Els pecats del 'millor' àrbitre del món contra el Barça
BarcelonaSzymon Marciniak es presentava a Milà amb l’etiqueta de millor àrbitre del món. Amb aquesta etiqueta, s’esperava que Marciniak fos capaç de domesticar el partit i portar-lo al seu terreny, però l’elèctric Inter-Barça va ser una onada que li va passar per sobre i que el va reduir a la mínima expressió. Els holandesos Dennis Higler i Pol van Boekel, ocupants de la Sala VOR, van tenir incidència en totes les decisions rellevants.
El partit va tenir un munt d’accions controvertides i la moneda sempre va caure cap al costat local. Les repassem. Al minut 26, el Barça va reclamar una mà d’Acerbi després d’una rematada de Dani Olmo, però no va haver-hi infracció perquè la pilota va impactar entre l’espatlla i el pit del defensa. A les acaballes de la primera part, Lautaro va entrar a l’àrea i Cubarsí es va llançar a terra per allunyar el perill. En directe semblava que l’acció era legal, però el VAR va intervenir per constatar que el gironí no tocava la pilota en cap moment i que va colpejar el peu dret del davanter. Incomprensiblement, no va amonestar el defensa del Barça tot i que era una ocasió manifesta de gol.
A la segona part no va haver-hi treva i al minut 68, el col·legiat va indicar penal de Mkhitaryan a Lamine Yamal en una acció complicadíssima de resoldre. Hi ha una primera traveta fora de l’àrea i això fa caure el blaugrana, que rep un segon contacte quan ja és a dins. Si el VAR considera que la infracció que sanciona Marciniak és a fora de l’àrea i que la resta de l’acció és conseqüència de la primera, ha d’intervenir per convertir el penal en falta. Al fatídic minut 93, quan es va produir l’empat a tres, el Barça demanava una falta prèvia sobre Gerard Martín, però és Dumfries qui té la posició guanyada.
Malgrat que la majoria d’accions polèmiques vagin estar ben resoltes gràcies al videoarbitratge, el pecat capital de Marciniak va ser la desprotecció que van patir els jugadors del Barça, especialment Lamine Yamal. L’equip italià va jugar al límit del reglament. Recolzant-se en la permissivitat del polonès, Dimarco va gaudir de barra lliure fins que va ser substituït i Bastoni no va rebre l’amonestació fins al minut 118. El criteri disciplinari no va ser equitatiu ni reconeixible i el col·legiat va ser incapaç de controlar el partit i guanyar-se la confiança dels jugadors. El polonès va estar tan desconnectat del partit que fins i tot va xiular el final de la primera part de la pròrroga quan Barella es va plantar sol davant Szczesny.