L’andalús més oportú permet a l’Espanyol fer un altre pas de gegant

BarcelonaL’Espanyol torna a fer un pas de gegant per continuar a Primera. Després d’assaltar Vallecas, els blanc-i-blaus van reafirmar a Balaídos la seva millora a domicili (0-2) amb un triomf de gran valor que els allunya a sis punts del descens. A Vigo, els de Manolo González van tornar a demostrar que han perdut la por de jugar fora de casa, demostrant solvència defensiva –segona porteria a zero consecutiva– i l’olfacte en atac. Roberto Fernández i Joan Garcia van manar a les àrees i van donar encara més esperances a un equip que arriba crescut al tram final de curs i que jugarà lluny de l’RCDE Stadium quatre dels cinc partits d’aquest mes. Feia set anys, des del 2018, que l’Espanyol no enllaçava dues victòries a domicili a Primera. 

Aquest cop va saber neutralitzar un Celta molt pacient amb la pilota i intens sense. Els viguesos van gestionar possessions molt llargues, però també força estèrils. Al primer temps, de fet, Joan Garcia només va haver d’intervenir per blocar un xut d’Alfon. Més feina va tenir a la represa, quan va frustrar un xut de Durán i, sobretot, una perillosa rematada d’Aspas. El de Sallent segueix demostrant que mereix cada euro que val la seva clàusula, amb intervencions com més va més valuoses. 

Ordenat darrere, l’Espanyol va saber neutralitzar la mobilitat dels atacants locals a base d’ordre i solidaritat, dues condicions innegociables amb Manolo González. Amb pilota, els blanc-i-blaus van mostrar menys presses de les que exhibien mesos enrere, jugant amb més pausa i menys precipitació. Si calia frenar el joc, millor una passada de seguretat cap enrere que no pas una pèrdua en una zona compromesa. Un recurs valuós, especialment en una tarda en què ni Lozano ni sobretot Urko van estar especialment precisos a l’hora de distribuir joc cap endavant. 

La fe de Roberto Fernández

El bon posicionament del Celta va dificultar que els visitants progressessin més enllà del mig del camp. Els espanyolistes ho van aconseguir pocs cops, però van ser mortífers. En una transició vertical, Romero li va tornar d’esperó una paret amb Puado, que va llegir a la perfecció una desmarcada de Roberto Fernández per servir-li una precisa passada a l’espai que no va desaprofitar. De primeres, llençant-se sobre la gespa, va avançar l’Espanyol en la primera rematada entre els tres pals.

El Celta va intensificar el domini i la pressió i va encerclar encara més l’Espanyol al seu camp a la represa, però l'Espanyol no va concedir escletxes i va trobar en la fe de Roberto Fernández un premi de gran valor. L'andalús, que mai dona una pilota per perduda, li va pispar la cartera a Carlos Domínguez, l’últim defensa, i va firmar el seu particular doblet. Cinquè gol en tres mesos i mig d’un davanter que està donant la raó a Fran Garagarza. La pitjor notícia, la groga que va veure Puado al tram final, i que li impedirà jugar contra el Getafe divendres vinent.