Un heroi sense defectes completa una gesta que no es veia des de fa 25 anys a la NBA

BarcelonaL'heroi que gairebé mai comet errades va tenir la millor de les recompenses. Shai Gilgeous-Alexander va liderar la victòria dels Oklahoma City Thunder en el setè i definitiu partit de les finals de la NBA (103-91). El base va sumar 29 punts i 12 assistències per tancar una temporada històrica amb el primer anell de campions de la franquícia. "No sembla real, però ho hem merescut perquè hem treballat molt.", va encertar a dir.

Convertit en l'heroi d'Oklahoma City una petita ciutat de tan sols 700.000 habitants, Gilgeous-Alexander dedica un quart d'hora a signar autògrafs abans de cada partit. La nova estrella de la NBA, que va coincidir amb el badaloní Jordi Fernández a la selecció canadenca, arriba a completar fins a 400 signatures per nit. "Si quan nen hagués tingut l'oportunitat d'aconseguir l'autògraf de Kobe Bryant, hauria fet el que fos per això. Intento fer realitat el somni d'algun nen", diu.

Tal com va destacar Adam Silver, comissionat de la NBA, el jugador dels Oklahoma City Thunder va aconseguir una gesta que no es veia des de fa 25 anys i va combinar l'MVP de la temporada regular amb l'MVP de les finals de la NBA i la distinció de màxim anotador. Shai va unir el seu nom als de Kareem Abdul-Jabbar, Mchael Jordan i Shaquille O'Neal. La seva mitjana va ser de 30,3 punts, 5,6 assistències, 4,6 rebots, 1,9 recuperacions y 1,6 taps.

Quan va ser escollit com a millor jugador de la temporada, Gilgeous-Alexander va regalar un rellotge valorat en 15.000 dòlars a cada company d'equip. Shai, que té passió per la moda i es director creatiu de Converse, és un esportista atípic que negocia els seus contractes sense representant.

El base dels Thunder, que va néixer a Toronto, és fill d'un jugador de bàsquet que va guiar els seus primers passos com a entrenador i d'una atleta que va representar Antigua i Barbuda als Jocs de Barcelona 92. El seu estil de joc ha sorprès tant els principals analistes com els seus defensors gràcies al seu infal·lible tir de mitjana distància, un recurs gairebé oblidat en l'època d'or del triples. La seva gran virtut són les poques errades que comet durant un partit, on la seva presa de decisions és exquisida. "Soc un paio tranquil", acostuma a dir.

El plan dels seus Thunder, un equip molt jove amb esperit de treball d'equip universitari, va tenir èxit en un setè partit de les finals de la NBA que no es veia des de fa nou temporades.

Drama per als Pacers

El setè partit va ser especialment cruel amb Tyrese Haliburton, que es va trencar el tendó d'Aquil·les durant el primer quart. El jugador dels Pacers va caure a terra quan va intentar superar Gilgeous-Alexander i immediatament va començar a plorar pel dolor. La imatge perdurarà durant anys a la memòria dels aficionats d'Indiana.

La final es va decidir durant una segona meitat en què els Pacers, que durant tots els play-offs havien superat adversitats inimaginables, es van quedar sense energia per competir contra uns Oklahoma City Thunder que van saber completar amb la cirereta de l'anell una temporada històrica. La reacció final dels Pacers, quan tothom els donava per morts, va servir per posar en valor el seu caràcter indestructible. Al final, però no van tenir temps de capgirar el marcador.