El comellar de la Cuina, ample i pregon accés inclinat a la Comuna

PalmaUn comellar és un espai de terra ample i pregon, de sòl inclinat per la depressió del terreny, que està entre terres més elevades. Aquesta és la definició més ortodoxa que ens ofereix el Diccionari Alcover-Moll (DCVB) i que ens permet raonar una part de la toponímia de la serra de Tramuntana. La ruta que us proposam és una caminada per la Comuna de Bunyola que s’inicia per l’emblemàtica possessió dels Cocons i que s’endinsa cap a l’interior d’aquest immens espai comunal, el més important de totes les Balears, pel comellar de la Cuina. Aquest topònim ens remet també a una gran balma, que visitarem durant la marxa, i que fou en el passat refugi i punt de trobada de les persones que feinejaven dins la Comuna. Aquesta àrea natural representa una de les masses forestals més extenses de Mallorca, amb una extensió de 716 ha que representa el 8,5% de la superfície de tot el terme municipal de Bunyola.

A Bunyola hi podem arribar amb transport públic. La línia 204 (Port de Sóller-Palma) ens deixa a Can Penasso; i la línia 205 (Bunyola-Palma), fa parada a l’interior del poble. En el web tib.org hi trobareu tota la informació sobre horaris i disponibilitat de cada línia.

La ruta

[00 min] Partim de la Plaça, entre l’església parroquial de Sant Mateu, la Casa de la Vila i Ca d’Espardenyer, en direcció a Santa Maria pel carrer de l’Església. Aviat assolim la barriada del Garrigó, on s’inicia la carretera que puja a l’àrea recreativa de Cas Garriguer, centre neuràlgic de la Comuna de Bunyola. No abandonam la carretera principal, [15 min] perquè no serà fins passat el cementeri municipal (km 8 Ma-2020) que orientem les nostres passes cap a la possessió dels Cocons, pel camí del mateix nom que trobam a mà esquerra, per darrere la subestació elèctrica de Bunyola.

[25 min] Els Cocons és una de les possessions emblemàtiques de Bunyola, per on passa un dels camins principals cap a la muntanya de la Comuna per la Coma Gran. Apareix documentada per primera vegada en el segle XIII, tot i que serà a partir del segle XVII que en trobem els registres més importants, com la irrupció al capdavant de la propietat de la família Muntaner, present fins ben entrat el segle XX. Aquest, però, és un espai tocat per les muses inspiradores de les arts. “La possessió apareix a l’obra literària de Llorenç Villalonga; el seu padrí, el metge Guillem Villalonga Gelabert, es casà amb Catalina Muntaner dels Cocons Sancho, la filla major del senyor dels Cocons i ell hi passà algunes temporades de la seva infantesa” (Les possessions de Bunyola, història i patrimoni. G. Valero i Martí, B. Suau Font i J. Mateu Verdera. Editorial Olañeta, 2012). Dues novel·les de Villalonga, Bearn o la sala de les Nines (1956) i Les fures (1967) prenen com a referent aquestes terres per recrear els seus respectius espais literaris.

Per una altra banda, gràcies al llibre de Caterina Valriu i Llinàs, Les Rondalles que l’Arxiduc no va publicar (Galés Edicions, 2022), sabem que una d’aquestes històries, la que duu per títol ‘Es dos amics’, s’ambienta en aquest indret. A més, una anècdota recollida per Gaspar Valero en el llibre Palma, ciutat de llegenda (Editorial Olañeta, 1995), conta que en ocasió de la visita del rei Alfons XII a Mallorca, a mitjan mes de març de 1877, tingué lloc una audiència en el palau de l’Almudaina a la qual acudiren tots els batles de l’illa. Arribà l’hora de les presentacions. En ser el torn de Jaume Muntaner, el presentaren al rei com a batle de Bunyola, però ell hi afegí tot orgullós: “¡Y señor de los Cocones!”. Ras i curt, el Borbó li respongué: “Que Dios se los conserve muchos años, señor alcalde”.

Deixam les cases enrere i ens desviam a l’esquerra per un camí asfaltat que apunta cap a l’interior d’una petita urbanització. Orientam les nostres passes cap a la muntanya, ben davant nostre. [35 min] Acaba l’asfalt i s’inicia un vell i tradicional camí de carro, constret per l’abundosa vegetació, que a poc a poc s’encaixona dins el comellar de la Cuina i ens guia coster amunt. De camí topam, almanco, amb dos forns de calç. [55 min] El camí del comellar de la Cuina desemboca sobre el final d’una pista de terra que seguirem cap a l’esquerra. Abans, però, ens enfilarem uns metres més pel tirany que segueix comellar amunt i que condueix a la gran balma de la Cuina, a la nostra esquerra [1 h 05 min].

Mirador de la Cuina

Es tracta d’un espai natural, amagat entre les mates i dins el bosc, que antigament degué servir de corral per a les guardes d’animals que pasturaven per l’entorn i de refugi per als pastors. Les restes de construccions testimonien l’ús que en feren i el mateix topònim sembla evocar un passat en què els treballadors de la Comuna compartien queviures i contarelles. Tornam enrere fins a la pista i recuperam el nostre camí. En aquest breu bocí de pista fins a la carretera de la Comuna, trobam un mirador fet amb troncs de fusta, on una inscripció anuncia el ‘Mirador de la Cuina’ [1 h 10 min]. Els ulls quedaran captivats per l’àmplia i bella panoràmica que s’estén fins a la mar.

Sortim a la carretera de la Comuna, a la qual ens incorporam per la dreta, en sentit ascendent. Passats uns revolts, a l’esquerra, [1 h 30 min] trobam senyalitzat el camí que pel comellar d’en Cupí mena fins a l’àrea recreativa de Cas Garriguer. Aviat topam amb un monumental forn de calç, d’en Palou, a mà dreta del camí. A l’esquerra, els pendissos que conformen el comellar de Can Fil. [1 h 45 min] A la següent cruïlla, giram a l’esquerra pel camí del pas del Grau. Ens dirigim cap als penyals que guaiten damunt Can Grau per un camí ample i còmode. Atents als indicadors, en uns revolts tancats, a l’altura del mirador de Sa Màquina, ens faran entrar dins un camí més estret i antic en direcció a Bunyola. Es tracta d’un vell camí de ferradura que descriu unes curtes llaçades per dins el que seria pròpiament el pas, una encletxa entre el roquissar. Quant al topònim del mirador, amb belles vistes dels penyals d’Honor, podem dir que fins a finals del segle XIX la Comuna era inaccessible amb carro des del poble, per aquest motiu es construí un funicular –‘Sa màquina’– per baixar la llenya fins a Can Grau.

Passam ranxos de carboner, petits aljubs i algun forn de calç. Un paisatge antròpic propi dels boscs de muntanya. Sortim de la Comuna al camí del Planiol entre el penyal de Can Fil, a l’esquerra, i el puig del Castellet, a la dreta. Sense perdre de vista els indicadors, giram a la dreta i recorrem els darrers metres abans d’entrar de ple dins Bunyola pel Carreró de la Comuna. Un enfilall de camins que ens duran fins a la Plaça, on finalitza la nostra ruta [2 h 45 min].

@Fita_a_Fita