El Girona s’aficiona a escalar penya-segats (1-1)

GIRONAEl Girona no vol saber-ne res, de camins planers. Com més assequible ho ha tingut, més forta ha sigut la patacada. Expert en sortir-se amb la seva quan tothom li porta la contrària, s’ha aficionat a escalar penya-segats. L’empat a Fuenlabrada (1-1) disminueix la il·lusió que hauria generat quedar-se a només dos punts del play-off a Primera, una distància que li havien servit en safata, però que ha rebutjat inexplicablement.

L’indici de reacció ha obligat Francisco, que fins ara havia sigut força flexible, a mantenir la confiança en els mateixos homes. Els gironins han desaprofitat una ocasió idíl·lica, després de l’ensopegada del Rayo Vallecano, malgrat encadenar tres jornades sense perdre. Serà un camí llarg, aquest. Ja no sorprèn que Terrats, renovat fins al 2024, sigui el centre de gravetat. Ha aconseguit estabilitzar diferents línies de joc, un aspecte que també ha permès l’absència de Samu Saiz –que ha entrat per mirar de trencar la igualtat, però hauria d’assegurar-se de no quedar despenjat– perquè Francisco, veient que l’equip perdia profunditat quan atacava en estàtic, ha mutat i s'ha decidit a obrir el camp: el futbol es genera a les bandes i explotant la capacitat de sorpresa. Allà agafa protagonisme la velocitat de Sylla, tot i no ser un especialista, i Bárcenas. La resta és cosa de Stuani.

Res de tot plegat serveix, però, si la fortuna no et fa costat. Francisco no només s’ha fet un fart de matisar detalls, sinó que s’ha queixat diverses vegades de la falta de contundència a les àrees. A Fuenlabrada, contra un conjunt desagradable i en un escenari poc mediàtic, els catalans han picat a la primera: d’un cop de cap al pal en pròpia de Nteka s’ha passat a un penal del mateix futbolista a Bárcenas que Stuani, que se situa sisè màxim golejador de la història del club, ha enviat al fons de la xarxa. Llàstima que no hagi servit per reduir el forat i tot quedi com estava, a quatre punts.

Aprendre a no especular

Perillós en l’estratègia, al conjunt madrileny, l’autèntica revelació del curs passat, ni li ha passat pel cap la possibilitat de rendir-se. De fet, el pes de la primera part ha sigut seu; amb diferents acostaments que entre Juan Carlos, imperial en una sortida als peus de Nteka, i la defensa, han anat rebutjant com han pogut. El conjunt madrileny no ha estat encertat en la finalització, malgrat un domini que ha posat el partit en dificultats. De catifes vermelles, a Segona, no n’hi ha cap ni una. A part del gol, el Girona, que faria bé d’aprendre a no especular, tan sols ha disposat d’una centrada perillosa de Bárcenas desviada per Belman.

Iniciada la segona part, Calavera ha salvat una rematada de Feuillassier amb molt mala intenció. Ha tocat fer un exercici de solidaritat davant el bombardeig al qual s’ha vist sotmès per etapes. Franquesa ha tingut el 0-2 en un contraatac i també ho ha provat Monchu en els millors minuts ofensius del partit. Francisco ha oxigenat l’equip, que semblava que s’anava alliberant. Fins que una combinació entre Kanté i Nteka ha acabat en un empat que fins i tot hauria pogut ser una derrota si el destí hagués estat capritxós. Si aconseguís enllaçar una bona dinàmica, tot seria diferent.