L’estany Pudent, la llegenda d’una hisenda sota les aigües

PalmaJoan Castelló Guasch recollí a Rondaies de Formentera (1976) la història de dues germanes que “si una era envejosa, l’altra encara ho era més; i malparlades, que no és per dir.” El drama s’inicià quan, morta la mare, en lloc de fer hereva la gran, com era de costum, i deixar ‘sa llegítima’ a la petita, ho repartí tot –hisenda i cases– a parts iguals entre les dues. Cada dos per tres les tenien amb porfídies i qüestions, de cada vegada més inflamades. “Idò veureu que un dia que sa porfèdia era més encesa que mai, sa petita es descabdellà de mala manera. I acabà per dir a sa gran: ‘Mala fi puguis tu fer, i sa hisenda també’. ‘Lo que desitges, tenguis!’, respongué aquesta”. Al final, un cop de mar, gros i fort, s’ho endugué tot. Va negar la hisenda de cap a cap, sepultant sota l’aigua cases i germanes i tot.

Aquesta ficció popular, arrelada en la suposada existència de fonaments de cases antigues sota les tèrboles aigües de la llacuna, és la que alimenta l’origen fantàstic de l’estany Pudent, epicentre de les salines de Formentera durant segles, viver d’espècies piscícoles en el XIX i base d’hidroavions durant la Guerra Civil. A migjorn de la punta de les Illetes i a gregal i tramuntana del nucli urbà de Sant Francesc Xavier, l’estany ocupa una superfície aproximada de 3,5 km2 i té una profunditat màxima de 4 m. L’obertura en el segle XIX d’una comunicació amb la mar, coneguda com ‘la Séquia’, n’augmentà l’extensió, profunditat i salinitat. Al seu voltant trobam els estanys on es cultivava la sal. El topònim ja es troba documentat en el segle XIII.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des del mateix port de la Savina cap a la carretera de la Mola (PM-8020), tot i que immediatament voltam a l’esquerra pel carrer de Ponent, el qual enllaça tot seguit amb el carrer de Llevant. El primer voreja els estanys, ja en desús, de les salines d’en Ferrer; mentre que el segon, un cop hem travessat la carretera dels Pujols i la platja de les Illetes [05 min], ens situa literalment a vorera de l’estany Pudent, orientats des de bon començament cap a xaloc (sud-est).

El que inicialment és un vial asfaltat, carrer de Llevant, esdevé aviat un camí de terra, camí dels Brolls. Es tracta d’un itinerari emblemàtic i històric de Formentera que voreja l’estany Pudent, conegut pel seu gran interès paisatgístic i ornitològic. [25 min] Arribam a l’aguait dels Brolls; perquè l’estany Pudent, com altres zones humides de la Mediterrània, constitueix un lloc d’importància per a les aus europees, durant els passos migratoris de primavera i tardor.

Els Brolls es troba configurat per una zona d’embassaments d’aigua dolça, en l’actualitat molt salobrenca, conseqüència de l’aflorament a la superfície d’aigües subterrànies. Aquest fet ve condicionat pel fet de ser terrenys gairebé per davall del nivell de la mar. Per canalitzar aquests afloraments, ja documentats a finals del segle XVII, i la resta d’aigües de pluja, existeix una síquia al voltant de l’estany fins a la Savina (avui en molt mal estat de conservació).

[1 h 00 min] Al final del camí dels Brolls sortim a la carretera que circumval·la l’estany Pudent, a l’altura dels Pujols, a la dreta. Giram a l’esquerra per aproximar-nos al jaciment de Ca na Costa [1 h 10 min], el sepulcre megalític més espectacular de les Balears, ubicat entre l’estany Pudent (antigament també denominat estany dels Flamencs) i la població dels Pujols, a la parròquia de Sant Ferran de ses Roques. Declarat Bé d’Interès Cultural l’any 1984, la seva datació real podria estar entre el 2000 i el 1600 abans de la nostra era.

Sortim novament a la carretera i la travessam. A l’altre costat de l’asfalt trobam un camí de terra que, orientat a migjorn, ens acostarà a la pista que mena a la platja dels Pujols [1 h 25 min]. Davant la mar, giram a l’esquerra, cap a la tramuntana, i seguim el caminet que connecta el racó dels Pujols amb les platges de les Canyes, la Roqueta, dels Trucadors i Tanga, fins a assolir el pujolet de n’Adolf [2 h 25 min]. D’aquí, seguim endavant cap a l’estreta península dels Trucadors per recórrer els darrers 2 km fins a la punta del pas de l’Espalmador [2 h 50 min]. En aquest indret es té documentada una important batalla naval el 1529, de forces de l’emperador Carles I contra 15 galiotes d’Alger (font: eeif.es).

Recorrem en sentit invers la península dels Trucadors fins al pujolet de n’Adolf [3 h 20 min]. D’aquí seguim per la pista de terra que a partir del molí d’en Marroig o del Carregador [3 h 30 min] voreja, per la banda de ponent, les salines del mateix nom, a l’esquerra, i les Illetes, a la dreta. Aquests illots, de nord a sud, reben els noms d’illa de Tramuntana, illa d’en Forn (davant la qual hi ha el pou de les Illetes, declarat Bé d’Interès Cultural), escull del Pou, illa Redona –o dels Conills– i escull d’en Palla. Molt a prop de la carretera que circumval·la l’estany Pudent, el nostre camí es decanta cap a la vorera de la mar. Entram en el que es coneix com el camí de la Guia, traçat de l’antiga via del tren de les salines de Formentera que encara ara uneix els embarcadors de la Savina (Guafe) amb els estanys del nord de l’estany Pudent.

Recursos hídrics

[3 h 50 min] El pou Marès, a la dreta del camí, manté viva l’empremta humana sobre el territori i la necessitat de proveir-se de recursos hídrics. Un poc més endavant, el camí de la Guia travessa ‘la Síquia’, obertura artificial a la mar de l’estany Pudent, practicada en el segle XIX, que feu augmentar l’extensió, la profunditat i la salinitat de la llacuna, a l’hora que disminuí el nombre d’epidèmies ocasionades per l’embassament de les aigües salobroses.

A poc a poc, entram dins l’àmbit urbà del port de la Savina, fins a arribar al Guafe, on acaba el nostre itinerari [4 h 10 min]. Aquest vell edifici, el nom del qual té un origen incert, encara que sembla que procedeix de l’anglès, servia de magatzem de la sal provinent de les salines formentereres abans de ser carregada en els vaixells. Cloem aquesta caminada amb els versos que tanquen el poema Formentera (1958), de I’eivissenc Marià Villangómez: “Formentera: mar i cel /entorn d’un cor d’avidesa. /Es despulla la bellesa / per unir-se a eixuta arrel.”

@Fita_a_Fita