CURSES DE MUNTANYA
Esports 30/09/2021

De patir un ictus a córrer vint ultratrails: la història d'altruisme del Mario

El seu objectiu és córrer 3.000 quilòmetres per recaptar fons per als malalts d'ELA

4 min
Mario Yllera durant una competició

BarcelonaAmb el cos prim, però fibrat, la gorra de visera plana i la seva particular barba blanca de més de quinze centímetres, Mario Yllera (Madrid, 1969) mira la muntanya amb una barreja entre sacrifici i esperança. Des que l'any 2015 la seva vida es va truncar, ha intentat refer-se amb més força que mai i, per reconstruir-se, ha necessitat la muntanya. "Aquell any van diagnosticar ELA al germà del meu millor amic i, a més, va morir la meva dona i mare dels meus fills. Va ser un cúmul de coses en el moment que jo m'estava recuperant d'un ictus que acabava de patir", explica pausadament i recordant aquells moments tan difícils. Han sigut uns anys complicats, de remuntar, i amb la pandèmia el Mario va prendre una determinació: "Faig el que porto fent tota la meva vida, una cosa tan senzilla com córrer". L'objectiu, però, no és gens fàcil: completar vint utratrails seguides per recaptar fonts per combatre l'ELA amb el repte Pura Vida Challenge. La següent parada és la Salomon Ultra Pirineu que se celebra aquest cap de setmana a Bagà.

Mario Yllera durant una competició.

"Quan vaig prendre la decisió l'any passat va ser per intentar, amb el que jo sé fer que és córrer, recaptar fons per ajudar d'una manera directa", explica el Mario, exemple d'altruisme pur. "Mai ningú en el món ha intentat acabar vint utratrails seguides, però jo no ho faig per aconseguir un rècord, sinó pel fet de veure fins on puc arribar i on el meu cap i el meu cos em poden portar. A mi el meu cos em permet fer això, però hi ha molta gent que està patint l'ELA que no pot intentar-ho. Vull que el que faig serveixi per conscienciar la gent de la malaltia i donar un bri d'esperança a la gent que els envolta. Per desgràcia per a ells, de les poques coses que se saben de la malaltia és que té un final relativament pròxim", defensa l'atleta, que ja ha arribat a la meitat del seu objectiu, uns 1.500 quilòmetres.

Els metres recorreguts pel Mario són la meitat de la feina a fer, ja que, a través de la web de Pura Vida Challenge i de l'Associació Espanyola de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica, qui vulgui pot adquirir aquests quilòmetres donant el seu valor íntegre a la investigació i als malalts d'ELA. "És necessari que la gent hi col·labori, ja que és perquè una persona pugui sobreviure una setmana més, un mes més... Molta gent que pateix l'ELA no té els mitjans econòmics necessaris per poder dur a terme les operacions necessàries o adquirir el material mèdic. Em fa mal que hi hagi gent que, per la seva condició econòmica, no tingui possibilitats de sobreviure. No et pots quedar quiet davant d'això. Les poques coses que pugui fer, les faré per ajudar", admet mentre demana col·laboració.

La preparació, element clau

Per aconseguir recórrer els 3.000 quilòmetres que té com a meta, el Mario està "enllaçant cada setmana o quinze dies les curses". A més, la tria de les ultres no ha sigut a l'atzar, sinó que l'atleta ha buscat que "siguin curses que demanin un esforç extra a nivell personal. "Per exemple, aquest cap de setmana seré a la Salomon Ultra Pirineu i el cap de setmana que ve uniré les dues proves reines de Madrid en dos dies. Quan travessi la línia de meta de la primera, encetaré la segona directament", explica.

Mario Yllera durant una competició.

Les curses a completar cada setmana són només una part del repte del Mario, ja que els entrenaments per poder-ho fer en bones condiciones són una part vital del repte Pura Vida Challenge. A més dels quilòmetres recorreguts en les dotze ultres que ja ha completat, el Mario ha recorregut gairebé 5.000 quilòmetres en els seus entrenaments per la serra de Madrid. Compaginar-ho amb la vida familiar i laboral és un altre repte afegit que l'obliga a fer certs malabars. "Per desgràcia, el dia només té 24 hores. M'aixeco a les tres de la matinada i m'entreno fins a les nou. Sempre porto una dutxa portàtil al cotxe i on m'agafi em dutxo, i així puc entrar a treballar a les deu. Tot això tenint en compte que el més important són els meus fills. Tot això està molt bé, però el primer són ells. Un cop les seves necessitats estan cobertes, em puc dedicar a això", explica el Mario.

"Córrer vint utratrails és possible, però no és sa. No li puc recomanar a ningú que ho faci. M'ho plantejo com una manera de donar esperança a les persones que han patit ictus, com jo, o malalties molt complicades. Cal tenir molta força de voluntat, però te'n pots sortir. El múscul més fort que tenim és el cervell, i a les curses el cap compta un 90%, i la resta el cos. És tot una qüestió de mentalitat i d'apostar per les coses", explica el Mario, que posa per davant ajudar els que més ho necessiten de manera totalment altruista.

stats