Medvédev guanya el seu primer Grand Slam esguerrant el somni de Djokovic

BarcelonaLa pista central de Flushing Meadows estava preparada per a la gran festa de Novak Djokovic, que s'havia de convertir en el primer jugador que arriba als 21 títols de Grand Slam. Però el rus Daniil Medvédev ha arribat a la festa per la porta de darrere i l'ha fet seva: ha escombrat de la pista el serbi, que ha acabat perdent els papers (6-4, 6-4 i 6-4). Al seu tercer intent, el jugador de Moscou ha guanyat finalment un torneig gran amb el seu estil estrany. Un jugador alt, estirat, que a estones sembla tenir el cap en una altra banda, despistat. Però que exceptuant alguns moments del tercer set, ha demostrat una gran capacitat de concentració que li ha permès no fallar mai amb el seu servei, amb el qual ha castigat Djokovic, que no ha pogut aguantar la pressió de fer història. "Si algú mereixia guanyar un Grand Slam per primer cop eres tu, Daniil", li ha dit Djokovic.

El serbi tenia la gran oportunitat d'arribar als 21 títols grans i desfer l'empat amb Federer i Nadal. I tindrà més oportunitats per fer-ho, però avui ha perdut el tren per ser el primer jugador des de l'any 1969 que guanya els quatre títols grans el mateix any natural. L'últim que ho va aconseguir va ser l'australià Rod Laver, que ha vist en directe com Djokovic es quedava a un pas d'imitar-lo. Tal com li havia passat als vuitens, els quarts i les semifinals, el serbi ha perdut el primer set al cedir un break contra el rus. No semblava alarmant, veient els precedents al torneig. Però al segon set, després de desaprofitar quatre pilotes de trencament, ha acabat fent miques la seva raqueta. Tal com li va passar als Jocs Olímpics, el número 1 mundial ha perdut la calma en el moment clau, quan s'ha vist a un pas d'obtenir una fita mai vista en dècades.

¿I Medvédev? Seguia a la seva, tancat al seu món tan particular. El potent joc des del fons de la pista del serbi no li feia mal. Quan li tocava pujar a la xarxa, ho feia bé. I el seu servei era tan fiable com un franctirador d'elit soviètic. El segon set ha caigut de la seva part i Djokovic, que havia perdut el nord, ha vist com el tercer esdevenia un suplici. El serbi ha intentat canviar de tàctica sense sort, i s'ha trobat 5-2 per sota amb servei del rus. Però quan ha tingut la primera pilota de partit, Medvédev ha semblat entendre que era a un pas de la glòria i ha començat a posar-se nerviós al veure com Djokovic li trencava per primer cop el servei i es posava 5-4. El tenis és un esport en què el cap és més important que les cames, i ningú pot entendre la pressió que ha patit el serbi, que s'ha posat a plorar al temps mort anterior al moment de sortir a la pista per intentar evitar perdre la final. Medvédev servia per segon cop per guanyar el torneig contra un rival amb els ulls plens de llàgrimes. I ara sí: el rus no ha fallat, malgrat aguantar la manca d'educació de molts espectadors locals, que l'intentaven posar nerviós xiulant-lo, ja fos perquè volien allargar la final, ja fos perquè preferien el serbi o perquè veure un rus guanyant a casa seva els feia mal.

El serbi, que havia d'il·luminar Nova York, feia cara trista. La festa, al final, ha sigut per a un Medvédev que ja havia estat a un pas de derrotar Nadal en cinc sets al US Open ara fa dos anys. "Espero aprendre per tornar més fort", va dir llavors. I ho ha aconseguit. S'ha convertit en el tercer rus que guanya un Grand Slam, després de Ievgueni Kafelnikov a Austràlia el 1999 i Marat Safin el 2000 als Estats Units. Medvédev ja s'ha guanyat un lloc als llibres d'històries. Com l'home que va esguerrar la festa de Djokovic, a qui ha dit: "Sento haver-te derrotat un dia tan especial, crec que ets el millor de la història". I de pas, ha presentat candidatura a ocupar un lloc a la primera línia del tenis el dia que Djokovic, Federer i Nadal es retirin.

Un noi que no se sabia concentrar

Fill d'un informàtic, Medvédev va descobrir el tenis gairebé per casualitat. Quan tenia 9 anys, va arribar a un centre esportiu al sud de Moscou amb el seu pare, que el volia apuntar a un curs de natació. Però, fent cua, el pare va veure un cartell que anunciava classes de tenis i va canviar d’opinió, i de passada va canviar la vida del seu fill. Medvédev sol dir: “Puc semblar un paio normal, però tinc un món interior bastant particular que no conec del tot bé. I no el controlo del tot”. Un món que el va portar amb 14 anys a deixar el tenis uns mesos per centrar-se en les competicions de videojocs, la seva gran passió fora de les pistes. O que va provocar, fa dos anys, que el desqualifiquessin per haver llançat monedes a un àrbitre a qui acusava d’haver-lo perjudicat amb les seves decisions. Per centrar-se va ser clau conèixer la seva parella, la Daria, que ara li porta la carrera. “Ella m’ha ajudat a fer un salt de qualitat i a centrar-me”, explica el jugador, que durant la cerimònia ha fet broma dient: "Avui és l'aniversari del nostre casament. I com que no havia comprat cap regal, he pensat que havia de guanyar com fos la final". I ella somreia des de la graderia, veient com aquest rus que de jove no era capaç de centrar-se en una sola cosa per fi tenia un títol. Bon estudiant de matemàtiques i física, va anar a la universitat fins que va entendre que havia d’escollir: estudis, videojocs o tenis. Va guanyar el tenis. No va ser una mala elecció.