Esports04/06/2018

Una heroïna a l'ombra del bàsquet i les discapacitats

Beatriz Balmiza: "Les limitacions de les persones resten sempre dins la nostra ment"

Juanmi Mas

PalmaBeatriz Balmiza va néixer a Mallorca el 3 de juny del 1979 després que els seus pares arribassin a l'illa des d'Andalusia, com tantes altres famílies que es varen instal·lar a la zona de Santa Ponça i Calvià.

Té un germà dos anys més gran, el qual considera el seu referent. Ell jugava a bàsquet, però Bea no s'hi va apuntar fins als 15 anys perquè la seva mare no ho volia.

Durant molts anys va ser jugadora del primer equip del Bàsquet Calvià i després també va començar a fer d'entrenadora de categories inferiors. Uns anys després es va convertir en coordinadora del club juntament amb Eva Serra, i en aquesta etapa va conèixer a Guillermo Morey, que llavors era jugador d'un dels equips que ella entrenava. D'aquí va néixer la seva amistat i complicitat i una relació com a companys d'aventures.

Cargando
No hay anuncios

Bea, el bàsquet forma part de la vostra vida, no és així?

Cargando
No hay anuncios

La meva vida sempre ha girat entorn del basquet, com a jugadora i entrenadora en el Bàsquet Calvià. Record que quan tenia 20 anys, per casualitat, vaig conèixer una al·lota que jugava a bàsquet amb cadira de rodes i, quan va assabentar-se que jo era entrenadora, em va proposar entrenar el seu equip perquè s'havia quedat sense monitor. I jo ho tenia claríssim: m'hi vaig llançar. Aquesta experiència, per descomptat, em va marcar i ha definit el meu perfil, la manera com som i allò que m'agrada fer. Com és normal, vas tancant etapes i començant-ne de noves, i avui dia estic en el Bàsquet Cabaneta, un club la filosofia del qual m'encanta.

Així és com vàreu començar a tractar amb persones discapacitades?

Cargando
No hay anuncios

Sempre he sentit debilitat per la gent que és diferent. M'atreu i m'agrada comunicar-me i estar amb persones que no són com la majoria. He fet molts de tipus de treball i des de fa nou anys faig feina amb persones amb discapacitat, un món que vaig començar a conèixer després de diversos voluntariats. Després vaig començar a treballar com a policia portuària i va ser llavors quan vaig començar a estudiar Sociosanitària. Això em va canviar la vida perquè em va fascinar tant que vaig tenir clar que volia treballar amb persones discapacitades. Sempre ho he tingut clar, però gràcies a això vaig descobrir la via a través de la qual podria dedicar-m'hi. En acabar, vaig tenir la sort de començar a treballar a AMADIP.

Cargando
No hay anuncios

Discaesports ha estat una motivació i un repte personal a la vostra vida. Com va començar tot?

He tingut més d'una experiència que m'ha marcat, però fent barranquisme em vaig trencar el peroné i vaig estar convalescent durant bastant temps i això, per a una persona tan activa com jo, va ser molt dur. Em preguntava constantment per què m'havia passat això, em preguntava si tornaria a poder fer el que m'agradava i, entre el dolor i la ràbia, em vaig adonar que les limitacions estan dins la nostra ment. El temps que vaig estar aturada vaig poder pensar i així és com em vaig il·lusionar amb la idea de tornar a muntar un equip de bàsquet amb cadira de rodes perquè n'hi havia un que ja havia desaparegut feia més de deu anys. D'aquí va néixer

Cargando
No hay anuncios

Qui forma part de Discaesports i com us han ajudat?

Per arribar a creure en