La Mola de Formentera, un altiplà aïllat i imponent

PalmaEn aquesta ruta exploram el llevant de la Pitiüsa menor, a través de camins i carreranys que transiten penya-segats vertiginosos, velles pedreres i un far amb una llarga història. Tot plegat, un paisatge cultural immens que només podem percebre amb plenitud per la passa i la mirada. Formentera té una dimensió humana i un ritme pausat que només es descobreixen quan es transita a peu i sense presses. És així com descobrim que vora el far de la Mola, a 118 metres d’altitud davant la immensa Mediterrània, l’any 1978 s’erigí un moment en homenatge a l’escriptor francès Juli Verne (1828-1905), amb motiu del 150è aniversari del naixement. No tenim documentada la seva visita a les Balears, tot i la forta amistat que mantenia amb l’arxiduc Lluís Salvador, a qui havia conegut l’estiu del 1884 a Venècia. Fos com fos, L’illa misteriosa (1875), Héctor Servadac (1877) i El far de la fi del món (1901) semblen tenir, tal com assenyala Nicolás J. Moragues en el seu llibre Juli Verne i les illes Balears (Edicions Talaiots, 2015), una inspiració clara i directa en la geografia i patrimoni de Formentera a través de la lectura del Die Balearen de l’arxiduc.

La ruta

[00 min] Abans d’iniciar la caminada, des de la mateixa parada de bus (L-2), que cobreix la línia entre el port de la Savina i el far de la Mola, podem fer una visita a l’església del Pilar, del segle XVIII. Construïda pels pobladors de la Mola, va ser dedicada a la Mare de Déu del Pilar pel primer bisbe d’Eivissa, l’aragonès Manuel Abad y Lasierra, dia 11 de maig del 1784. Fins aleshores, tots els serveis religiosos es feien a Sant Francesc Xavier.

Un cop finalitzada la visita, sortim a la carretera del far i giram a la dreta pel camí de l’Estufador, una primera tirada rectilínia, orientada cap a migjorn i que discorre entre amples sementers i dos molins emblemàtics: a l’esquerra, el molí Vell de la Mola (1778) i, a la dreta, el molí d’en Botigues (1893). [05 min] Arribam a una bifurcació, on el nostre camí gira a l’esquerra. Tot seguit, en el següent revolt a la dreta, continuam tot dret per un camí de terra que enllaça amb el camí del Torrent Fondo [15 min], al qual ens incorporam per la dreta. Immediatament després, assolim una nova cruïlla on la senyalització ens indica que hem de girar a la dreta per continuar, orientats a migjorn, cap a la punta Roja, vorejant les cases del Torrent Fondo.

[25 min] A la següent bifurcació, abandonam el camí del Torrent Fondo, que tomba a la dreta, i prenem el de l’esquerra, perfectament senyalitzat, en direcció a la punta Roja. Pocs minuts després, trobam una nova bifurcació, ara giram a la dreta. Iniciam un suau descens per dins un pinar vestit d’espessa garriga fins a topar amb la barrera d’un xalet [40 min]. A l’esquerra del portell s’inicia un carrerany que volta la tanca i, orientat a xaloc, ens mena fins a la punta Roja [45 min]. Ja tenim el far de la Mola a la vista i a l’esquerra de la punta el carrerany que hi mena. Tot just l’hem de seguir, sempre orientats a gregal i sense perdre el penyalar que tenim a la nostra dreta. Així, hi arribam en poc més de mitja hora [1 h 20 min].

Quan parlam de fars, ens referim implícitament a aquelles persones que sovint des de punts llunyans i aïllats de tot contacte humà s’oferien a ser els ‘ulls de la nit’ dels que solcaven la mar. Una història petita, feta del quefer diari, silent i disciplinat, que ha transcendit en forma de llegendes i anècdotes ben curioses. Aquest és el cas d’un dels encarregats del far de la Mola, en actiu des del 1861. Corria l’any 1944, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, quan el faroner va rescatar el pilot d’un avió alemany que havia caigut a unes dues milles del far. Li va donar aliment, roba i recer. L’endemà el dugueren a la base d’hidroavions que llavors existia a l’estany Pudent, des d’on va ser repatriat. Per aquests fets el govern alemany d’aleshores va lliurar a aquest faroner un diploma i mil pessetes com a recompensa a la seva tasca de rescat. (font: farsdebalears.com)

Rere el monument a Jules Verne, que ja hem comentat a la introducció, neix el carrerany que hem de seguir a partir d’ara. Primer de tot, voltam el Cocó Llarg, un torrentó que baixa vertiginós a la mar. Prosseguim la ruta per un planiol pedregós, sense problemes, en direcció a la Xíndria i unes velles pedreres, a prop de la cova Grossa [1 h 50 min], a la nostra dreta, accessible per un camí ample que desafia el penya-segat. El senderó no té pèrdua perquè sempre avança per damunt del penyalar. Després de la punta d’Estrips, el camí volta cap a l’interior per superar una petita barrancada; tot seguit, recuperam el penya-segat i l’orientació inicial. Passam per davant un xalet, a l’esquerra del camí, dit Can Graziano i, poc després [2 h 25 min], topam amb una paret seca, a l’altura de la cova d’en Cavaller, on el camí gira en sec a l’esquerra.

Torrents d’en Jai i de la Fontanella

Iniciam ara una volta llarga que ens ha de permetre superar la barrancada que deixam a la dreta, confluència de dos torrents, el d’en Jai i el de la Fontanella, considerats els més destacats de l’illa tant per la seva longitud com pel paper clau que tenen en la xarxa de drenatge. [2 h 40 min] A la primera bifurcació, abandonam el camí del Monestir per la camada de la dreta, que seguirem fins al següent trencall, que prendrem el camí de l’esquerra. [2 h 55 min] En assolir la capçalera de la barrancada, la nostra camada s’uneix amb una altra que li arriba per l’esquerra. Giram a la dreta, passam per davant un pou, i sortim davant les cases de turisme vacacional de Can Pep Blai.

La continuació de la nostra ruta és a la dreta de les cases. Un camí entre paret seca que s’orienta cap a la tramuntana. [3 h 05 min] Recuperam novament la frontera litoral. A la dreta podem contemplar la barrancada des d’una perspectiva oposada a l’anterior, abans de fer la voltera per Can Pep Blai. Ara, però, orientats cap a ponent, prosseguim la nostra caminada per un sender que enllaça amb un tram del camí de la Cala. Així arribam a un portell [3 h 40 min], deixam a la dreta diferents caminois que baixen cap a la mar. Passam la barrera i prenem el camí de l’esquerra, on ja trobam senyalitzada la baixada cap al Pilar de la Mola pel camí de la Cala. Quan ja som a tocar el final de la ruta, paga la pena arribar-hi pel camí de les Creus [4 h 00 min], un antic Via Crucis del segle XVIII, de quan es va construir l’església parroquial, restaurat recentment pel Consell de Formentera. La nostra caminada acaba a l’avinguda de la Mola, d’on hem partit [4 h 10 min].

@Fita_a_Fita