Font de Muntanya, monumental i robust broll de la Tramuntana

PalmaLa ruta que us presentam és una caminada a través d’una part de la xarxa viària històrica entre Pollença i Lluc. Un itinerari que surt del pi de Son Grua, un arbre amb nom propi i una fita en el territori, per enfilar-se fins a la robusta i monumental font de Muntanya, seguint el camí Vell de Lluc (Ruta de Pedra en Sec/GR 221); mentre que la baixada segueix la carretera Vella, la construcció de la qual s’inicià el 1916. Entremig, entre l’antic camí medieval i la nova infraestructura viària de començament del segle XX, nombroses recomposicions del vell camí per fer-lo més transitable, tant per a bèsties com per a carros.

Molt abans del primer tram de la Ma-10, entre la rotonda de Can Berenguer i el coll de la Batalla, executat durant la dècada dels anys 40 del segle XX, les comunicacions entre la vila i Lluc evolucionaren a partir de vells camins que s’obrien pas a través de les valls de Colonya i d’en March. Així, segons documentació aportada pel geògraf Miquel Àngel March, el primer camí de Lluc partia de Pollença cap a la vall de Colonya i per Ca n’Alordes passava a la vall d’en March pel coll d’en Patró. Després vindria el camí que encara ara es pot seguir i que pel coll de Gruat avançava cap a la vall d’en March per sota dels costers del Calvari, paral·lel al torrent. “Tots els camins es perden si no són caminats”, diu l’amic Miquel Rayó en el llibre Memòria de Camins (Nova Editorial Moll, 2022). Al cap i a la fi, els camins són memòria, memòria del nostre caminar, de la manera de relacionar-nos amb l’espai que ens envolta i amb les persones que l’habiten. Si ens tanquen un camí, ens furten una part del nostre patrimoni com a poble, de la nostra identitat com a país.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar pel camí Vell de Lluc des del pi de Son Grua (km 5,3 Ma-10), on fa parada la línia 231 que uneix el Port de Sóller i Alcúdia pels embassaments i Lluc. Seguim els indicadors de la Ruta de Pedra en Sec (GR 221), que en els primers dos quilòmetres es troba senyalitzada per tres fites quilomètriques (0, 1 i 2) de carreteres del Consell de Mallorca, amb la nomenclatura Ma-2230.

Després de travessar per un bell pont el torrent de la vall d’en March [05 min], unió dels torrents de Mortitxet i de Muntanya, les nostres primeres passes són ben planeres i agradables. La nostra visió es troba governada per l’enfilall de muntanyes conformat pel Tomir, el puig de Ca de Míner i la cuculla de Fartàritx, i pels pendissos que des de l’altiplà de Fartàritx s’amollen vertiginosament cap a l’interior de la vall. [20 min] Poc abans de les cases de Son March, a la nostra dreta, trobam a l’esquerra el camí del Pujol, via directa a Fartàritx del Racó. Ens acompanya ara el torrent de Muntanya, a la nostra dreta. Després d’un doble revolt molt pronunciat, entre Can Melcion i el Salt [30 min], el camí es decanta cap a l’esquerra del torrent –sementer del Molinet–, comença a prendre volada i esdevé més rost.

A l’altura de l’Empeltada, apareix la retolació de Paratge natural de la serra de Tramuntana. Aquí tenim l’opció de continuar pel camí asfaltat –la carretera Vella–, obert el 2009 gràcies a la pressió del col·lectiu humà de la Plataforma Pro Camins Públics de Pollença, o fer un primer tram del camí Vell de Lluc. [35 min] Aconsellam d’inici seguir la darrera opció. Tot i el profund desgast ocasionat per l’escorrentia, el camí se segueix sense problema, marcat a la dreta per una paret seca. Travessam la carretera Vella [45 min], que seguirem de baixada, i enllaçam amb el tram següent del GR 221. S’inicia a partir d’aquí un tram llarg i costerut que ens acosta als contraforts del puig Tomir, per sota del pas del Diable. Aquí el camí salva un important desnivell a partir d’un traçat de continues ziga-zagues, conegudes com ‘les Voltes’ del camí Vell.

Tot i no oferir la perillositat del camí Vell de Caimari a Lluc, molt temut pels traginers pel vertiginós i llenegadís pas del Grau, el camí Vell de Pollença a Lluc també formulava altres reptes als seus usuraris. El novel·lista i escriptor barcelonès Joan Cortada i Sala visità Mallorca a mitjans segle XIX, experiència de la qual deixà constància en el llibre Viaje a la Isla de Mallorca en el estío de 1845 (Miquel Font Editor, 2008). S’hi passà un mes i mig, del 20 de juliol al 10 de setembre. El mes d’agost el dedicà íntegrament a recórrer l’illa. A mitjan mes, dia 11, va recórrer el camí entre Pollença i Lluc. Les primeres passes per la vall d’en March transcorren “per un frondosíssim bosc d’oliveres centenàries, els troncs capritxosos de les quals ofereixen a cada pas algun objecte nou de curiositat”; no obstant això, en venir els primers revolts, “el camí va pujant pel vessant esquerre de la muntanya, però tan escabrós i dolent que més que per a homes i animals de càrrega és a propòsit per a cabres”.

[1 h 05 min] Superat el tram de llaçades i guanyat gairebé el desnivell global de la ruta, arribam a un portell que assenyala una doble partió: la primera, entre les possessions de Ca l’Hereuet (Pollença) i de Muntanya (Escorca); la segona, la divisòria entre els dos termes esmentats. Uns minuts després [1 h 10 min], el camí Vell i la carretera Vella se solapen i, llevat de trams curts –senyalitzats com a GR–, les darreres passes fins a la font les farem per un camí ample de terra. Un aterratge tranquil sobre el nostre objectiu que ens permet copsar més tranquil·lament la bellesa del paisatge, dominat primordialment per l’alzinar, espès i esponerós.

Font de Muntanya

Just quan la carretera Vella travessa per un pont el torrent que tenim a mà dreta, ens ve el darrer bocí de camí de ferradura fins a la font de Muntanya [1 h 30 min]. Ubicada sobre el mateix comellar on s’origina el torrent amb qui comparteix nom, hi trobam aquesta font de mina, robusta i monumental. Té una mina interessant, amb boca d’un arc de mig punt tancada amb un portelló; la volta de la mina mostra un primer tram alt, amb una canal lateral, i un segon tram que s’endinsa fins a l’ull de la font, amb la volta més baixa. Al costat de la mina hi ha una rústica taula de pedra i pedrissos per seure. Pels voltants hi ha alzines, xiprers i joncs.

La baixada no té cap problema. Es tracta tan sols de seguir els indicadors de fusta que assenyalen la carretera Vella. Passarem dos portells, entre el primer i segon, i gaudirem d’uns amples i vistosos sementers, amb belles panoràmiques cap a la cuculla de Fartàritx i la vall d’en March. [2 h 00 min] El segon portell és el que assenyala la partió entre les possessions de Muntanya i de Ca l’Hereuet, entre els termes d’Escorca i Pollença, i ens introdueix novament dins l’alzinar i el tram conegut com ‘les Voltes’. La resta fins al pi de Son Grua és amollar bolla; és a dir, un final de ruta fàcil, senzill i directe [3 h 00 min].

@Fita_a_Fita