L'única batalla que Hansi Flick no ha pogut guanyar

BarcelonaFa sol a la sortida de l'oficina, els camps són verds, els arbres han florit, els pantans voregen el 65% i el Barça encara pot guanyar-ho tot. Així batega, de moment, la primavera del 2025 per a milers de catalans. Tot i l'ensopegada de dissabte a la Lliga contra el Betis, el barcelonisme enfoca els dos pròxims mesos amb una il·lusió que no tenia des del 2019 i que el transporta al 2009 i el 2015. Les panxes afamades de Lamine Yamal, Pedri, Raphinha i companyia fan volar papallones a les de milions de culers. La pròxima prova, dimecres (21 h, M. Liga de Campeones) davant del Borussia Dortmund, en l'anada dels quarts de final de la Champions, demanarà la millor versió d'un equip en què Ansu Fati és una flor marcida enmig dels brots verds.

Mentre els seus companys, des de Szczęsny fins a Pablo Torre, s'il·lusionen amb l'estació del pol·len i Sant Jordi, el jove davanter hispanoguineà comprova que Hansi Flick no anava de catxa quan, amb el mercat de fitxatges de gener, li va recomanar que es busqués una sortida. Quan va aterrar al Barça, l'alemany va permetre's il·lusionar-se amb ell, però amb el pas dels mesos va veure que no li podia demanar el mateix que als altres atacants: voracitat sense pilota, mobilitat generosa i electricitat en la desmarcada. En ple desengany, el tècnic fins i tot va provar-lo una estoneta al mig del camp, si bé l'experiment tampoc va funcionar. Va ser a principis d'octubre, en el Barça - Young Boys, que ha esdevingut l'última participació no testimonial d'Ansu a la Champions.

Fati és l'única batalla que Flick no ha pogut guanyar en el seu primer exercici a Barcelona. A diferència de Raphinha, Lewandowski, Ferran, Pedri o Casadó, que amb l'alemany han descobert (o recuperat) el seu prime, el 10 blaugrana s'ha convertit en una causa perduda. Inèdit des de principis de gener, quan va tenir uns minuts en un partit resolt de Copa contra el Barbastre (0-4), ha rebutjat totes les propostes que ha rebut per provar sort en un ecosistema menys exigent que el que planteja el Barça actual per a un davanter. Quan altres clubs pregunten per la seva situació a Deco i Bojan, els dos referents blaugranes a la direcció esportiva no responen fregant-se les mans per un possible traspàs, sinó esbufegant i aixecant les celles. Són conscients que Ansu té un contracte de crac fins al 2027 i que només ell té la recepta per posar fi a l'ostracisme que pateix.

La mala decisió de Jorge Mendes i Bori Fati

Arribats a aquest punt, el Barça ha passat de veure Fati com un actiu de futur a tractar-lo com una despesa del present. La davallada del seu rendiment ha provocat que el club estigui disposat a qualsevol solució que impliqui veure'l amb una altra samarreta i, de pas, estalviar-se una part, per petita que sigui, del seu salari milionari. Només Lewandowski, De Jong i Pedri cobren a l'actual plantilla blaugrana més que l'hispanoguineà, una joguina trencada per culpa no només del calvari inicial al menisc, sinó per la pèssima gestió de les lesions musculars posteriors associades a la inactivitat del primer contratemps. "Si s'hagués fet cas als professionals del club i no tant als entorns, als representants i als assessors externs, no hauríem arribat fins aquí", es lamenta avui a la Ciutat Esportiva, on els més veterans ja fa temps que comparen la davallada d'Ansu amb la de Samuel Umtiti. Ni un ni l'altre van acceptar el quiròfan com a solució als seus mals. Ara en paguen les conseqüències.

"Sé que no és fàcil per a ell. L'únic que puc dir sobre els futbolistes que no juguen és que donin el 100% per demostrar-me que han de jugar més". Són paraules crues de Flick cap a Ansu, que dissabte, després d'un mes complint escrupolosament el Ramadà, va tornar a veure reduït el seu paper a un escalfament sense recompensa. Al contrari del que s'albira a l'horitzó per als seus companys, per a ell aquesta primavera serà una estació erma. Si celebra títols, ho farà més en xandall que no pas en calça curta.