Barça
Esports 04/05/2022

Sique Rodríguez, Adrià Soldevila i Sergi Escudero: "Els jugadors van arribar una hora tard a un acte de Rakuten perquè estaven jugant a parxís"

Periodistes i autors del llibre 'De la gloria al infierno'

5 min
Autors del llibre "De la Gloria al infierno" Sique Rodríguez, Adria Soldevila, i Sergi Escudero

BarcelonaSe’ls associa al Barçagate , però a través dels micròfons del Què t’hi jugues de la Cadena SER aquests tres periodistes han explicat dia sí dia també moltes de les notícies que han fet trontollar el Barça els últims anys. Ara han convertit les seves informacions en un llibre que narra què va passar al club entre l’adeu de Neymar i el de Messi.

¿És diferent escriure un llibre en comparació amb el seu dia a dia periodístic?

Sique Rodríguez: El llibre el pots fer reposar. Volíem introduir-hi moltes anècdotes, curiositats que ajudessin a explicar què ha passat. Va ser la nostra obsessió. Quan planteges a algú que estem fent un llibre, tenen més ganes de parlar, el clima és més tranquil; quan el cadàver encara és calent és difícil que la gent parli.

Adrià Soldevila: De fet, un dels temes que em van negar en el seu dia em va costar la feina. I després, fent el llibre, la mateixa persona em va confirmar que era cert. Era el tema del canvi de cadira del president Quim Torra a la llotja, en l’últim partit de Lliga. L’endemà Bartomeu va mentir vilment amb la Mònica Terribas a Catalunya Ràdio i va dir que s’havia modificat el protocol de la llotja. A mi em van fer fora del diari El Món perquè el meu director es va creure la versió del club i no la meva.

Parlant d’anècdotes: descriuen com els jugadors van arribar una hora tard a un acte amb Rakuten perquè estaven jugant a un joc de taula al bus.

S.R.: Quan parlo d’anècdotes és això, ajuden a explicar el nivell de menfotisme que hi havia dins el club i el poder que tenien els jugadors.

Sergi Escudero: Cap directiu o executiu va tenir el valor de dir: “Baixeu ja, perquè ens està esperant el patrocinador principal del club”. Els jugadors es van creure amb el poder d’arribar una hora tard a l’acte perquè jugaven a parxís.

¿Aquest poder dels jugadors comença amb Bartomeu o abans?

A.S.: Amb ell. Pren una sèrie de decisions que el debiliten: comença a canviar de director esportiu, d’entrenador, quan marxa Neymar renova tothom com un boig... Pensa que aquestes operacions el fan fort i és tot al contrari, el debiliten perquè els jugadors se n’aprofiten. Una persona pròxima a Bartomeu ens va dir: les persones més egoistes del món són els jugadors, i les segones els exjugadors.

Els futbolistes detecten aquesta por.

S.R.: Un jugador, de fet, ho reconeix al llibre: sabien que Bartomeu els diria que sí, perquè els tractava amb por, i se’n van aprofitar.

¿Han anat amb el fre de mà per por que li passés alguna cosa a Bartomeu?

S.E.: Si no surt Bartomeu a la portada és perquè, sota criteris periodístics, creiem que hi havia més d’un responsable. Si hi posàvem el seu nom, era com posar-li la pistola al cap i que algú disparés.

Com definirien l’expresident?

S.R.: Va gestionar amb por. Un president del Barça necessita ser líder, comunicar bé i envoltar-se de gent potent. Bartomeu no era líder, ni comunicava bé ni es va envoltar de gent potent.

Un exemple d’aquesta por són els contractes dels jugadors: Messi va passar en deu anys de cobrar 14 milions a 138.

S.R.: Hem volgut posar aquest exemple perquè és el més valent, l’intocable. La inflació de la plantilla neix sota el paraigua de Messi. Després d’ell venen tots.

Bartomeu n’és conscient, ara, d’això?

S.R.: He dubtat que Bartomeu volgués ser president. La possibilitat li va donar Rosell, que estava entre Faus i ell, perquè era el vicepresident primer i fins i tot una cara més simpàtica, de tracte més fàcil. I després potser va agafar el gust al càrrec, però no crec que el seu gran objectiu vital fos ser president.

Qui és Òscar Grau?

A.S.: El director general més mal·leable que ha tingut el Barça en molts anys. Per al president i per a un assessor del president que es diu Jaume Masferrer. Grau és agradable en el tracte, però no és brillant en la seva feina ni mai construirà un pla estratègic per al club.

S.R.: La millor definició d'Òscar Grau com a director general és que va ser un gran jugador d’handbol.

S.E.: Ell mateix, a les declaracions del Barçagate, diu que tot li venia imposat de dalt, i qui era ell per dir que no.

I no hauria d’haver dimitit, doncs?

S.R.: Aquí no dimiteix ni déu.

Qui és Masferrer?

S.R.: Té un punt de Rasputín.

A.S.: És una persona tòxica. Pot servir com a extern, però no funciona per liderar un equip perquè l’equip acaba intoxicat i el vol matar.

S.E.: Masferrer va buscar qui va ser el talp del Barçagate i va anar preguntant a molta gent, fins que un alt càrrec li va dir: “Ha pogut ser qualsevol persona del club perquè ara mateix tothom t’odia”.

Sense Masferrer, el mandat s'hauria acabat?

S.R.: Seria simplista dir que sí perquè, sense ell, Bartomeu no hauria estat president, el va ajudar molt. No és just carregar tota la responsabilitat sobre seu, en moltes coses servia d’escut a Bartomeu: Masferrer no fitxa Coutinho per 160 milions, Dembélé per 145 ni Griezmann per 135.

Els molesta que se’ls associï sempre al Barçagate?

S.E.: Em molesta la comparació perquè notícies així crec que passen una vegada a la vida. Si esperen que publiquem una cosa del mateix nivell de Laporta, segurament no podrem.

¿Els han posat en un isme en la guerra de trinxeres que envolta el club?

A.S.: Quan governava Bartomeu érem laportistes. Quan torna Laporta no podem ser bartomeuistes, hem de ser fontistes, som a la seva trinxera, i quan governi Víctor Font, si algun dia hi arriba, què serem? Farristes (de Jordi Farré)?

Quin paper hi ha tingut Sandro Rosell?

A.S.: Em nego a parlar de bartorosellisme, vist amb perspectiva són dos mandats diferents. Rosell s'estima molt Bartomeu, però en discrepa respecte a la manera com ha gestionat el club.

Rosell manava a l’ombra?

S.R.: En algunes coses sí, en unes altres no. És impossible que controlés què passava quan va estar-se dos anys a la presó.

Expliquen que els grans acords amb Rakuten i Nike tenen una part fosca.

A.S.: L’acord amb Rakuten és molt bo, però haurien pogut tenir molts més ingressos amb patrocinadors que Rakuten va vetar.

S.E.: Uns 70. I amb Nike, molts executius diuen que l’acord era una castanya. Són els dos acords més odiats dins el club. En termes de xifres sonen bé, però quan vas a la lletra petita i veus les clàusules hi ha impediments.

El periodisme ha fet la seva feina durant els últims anys?

A.S.: Els temes importants del mandat de Bartomeu sempre han sortit a la llum i no només amb nosaltres.

S.E.: I abans de la seva dimissió.

stats