El Pepito Grillo de Lamine Yamal i els seus companys d'aventures

Vilassar de Mar"Xavi, he arribat tard perquè la gent m'aturava al metro, perdona'm", li va dir Ansu Fati a Xavi Martín amb cara de desconcert pel que li acabava de passar. Tornava a La Masia procedent de casa els pares –aquell dia havia de debutar amb el primer equip del Barça, amb només 16 anys–. "Vaig anar al meu despatx, vaig agafar les portades de la premsa i li vaig dir: «T'han aturat per això. I, a partir d'ara, has de canviar els teus hàbits perquè ets una persona coneguda»", recorda per a l'ARA Xavi Martín, director de La Masia entre el 2019 i el 2021.

L'Ansu és un dels jugadors de l'actual plantilla del Barça amb els quals Martín va coincidir durant la seva etapa com a director de La Masia. A la llista s'hi sumen Lamine Yamal, Cubarsí, Balde, Casadó, Marc Bernal, Fermín i Gavi. Amb molts d'ells encara manté el contacte. Els dos últims eren a La Masia perquè la seva família vivia a fora de Catalunya, però el club també considera que la casa blaugrana és el millor lloc per a jugadors que viuen situacions complicades. Va ser el cas de Lamine Yamal. "Es decidia en funció de quina era la seva situació des d'una perspectiva d'entorn familiar. Hi podia haver famílies més desestructurades o que vivien en zones difícils. Hi havia jugadors que necessitaven un seguiment acadèmic, nutricional, de son i de descans", explica Martín durant l'entrevista a casa seva, a Vilassar de Mar.

Martín aleshores va parlar amb Iván de la Peña, el representant de Lamine Yamal en aquell moment. "Em va dir: «Mira, Xavi, a aquest noi li pot anar bé l'entorn de La Masia per ajudar-lo i acompanyar-lo en aquests hàbits més enllà del terreny de joc»". Martín hi va estar d'acord i ho va comentar amb els pares del nen. "Els vaig dir que havíem pensat que visqués a La Masia. Ells estaven encantats. Els pares en aquell moment estaven separats i el Lamine vivia entre Mataró i el Vallès".

Després va tocar explicar-ho al nen, molt arrelat al barri de Rocafonda de Mataró. "Em recordava Messi perquè mirava a terra. Li vaig dir: «T'agradaria venir aquí amb nosaltres?». Va aixecar el cap i va respondre amb un somriure: «Sí». El vaig posar a l'habitació amb quatre nens de la seva edat i es va adaptar molt ràpidament. Un era de Granada i un altre de Saragossa, i també hi havia un nen que jugava a hoquei sobre patins. El cap de setmana, després del partit, el deixàvem anar a casa del pare o de la mare, i tornava el diumenge a la nit. Mai hi va haver cap problema", assegura Martín.

D'altres, en canvi, eren una mica més entremaliats. "Estava molt a sobre del Gavi perquè no es volia posar la mascareta durant la pandèmia, no es cordava les botes de futbol, no es posava les canelleres i alguna nit no volia baixar a sopar perquè es volia quedar a l'habitació". Martín també va haver de fer front al moment en què Casadó va voler deixar els estudis. "Tant la seva família com jo li vam dir que havia de continuar el batxillerat. Té tanta passió pel futbol que es volia dedicar només a entrenar i a anar al fisioterapeuta. Li vaig dir que això era innegociable; els pares em van ajudar i ell va seguir estudiant".

De Port Aventura al Giuseppe Meazza

Alguns no van jugar per lesió (Balde, Bernal i Casadó) i d'altres perquè no tenen la confiança de Flick (Ansu Fati), però els integrants d'aquesta generació de La Masia es van quedar dimarts a només dos minuts de passar, amb el Barça, a la final de la Champions League al Giuseppe Meazza. I aquest diumenge poden sentenciar la Lliga davant el Reial Madrid. La seva és una història d'un grup d'amics que gairebé toca l'Olimp. I que l'acabarà tocant en el futur. "El rendiment que tenen al camp i com es porten entre ells té a veure amb el fet que La Masia és com una família. Lamine Yamal, Gavi, Fermín, Balde i Ansu han viscut junts. Alguns no havien entrenat junts perquè són de diferents categories, però tots han conviscut a La Masia, han anat junts a Port Aventura, han fet xocolatades i han celebrat les festes de Nadal plegats. Alguns, fins i tot, han estat companys d'habitació".

Per a Martín, Lamine Yamal és un exemple de com gestionar la pressió en el futbol d'elit. "Té emocions com tothom, però les gestiona molt bé. Va sortir al camp de l'Inter, el van xiular i va somriure. Va acabar el partit i ho va portar [l'eliminació] d'una manera serena. D'altres van plorar. A ell la pressió no el supera, és molt madur". També considera que ho són Cubarsí i companyia. El motiu, assegura Martín, no és la casualitat: "Estan entrenats des de petits, no només en la manera de jugar. Aquest és l'entrenament invisible. Des de ben petits s'ha fet un treball perquè estiguin preparats".

El respecte pel català

Xavi Martín, abans de ser director de La Masia va ser cap de comunicació del Barça (2011-2014). Aleshores, ja havia decidit que el català era imprescindible a l'hora de comunicar des del club, fossin presidents, directius, entrenadors o jugadors els qui tinguessin la paraula. "El nostre idioma és el català i, per tant, s'han d'expressar en català. Pep Guardiola se'n va anar al Bayern de Múnic i a la primera roda de premsa va parlar en alemany. El Fermín, que venia de Linares, el parla molt bé. El Lamine Yamal també". Destaca el català de Lamine Yamal perquè Martín explica que no el parlava quan va arribar a La Masia malgrat haver nascut a Catalunya. "Ara, en canvi, les rodes de premsa les fa en català. El Barça és un club català, l'idioma és el català i han de fer l'esforç. Nosaltres comprendrem que s'equivoquin, que no pronunciïn bé, que tinguin errors ortogràfics, és igual. S'ha de fer per respecte i per educació", considera.