El Llevant reclama la Copa de l’Espanya Lliure

VALÈNCIAEs disputaven els últims instants de la final al ja desaparegut estadi de Sarrià, quan al minut 78 un gol de Nieto va atorgar la victòria al Llevant, que es va imposar per la mínima al València. Era el 18 de juliol del 1937, i mentre en el front de guerra es decidia quin havia de ser el futur de la dèbil democràcia republicana, l’equip granota aconseguia el seu principal i, alhora, efímer trofeu, la Copa de l’Espanya Lliure. 82 anys després, i aprofitant el seu 110è aniversari, el club del barri d’Orriols prepara un segon intent perquè la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) reconegui el títol. La primera temptativa va ser el 2009 i l’assemblea general de la RFEF va denegar la petició amb 132 vots en contra, cap a favor i dues abstencions.

A les oficines del Llevant fa mesos que treballen per intentar convèncer els dirigents del futbol espanyol. La documentació està gairebé preparada i ja està en mans del gabinet jurídic, que en poleix els últims detalls. El nou intent se sustentarà en les actes d’una reunió del comitè executiu de la FIFA celebrada a París el 6 i 7 de novembre del 1937, en la qual hauria participat, entre d’altres, el seu president, Jules Rimet. Llavors, i segons afirma el club valencià, l’organisme internacional hauria reconegut de manera excepcional l’existència de dues federacions, així com la seva capacitat per organitzar competicions.

Amb aquestes actes el Llevant pretén rebatre l’informe del 2009 del Centre d’Investigacions d’Història i Estadística del Futbol Espanyol (CIHEFE) en què es va basar l’assemblea de la RFEF per denegar l’oficialitat del trofeu. En aquest dictamen s’afirma que l’any 1936 la FEF va “suspendre totes les competicions” oficials i que l’organisme “no va revocar” la decisió mentre va durar “el conflicte bèl·lic”. Per al CIHEFE, la Copa de l’Espanya Lliure va ser un torneig “amistós organitzat per iniciativa del president del València”, que va sol·licitar “el patrocini de la presidència de la República”. L’organisme també addueix que “el Llevant va alinear al llarg de la competició fins a cinc jugadors” d’altres equips que no participaven en el torneig, així com que el trofeu no va ser lliurat pel president de la República, Manuel Azaña, ni per cap dirigent de la FEF.

En contra d’aquest argument, el Llevant aportarà unes actes de la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana (FFCV) que apuntarien al fet que les federacions valenciana i catalana haurien participat en l’organització de la competició, i que el torneig no hauria estat una iniciativa dels quatre equips que hi van competir: el Llevant, el València, el Girona i l’Espanyol.

Un altre dels elements que l’entitat granota denunciarà és el “greuge” patit pel fet que la RFEF sí que va reconèixer al Sevilla com a títol de Copa la seva victòria al Torneig Nacional de Futbol, una competició que es va disputar el desembre del 1939 i en què només van jugar els equips dels territoris on la guerra s’havia acabat durant la primera part del conflicte, i en van quedar fora, entre d’altres, els del País Valencià, Catalunya i Madrid.

Des del Llevant es mostren esperançats en aconseguir una resolució favorable. Així ho creu el director de patrimoni històric de l’entitat, Emilio Nadal, que, no obstant, afirma que “caldrà batallar als despatxos”. Per fer-ho, el club comptarà amb el suport de la FFCV. Segons el seu president, Salvador Gomar, l’organisme “anirà de bracet de l’entitat i li donarà tot el suport”.

També sembla que hi ha una predisposició favorable a la Federació Espanyola. Així ho han confirmat a l’ARA fonts de l’organisme. “S’està estudiant l’assumpte per prendre una decisió fonamentada. És una cosa que està damunt de la taula i en la qual la RFEF manté una actitud proactiva des que Luis Rubiales [exjugador del Llevant] és president. En el moment en què tinguem tots els elements de judici, es prendrà una decisió”, van afirmar.