets’ de Son Ferrà, alterosos i discrets

PalmaSi ens atenem a la definició que ens atorga el diccionari, un mirador és un lloc alterós des d’on es pot mirar i veure una gran extensió de terreny. Aquest és el cas del principal objectiu de la nostra ruta: un itinerari pels voltants d’Esporles i de l’ermita de Maristel·la a través de vells camins de ferradura, ranxos de carboner i una llarga i extensa infraestructura viària i hidràulica al servei de l’explotació dels boscos de muntanya, que ens ha de conduir fins als miradors ‘secrets’ de Son Ferrà. Popularment atribuïts a la veïna possessió de Son Poquet, aquests dos espais amb història es troben a pocs metres de la paret que senyala la partió entre ambdues propietats. La confusió ve perquè és des d’aquests punts des d’on millor s’albiren les esmentades cases de possessió. La caminada ens durà també per l’ermita de Maristel·la i el mirador del Cor de Jesús, patrimoni d’una història recent i ben documentada de la vida ‘contemplativa’ d’Esporles. Si volem fer servir el transport públic per a l’aproximació a l’inici de la nostra caminada, la L-202 (Estellencs-Palma) és la millor opció. A la pàgina web tib.org, hi trobareu tota la informació necessària sobre horaris i disponibilitat de la línia.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar pel camí del Rafal des del carrer de Joan Riutort (via principal d’Esporles que discorre paral·lela al torrent), on trobam la senyalització del GR 221.4 en direcció a Establiments. Les primeres passes de la nostra ruta transcorren per l’inici d’aquesta variant de la Ruta de Pedra en Sec que uneix Esporles i Palma per Establiments i la UIB.

Aviat deixam l’asfalt enrere i avançam per un camí acotat per paret seca que passa entre les cases de possessió del Rafal dels Capellans [10 min], a l’esquerra, documentada al segle XVI, i un petit llogaret, a la dreta, un vell establit de tres casetes, compost antigament per una caserna de la Guàrdia Civil i una taverna. Tot seguit, deixam a la dreta l’aljub del Rafal, de 1787, essencial per a l’establiment del barri de la Vilanova, el segon eixamplament del poble d’Esporles sobre terres del Rafal a final del segle XVIII.

A poc a poc, la senyalització del GR ens mena coster amunt per diferents trams del camí Vell que travessa la carretera del Verger i Sobremunt fins al coll de l’Heura [30 min]. Aquí abandonam la ruta principal i, situats als peus de les cases de Son Ferrà, passam el portellet metàl·lic d’accés al camí de Maristel·la. Voltam les cases, que deixam a l’esquerra, i seguim un tram breu del camí fins a situar-nos just al seu darrere. En el primer revolt a la dreta [40 min], sortim per l’esquerra seguint un caminoi planer, orientats cap a llebeig. Vorejant la part exterior del sender, pel ribàs de la marjada, podem veure l’antiga síquia que alimentava l’aljub de Son Ferrà, probablement amb les aigües de la font Nova. Tot i que molt afectat per les tempestes passades més recents, Juliette en el 2023, el camí se segueix fàcilment. [45 min] Un grapat de soques de pi xapades amb serra mecànica i un espès brancam espargit a la banda esquerra del camí amaguen un rocot conegut com ‘la cadira de la reina’, topònim de caràcter popular aportat pel llegendari excursionista esporlerí Bernadí Morey.

Poc després el camí es bifurca. Prenem el de l’esquerra, que ens condueix directament al portell dels Lladres [50 min], partió entre les possessions de Son Ferrà i Son Poquet. Sobre el curiós topònim, el mateix Bernadí Morey ens explica, sense precisar el moment històric dels fets, que és degut als successius robatoris d’ovelles que es feien entre una possessió i l’altra, i que passaven per aquest punt. A partir d’aquí, el camí travessa marjades i sementers de Son Poquet abans d’endinsar-se, muntanya amunt, per l’espès alzinar que vesteix un estret comellar, solcat per un torrentó tributari del que baixa per terres de Son Malferit. El sender, molt malmès pels continus despreniments, supera amb força un fort desnivell a partir d’uns revolts molt ben travats fins a topar amb una paret seca i un portell [1 h 15 min]. És el pas de Son Poquet, també conegut com a pas dels Ases.

Just després d’haver superat aquest punt, hem de veure una fita a l’esquerra que ens indica el punt d’accés al camí que mena als miradors de Son Ferrà. Orientats cap a llevant i amb els ribassos del penyalar com a principal referència a la nostra dreta, travessam en diagonal el bosc d’alzines fins a topar amb una barraca de carboner i una sitja [1 h 20 min] i, tot seguit, una paret seca, perpendicular al penya-segat. És la partió entre Son Poquet i Son Ferrà, rere la qual i uns pocs metres més amunt trobam el primer mirador [1 h 30 min]. El segon mirador, visible des de la nostra posició actual, es troba a pocs metres de distància. Tan sols hem de seguir un tirany que sense perdre altura ens hi du de manera directa [1 h 35 min].

Aljub de Son Poquet

Tornam enrere, per això hem de desfer passes fins a recuperar el camí del pas de Son Poquet [1 h 55 min], que ara seguim coster amunt. Uns metres més amunt, sobre un comellar que s’obre a la nostra dreta, trobam l’aljub de Son Poquet [2 h 00 min]. La desviació és poc clara, però amb un poc de pipella s’intueix fàcilment. Tornam a recuperar la ruta principal, continuam ascendint. Aviat topam amb una paret seca amb un portell [2 h 05 min]. La deixam a l’esquerra i seguim un tirany planer que connecta amb el camí de carro que puja de Maristel·la a la Fita del Ram, al qual ens incorporarem per la dreta [2 h 10 min].

A partir d’aquí tot és baixada. Deixam a la dreta l’avenc Podrit abans d’aterrar sobre el pla de l’ermita Vella [2 h 20 min]. Immediatament després, i a una certa distància, l’ermita de Maristel·la [2 h 25 min]. Ambdós llocs es troben íntimament lligats per la presència de terciaris carmelites, branca seglar de l’orde del Carmel, en aquesta muntanya entre 1890 i 1926. Continuam camí avall. Podem seguir el camí ample o un altre que neix a la dreta d’aquest i que després de passar per la cova del Camí es bifurca. Qualsevol de les dues opcions ens retorna al camí principal.

Uns revolts més a baix, a l’esquerra, trobam la desviació per visitar el monument del Cor de Jesús [2 h 40 min], inaugurat l’estiu de 1940. Acabada la visita al mirador, des d’on podem copsar la curiosa i enigmàtica silueta del poble en forma de dofí, recuperam el camí principal i descendim fins a les cases de Son Ferrà i el coll de l’Heura [2 h 55 min]. Un cop hem tancat circuit, enganxam de bell nou el GR 221.4 en direcció a Esporles [3 h 20 min].