La microempresa que ho peta gràcies a la coqueteria dels jugadors del Girona

GIRONAEn Christian Garcia és el propietari de la barberia The Barber Soul a Girona, famosa per acollir un gran gruix del vestidor blanc-i-vermell, que aquest diumenge visita el Vila-real (14 hores, Movistar). Garcia va néixer a Dos Torres, un municipi cordovès de poc més de 2.300 habitants, i ha voltat per diferents indrets de l’estat fins a establir el seu espai de residència a Girona. “Alguns familiars m’havien dit que hi havia feina cap a Roses i vaig anar a provar. Vaig estar uns mesos a l’hostaleria, després de la covid-19, fins que em va sortir feina de barber a Girona. Cobrant força menys, però era el que volia”. Ara, el seu compte d’Instagram supera els 11.000 seguidors. “Si s’utilitzen adequadament, les xarxes són una eina molt potent. En una ciutat com aquesta, el boca-orella funciona bé, però les xarxes tenen molta força”, defensa.

La reputació de Garcia ha girat com un mitjó gràcies als futbolistes de Míchel, habituals al local. “Em van obrir un mercat, sí. La gent potser no sabia qui era jo, però com que ells venien, donaven per fet que havia de ser bo. Si un jugador et fa publicitat, els altres se’n refien”. L’andalús va trepitjar Girona el 2021 i ha treballat més hores que un rellotge per tirar endavant el negoci. “Al meu poble no hi havia oportunitats, només perruqueries per a dones. Vaig provar-ho amb els homes, però no va haver-hi manera. N’he viscudes unes quantes. La gent sovint pensa que una tallada de cabells te la pot fer qualsevol, però aquesta feina és un art. Un barber és com si fos un familiar. S’estableix una confiança que es valora poc”.

Un matí qualsevol, va rebre un missatge de Taty Castellanos, ara al Lazio. “Sabia que era futbolista, pel seu perfil, però llegint notícies vaig veure que acabava de fitxar pel Girona. No sabia ni què contestar-li, em vaig posar nerviós. Però la cosa va anar bé i el vaig fidelitzar”, reconeix. Llavors, Garcia tenia uns 2.000 seguidors, i allò va pujar com un coet. “En quinze dies, per les meves mans van passar set jugadors. Em va recomanar i, de sobte, el vestidor era aquí. Potser al principi et preguntes si estaràs a l’altura, però després veus que són persones normals i que volen el mateix que volem tots: que ens tractin bé. És més senzill del que sembla”. Actualment, disposa d’un treballador, en busca un altre, i té una cartera de 80 clients setmanals i més de 300 mensuals.

Quan el davanter argentí li va escriure, encara no en tenia una de pròpia. “De fet, va venir al local quan s’estava muntant i no hi havia res. Li vaig tallar els cabells amb una cadira de plàstic i una capsa de cartró”. Qui tingui memòria, recordarà que Castellanos va fer-se conegut arreu del món al marcar un pòquer de gols al Madrid. "Veia les portades dels diaris i pensava aquesta tallada de cabells l’he fet jo", presumeix. A Girona també és coneguda la barberia Scoundrels Barbers, perquè un dels seus socis és Aday Benítez, antic capità dels gironins. Allà encara hi va la vella guàrdia, com Juan Carlos o Stuani. Però els nous els ha captat en Christian.

Una agenda completa

Gazzaniga, Tsygankov, Solís, Danjuma, Asprilla, Van de Beek, Krejci o Miovski és normal que entrin i surtin de la barberia entre 24 i 48 hores abans de cada enfrontament. “Tothom vol anar ben tallat, quan juga. Tenen molta cura de la imatge i cada setmana apareixen a la televisió. Per a ells, és sagrat”, apunta el barber, que ja ha après que “l’agenda l’haig de planificar depenent de l’horari dels partits. Veig quan juguen i ja sé quan vindran, no cal que m’ho diguin. Al principi pecava de novell i anava de bòlit, superat. Però ara ja està tot sota control”, assegura, entre rialles. “Hi ha molts nanos que s’apropen perquè ja ho saben, i els demanen fotografies i autògrafs. I els veïns estan encantats, perquè veuen passar de ben a prop futbolistes de Champions”.

Garcia, esclar, és aficionat del Còrdova. “El Girona vull que guanyi, eh! Però sempre segueixo el meu equip. Aquest darrer cap de setmana van empatar. De fet, ho fan sovint, això d’empatar. Sembla que els agradi”, opina, amb resignació. “Som clubs patidors. Els petits ja ho tenim, això”. El Christian, que espera obrir un altre local a la costa si l’actual segueix creixent, encara no ha anat a Montilivi aquest curs. “Hi vaig poquíssim, ho reconec. El temps lliure que tinc, que no és gaire, el dedico a la família”. Ja té una filla gironina, l’Alma. “El nom del local és per ella. Soul vol dir ànima”, finalitza.