El Girona es classifica per al 'play-off' d’ascens a Primera (2-1)

GironaMirant-ho amb perspectiva, el Girona, que la setmana que ve farà noranta anys, continua instal·lat en els millors anys de la seva vida. La victòria contra el Cadis (2-1) assegura una nova participació per al play-off d’ascens a Primera. En el currículum dels últims sis anys (2014-2020) pot presumir de tres play-off d’ascens, un ascens directe i dos cursos al màxim nivell. Una trajectòria que ningú hauria imaginat després de tants anys sent un club anònim, immers en una agonia que el feia competir a Segona B i Tercera, i arrossegant uns problemes econòmics que més d’una vegada van fer-lo flirtejar amb la desaparició.

La classificació per al cinquè play-off de la seva història –mai ha assolit el cim per aquest camí– ha estat en dubte durant moltes setmanes. Ha costat Déu (Stuani) i ajuda (un pòquer d’entrenadors) fer-lo realitat. Perquè la Segona Divisió no entén ni de pressupostos ni de favoritismes ni d’expectatives. Que li diguin al Girona, que ha llençat a les escombraries mil oportunitats i no ha trobat una mínima estabilitat fins a fitxar Francisco, amb qui encara no ha perdut i ha lligat el play-off, amb tres victòries i dos empats en les últimes cinc jornades. L’andalús ha provocat un rentat d’imatge, sinònim de personalitat per a un vestidor que ha reaccionat a temps. De fet, les contínues punxades dels rivals han mantingut viva l’esperança per a l'ascens directe durant més temps del previst. Concretament, fins avui, en què durant molts minuts un hipotètic gol del Numància contra l’Osca, que ha acabat guanyant i pujant, hauria deixat l’ascens a 1 punt. Hauria sigut demanar massa.

No podia ser cap altre que Cristhian Stuani qui decidís el partit, després de regatejar el porter rival aprofitant una llarga assistència de Gumbau a l’espai a la primera part i marcar de penal a la segona. La ciutat s’aferra a l’uruguaià per creure en el retorn a l’elit. També ho fan els seus companys, que mai podran agrair-li prou que durant tantes jornades els seus gols hagin tapat les misèries d’un col·lectiu renascut amb l’arribada de Francisco. De fet, fins i tot s’hi agafa el club, als gols de Stuani. Ell tot sol s’ha fet un fart de guanyar partits. L’últim, contra un Cadis que ha aterrat a Montilivi amb ressaca i que al final ha plantejat oposició, amb un gol de penal d’Àlex Fernández que ha suposat l’expulsió de Mojica.

¿I ara què? A falta d’una jornada, dilluns contra l’Alcorcón, els blanc-i-vermells han avançat el Saragossa i són els quarts classificats. Encara poden superar l’Almeria, amb qui estan empatats a punts però tenen el goal average en contra, així que hauran d’esperar una errada i combinar-ho amb un nou triomf. En joc, l’avantatge de camp per a un play-off que s’espera amb emoció per a un Girona capaç de tot i que ha recuperat el seu esperit competitiu. I si aquest equip competeix, il·luminat pels gols de Stuani, és favorit a acabar el curs tocant el cel de Primera.