La torre d’Albarca, en el punt de partida del GR 222

PalmaEn aquest itinerari exploram l’inici de la ruta Artà-Lluc, el GR 222. Un sender de llarg recorregut –un dels quatre existents a les Illes Balears– que proposa enllaçar les serres de Llevant i el parc natural amb la zona central de la serra de Tramuntana, declarada patrimoni mundial per la Unesco en la categoria de paisatge cultural. Al llarg del camí trobam una gran varietat d’entorns, alguns de gran singularitat, com el litoral gairebé verge de la península de Llevant, les zones dunars de la badia d’Alcúdia i els costers marjats de les muntanyes de Caimari.

El GR 222 consta de cinc etapes i una variant, tot i que no tota la ruta es troba senyalitzada. Al web Camins de Pedra del Consell de Mallorca trobareu tota la informació referida a aquest projecte. De la primera etapa, entre Artà i l’arenalet d’Albarca, tan sols del coll del Racó a cala Estreta trobam estaques de fusta i indicadors. Per tant, l’esmentat coll és ara mateix el punt d’inici oficial del GR. Es troba a 5 km d’Artà, a mitjan recorregut de la carretera que du a cala Torta. S’hi accedeix pel camí que neix a l’esquerra del camp de futbol municipal de les Pesqueres. Sortint del poble, al final del carrer de l’Abeurador. En general, el recorregut no planteja grans complicacions i, en el nostre cas, s’allarga pel fet de tornar al punt d’inici pel mateix camí. En general, anam sempre per bon camí i de baixada cap a la mar, a través de la finca pública de la Duaia. Garballons, arboceres i argelagues configuren la vegetació dominant i resistent d’unes terres calcinades en el passat pels incendis. Ara, totalment regenerades, ens obren camí en direcció al Parc Natural de la península de Llevant.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des del mateix coll del Racó, seguint els indicadors de fusta del GR 222 que inicialment assenyalen en direcció a cala Torta i cala Estreta. Després de passar un primer portell de fusta, accedim a la vall de la Duaia pel mig de la finca pública del mateix nom, adquirida recentment pel Govern. El camí no té cap dificultat. És ample, còmode i habitualment molt transitat. [15 min] Passam un portell amb botador i prenem el camí de la dreta, ben senyalitzat. Garballons, arboceres i argelagues configuren la vegetació dominant i resistent d’unes terres calcinades en el passat pels incendis que l’assolaren al començament de la dècada dels anys 70; sortosament ara, totalment regenerades.

Seguint el camí passarem per devora un forn de calç, testimoni mut d’una activitat tradicional i estratègica: el producte es feia servir per emblanquinar les cases, per produir el morter (el ciment mallorquí), per al tractament de l’aigua de les cisternes (desinfectant) i per a usos medicinals diversos. El nostre itinerari s’enfonsa plenament dins la vall solcada pel torrent de les Voltes, entre el puig de l’Esquerda, a l’esquerra, i el puig Negre, a la dreta. [55 min] Així assolim una important bifurcació: els indicadors ens menen cap a la dreta (cala Torta i cala Estreta), però si continuassim tot dret, sortiríem a les cases de la Duaia de Baix, avui convertida en agroturisme.

[1 h 05 min] La pista de terra que hem seguit fins ara acaba per dissoldre’s en el senderó que seguirem per dins el torrent de les Voltes fins a arribar a la mar. Les estaques de fusta ens marquen cada un dels girs esmentats, tot evitant el risc de perdre’ns per distracció. El caminet ens treu sobre una pista, un vell ramal de l’antic entramat de vials oberts els anys 70 del segle XX en un primer i, sortosament, fracassat intent d’urbanitzar la zona. Sortim a la mar a l’altura de cala Torta [1 h 35 min]. A partir d’aquí, anirem seguint el sender que, orientat a ponent, ens guiarà fins a cala Mitjana [1 h 40 min] i cala Estreta [1 h 45 min]. A partir d’aquest punt desapareix la senyalització del GR 222.

El sender que hem d’agafar a partir d’ara, anomenat dels Carrabiners, és sempre ben visible, fàcil de seguir i amb contínues pujades i baixades, fet que el transforma en un autèntic trencacames. El litoral, pel seu costat, ben retallat i amb nombroses cales i raconades, fa pensar amb el topònim del camí. No debades ens trobam sobre una costa on el contraban trobava bon recer per descarregar els paquets i conduir-los cap als secrets, terra endins. Passam per cala Dèntol i poc després assolim cala Matzoc [2 h 20 min], amb una platja envoltada de pinar.

Hem de travessar la platja de cap a cap. En ser a l’altre extrem, entram dins el pinar i seguim el sender que en direcció cap a la mar s’enfila arran del penya-segat per damunt la punta de la Falconera. D’aquí endavant ens espera una breu però forta pujada fins a la torre d’Albarca [2 h 35 min]. Paga la pena fer una bona aturada, per hidratar-nos i reposar forces, a més de visitar i pujar a dalt de tot de la torre, bastida el segle XVIII per defensar el canal entre Mallorca i Menorca, aleshores sota el domini britànic, on encara trobam el canó que servia per a la defensa.

La torre d’Albarca

“Ens referim a una de les darreres quatre torres construïdes pràcticament a la vegada a Mallorca a mitjan segle XVIII. La podem trobar documentada, entre d’altres, amb els noms de San Fernando de Albarca, torre de cala Matzocs, la Falconera i torre d’Albranca. La construcció data del 1751 i no es va artillar fins al desembre del 1756, quan el patró Antoni Raïms dugué a la torre tres canons de ferro: dos eren del calibre 12 i procedien de la bateria de la torre de Paraires, i l’altre, del calibre 4, del baluard de Jesús.” (Mallorca, torres i talaies costaneres. Vicenç Sastre i Àngel Aparicio. Dolmen Editorial, 2019).

Des d’aquest punt es podria allargar la ruta fins al refugi de l’Arenalet o dels Oguers, per fer nit allà i tornar un o dos dies després. La nostra opció, per ara, es anar desfent passes fins al coll del Racó, tot visitant de bell nou les cales Matzoc, Dèntola, Estreta i Mitjana. I, després de remuntar un tram del torrent de les Voltes, seguir la pista de terra que recorr tota la vall de la Duaia fins a l’inici de la nostra ruta.