Els camins de Pinyella i les Minoies, el triomf de la humilitat

PalmaDe com era infant són les memòries dels anys de minyonia del P. Rafel Ginard i Bauçà (Sant Joan, 1899-Artà, 1976), una joia de la literatura mallorquina de la primera meitat del segle XX, editada per primera vegada el novembre del 2003. A través de l’obra prenem contacte amb la quotidianitat de la vida rural mallorquina d’una manera exquisida, amb un llenguatge autèntic i apassionat. No és possible donar passa pels dominis santjoaners al Pla de Mallorca sense evocar l’esperit d’una ànima aferrada a les penyes de la tradició. Sobre ‘el paisatge santjoanenc’, diu el Pare Ginard, “és el triomf de la humilitat. No és una terra aparatosa i magnífica, però és fecunda. Altres indrets seran un jardí, el meu poble és un graner. Terra sense atreviments; els turons tot just gosen alçar el cap, temorosos de rompre’n el ritme, monòton i solemne, amb postures arrogants. Turons suavíssims que, des d’abaix, alçant la mà, ja arribau al cim”.

A la següent ruta, recorrerem el mestral de Sant Joan, per camins i paisatges que ens reconciliaran amb un paisatge cultural discret i presumit. “Però la meva terra, rica com és, amaga tant la seva riquesa, que més aviat fa una impressió una mica desfavorable. Més, tractau-la i rectificareu l’opinió. És eixuta, austera, macerada i prolífica”, diu l’il·lustre folklorista. Amb aquest propòsit ens posam en marxa. Com sempre, recomanam l’ús del transport públic. La L-442 (Sineu-Sant Joan-Vilafranca) ens permet connectar tren i bus en la nostra aproximació al punt de partida de l’itinerari (consultau-ne línies, horaris i disponibilitat al web tib.org).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la mateixa parada de bus en direcció al santuari de Consolació, que coincideix amb la ruta que condueix al cementeri municipal. Pujam la llarga i ampla escalonada d’accés al santuari per la passa i la mirada, tot assaborint un entorn on història, fe i patrimoni mariden perfectament. [10 min] Antiga ermita de Sant Joan, el seu origen es remunta al segle XIII, quan aquestes terres s’agrupaven amb les de Sineu i Lloret. Els habitants de la contrada bastiren aquí un primer oratori. La vila és del segle XIV i l’església nova, del segle XVI.

Des del santuari ens movem cap a mestral pel camí de Son Juny, de nova traça i ben enllosat, que passa per davall del poliesportiu municipal i de l’escola pública. Des del carrer Joan Mas i Matas, mestre i fill il·lustre de la vila des del 1983, davallam al carrer de Solanda. D’aquí, a l’esquerra, sortim a la carretera, que aquí es converteix en el carrer de Palma [25 min]. En aquest punt hi havia una creu de terme, ens ho recorda la inscripció sobre una llosa de marès a la qual el Bisbe Campins concedia “50 dies d’indulgència a tots els fidels, qui devotament resaran un Credo davant aquesta figura de la Santa Creu”.

Voltam a la dreta pel carrer de Palma i immediatament pujam pel carrer-coster que ens apareix a l’esquerra, el carrer del Sol, i, tot seguit, novament a l’esquerra pel carrer de les Roques. A la dreta del portell de les Roques d’en Pagès, trobam un caminal que ens condueix al carrer del Mirador. Aquí podem admirar un dels antics molins que coronaven aquest serral. [40 min] En assolir el carrer del Vent, voltam a l’esquerra. Aviat la via esdevé el camí de Binifarda. Avançam en lleuger descens. Aviat, però, l’abandonam per la dreta, per un camí sense asfaltar que travessa un bosc espès. Entram dins el pinar de na Simona. Progressam direcció nord, en direcció als sementers de Son Roig. Obviam tots els caminals que trobam a dreta i esquerra.

[1 h 00 min] Travessam el camí de Son Roig i continuam tot dret pel de Pinyella, clarament orientat cap a mestral. Deixam a l’esquerra els vivers de Son Roig, mentre que el nostre camí volta a la dreta, per baix de les faldes del turó de Pinyella. A l’esquerra, sementers acompanyats de canyars i pous d’extracció. [1 h 15 min] En arribar a l’altura d’una caseta amb safareig, giram a l’esquerra pel camí del Pas de na Bou, sense asfaltar. Aquesta camada travessa el torrent de Son Riutort i més endavant gira a l’esquerra per anar a cercar la carretera de Sant Joan a Sineu (Ma-3232) [1 h 30 min].

Possessió de Son Gual

Un cop ubicats en aquest punt, travessam la carretera amb molta precaució i anam a cercar un camí de terra que veim a l’esquerra; és el camí de Son Pastereta. La tirada ascendeix suau fins a desembocar sobre el camí vell de Sant Joan. Nosaltres continuam tot dret per un passet que inicialment remunta un costeret i passa per baix d’un xalet. Sortim al camí de les Algorfes [1 h 40 min], on giram a l’esquerra en direcció, novament, a la carretera que hem travessat abans. 100 metres abans d’arribar-hi, voltam a la dreta per una tirada de carro i sense delimitació. Ens movem pels antics dominis de la possessió de Son Gual, avui dividida en tres propietats. Sempre amb bona perspectiva de tota la contrada.

Aquest tram gira a l’esquerra i finalment desemboca sobre el camí del Picà [2 h 05 min]. Prenem cap a l’esquerra i, immediatament després, a la dreta, pel camp de Gossalba en direcció a la carretera de Sant Joan a Pina i Lloret (Ma-3230). La travessam i enllaçam amb el camí de les Minoies [2 h 15 min], d’enigmàtica etimologia. No abandonam la camada, que travessa amples sementers fitats de porxos i cassetons, fins a sortir a la carretera de Sant Joan a Montuïri (Ma-3220) [2 h 25 min]. Travessam la via i continuam pel camí asfaltat que tenim just enfront. On el camí gira a la dreta, nosaltres seguim tot dret. Més amunt perd l’asfalt. [2 h 30 min] Aquí cal continuar cap a l’esquerra, fins i tot a les dues següents cruïlles. És un tram de camí molt freqüentat per corredors i bicicletes tot terreny.

[2 h 40 min] Sortim a un camí ample de carro que prenem a la dreta i que en pocs minuts ens durà al camí d’Horta. Aquí, giram a l’esquerra i emproam el darrer tram de la nostra ruta. Deixam a l’esquerra el cementeri municipal, ubicat davall els pendissos del puig de Consolació, i ens dirigim cap a la vila i la parada de bus [2 h 50 min].

@Fita_a_Fita