El Pintal Vermell, el bell puig d’una illa encantada

PalmaLa ruta d’aquesta setmana explora els comellars secs i de terra prima del municipi d’Andratx. L’Arracó és un poble del municipi d’Andratx, constituït al llarg del segle XVIII, a mitjan camí entre la vila d’Andratx i el port de Sant Elm, arran de la construcció de l’església del Sant Crist, el 1704. A l’interior, hi trobam la imatge de la Mare de Déu de la Trapa, procedent del desaparegut monestir trapenc. Conserva l’encant de les cases tradicionals dels pobles de l’interior, tot i que alguns edificis d’estil modernista revelen l’evolució econòmica d’algunes famílies migrades a l’estranger, majoritàriament a França. Les trobam a la via principal, al carrer de França (núm. 98 i 58), i a la cantonada de la plaça de Toledo, devora l’església.

Disposam de transport públic per accedir al punt d’inici i acabament de la ruta. Es tracta de la L-121, que uneix Andratx, l’Arracó i Sant Elm (per a més informació sobre línies i horaris, podeu consultar el web tib.org). Atès que la parada es troba a la mateixa rotonda d’accés a la vila andritxola, recomanam fer una visita a l’església i als tres casals esmentats, de caràcter modernista.

La ruta

[00 min] Des de la mateixa rotonda, entram dins l’Arracó pel carrer de França. Després de travessar una passarel·la per a vianants, damunt el torrent de la Font del Bosc, giram a l’esquerra pel camí del Castellàs. Deixam a l’esquerra les instal·lacions esportives del camp municipal de la Vinya i continuam tot dret. No feim cas de les dues desviacions a la dreta que ens apareixen en aquest tram de ruta, fins a una darrera bifurcació on el nostre camí gira a l’esquerra i s’estreny. Entram dins dels dominis de Can Farineta, cases que trobam ben aviat, darere una tanca de filferro, a la dreta del camí [20 min].

No deixam la tanca esmentada, perquè a partir d’aquí el camí continua ben orientat cap a ponent, de cara al puig d’en Farineta (334 m), popular perquè alberga sobre el cim un mirador i un refugi/aixopluc que el Foment del Turisme de Mallorca inaugurà el 1968 en record de Gabriel Font Martorell (1897-1965), destacat soci de l’entitat i autor del llibre 50 excursiones a pie por la isla de Mallorca (1964). El camí s’endinsa ràpidament dins el comellar del torrent de Ca na Rosa, [25 min] moment en què hem d’estar atents a la desviació que trobam a l’esquerra i que segueix el torrent pel marge dret. Aquest camí ens condueix per unes velles rotes, de les quals encara podem descobrir les rònegues construccions que albergaven els esforçats agricultors i les seves famílies. Travessam un segon comellar per on passa un torrentó subsidiari del de Ca na Rosa. Així sortim just darrere el cementeri de l’Arracó (45 min), baix el coll de la Palomera, on ressona dins el nostre cap la lectura de Les Illes, encantades de l’escriptor andritxol Baltasar Porcel (Andratx, 1937 - Barcelona, 2009).

Un indret encantat

“El topònim Palomera queda només en un coll, el Coll de la Palomera, que separa la vall de l’Arracó de la de Sant Telm. És sobre mateix del cementeri arraconer. Hi havia una torre, aquí, abans, que hom suposava pertanyent a Alí de la Palomera, fantàstic personatge que va acudir nedant a la nau del rei en Jaume per explicar-li veritats i mentides sobre la situació de la Mallorca mora i que tenia la mare que llegia el destí en les estrelles. Les cròniques ho relaten. Res no diuen, però, del tresor: “Tothom sap que Alí enterrà un tresor al coll de la Palomera, i ara farà quaranta anys que dos eixelebrats picaren setmanes i setmanes, barallant-se a matar cada cop que desenterraven teules, olles, gerres. De petit, anant a Sant Telm i venint-ne, he pujat dotzenes de vegades al lloc de la torre cercant... Fa tres anys vaig tornar-hi. Cal mirar bé: allí on hi ha el tresor surt de terra un buscall negre de tres dits d’alçada” (Les Illes, encantades. Baltasar Porcel i Pujol. Edicions 62, 1984).

Des del cementeri, caminam un bocí curt per la carretera (Ma-1030) en direcció a Sant Elm fins al primer revolt. Pocs metres abans del coll de la Palomera, [50 min] sortim de la via per l’esquerra, seguint l’indicador “Barri Son Tió”. Feim passes per un camí de terra que en uns minuts enllaça amb un altre d’asfaltat que ens arriba per l’esquerra des de l’Arracó [1 h 00 min], és la variant 1 del GR 221, que recorrerem a la tornada. Ara, seguim el mateix camí en direcció ascendent fins a trobar a la dreta un xalet, on acaba l’asfalt [1 h 10 min]. Seguim els indicadors de GR i continuam per un camí de terra, camí de Cala en Tió, ben costerut, que s’enfila entre els Tres Picons (236 m), a la dreta, i els penyals de la serra de Son Nadal i el puig d’en Ric (312m), fitat per unes antenes, a l’esquerra. Així, fins a assolir el collet de la Barrera (226 m), on finalitza la variant de la Ruta de Pedra en Sec i s’ajunta amb la ruta principal [1 h 20 min]. Aquí, abandonam la pista de terra i giram a l’esquerra en direcció al port d’Andratx (GR 221), seguint un caminet ben fitat per les estaques de fusta del GR, que no deixarem fins ser al pas Vermell [1 h 30 min]. Situat a 286 metres sobre el nivell de la mar, es tracta d’un pas enlairat, no gens esglaiós, per on passa l’antic camí que unia el port d’Andratx i Sant Elm. Els minerals ferrosos presents a la roca són els que li confereixen aquesta coloració vermellosa de la qual pren el nom.

Una panoràmica esplèndida

Travessada l’encletxa de sortida del pas, descendim un grapat de metres i giram a la dreta, cap a llebeig, per un camí ample fins al final [1 h 40 min]. Si d’aquí voltam la mirada cap a la dreta, veurem un poc més amunt el vèrtex geodèsic del puntal o Pintal Vermell (312m), lloc ideal per gaudir d’una esplèndida panoràmica del port de Sant Elm i l’illa de la Dragonera. Un poc més a la dreta, la penya del Puntal del Forn (459 m), darrere la qual s’amaga la Trapa. En podríem destriar molts més de topònims, però ho deixam com un exercici ben entretingut per a tota aquella persona que s’acosti al Pintal Vermell seguint les nostres indicacions.

Per a la tornada a l’Arracó, tornam enrere fins al pas Vermell, descendim al collet de la Barrera [2 h 00 min] i seguim els indicadors de la variant GR-221.1 fins a la vila pel vell camí de Son Tió, antiga alqueria Alfixna. Passam per un bell llogaret de cases format per Son Cortey, Ca Madò Bet i Can Prim. Tot seguit, abans de sortir a la carretera de Sant Telm (Ma-1030), trobam Can Viguet. I ja de camí al poble de l’Arracó, arrenglerat a la dreta de la carretera, el pou de Ca na Rosa, un típic pou de capelleta, molt usual a la contrada. Assolim la rotonda d’accés a l’Arracó, on donam per finalitzat el recorregut [2 h 40 min].

@Fita_a_Fita