Cala Saona, on s’ajunten tots els blaus possibles de Formentera

PalmaAquesta setmana us proposam una caminada pel vessant marítim de ponent de la venda del cap de Barbaria. Segons descripció de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (eeif.es), Cala Saona és l’extrem occidental de la depressió situada entre la Mirada i el puig den Guillem, les elevacions principals de la parròquia de Sant Francesc Xavier. La cala estricta té com a extrems la punta del Caragol cap a ponent i l’indret conegut com la Guaita Vella cap a mestral. Per extensió, el topònim fa referència també a una vasta zona interior i costanera que abraça des de la punta Rasa (O) fins al caló den Trull (N). Sobre l’origen del nom Saona, força opac, s’han proposat algunes teories, basades o bé en la relació amb el verb ‘assaonar’, o bé amb la semblança del nom amb altres indrets mediterranis. Cal no descartar la possibilitat d’un origen antroponímic, atès que el cognom Saona es troba documentat a Mallorca el 1233.

No debades, “Cala Saona és la cala per excel·lència de Formentera. Tot i això, no és un port d’allò més abrigat, si els vents són de ponent o tramuntana. La costa del Bou i la punta Rasa la deuen emparar del migjorn. Un arc boscós circueix l’arenal blanc i espectacular de la platja. Per damunt del pinar sobreïx l’hostalet. A banda i banda, costa dòcil, suau. És plaent d’estar-se a aquesta hora, fondejats enmig de tant de silenci, quan encara l’ossada i els músculs duen clavat el repic del motor. Però les dues anques, amb un parell de dies més de travessia, podrien arribar a fer call. Els bancs són durs quan se seu tantes hores, i el llaüt no és un lloc ideal per estirar les cames...” (Els deixants de la llum, Josep Marí Marí, 1991).

El punt de partida és fàcil de localitzar. La carretera de Cala Saona neix en la del cap de Barbaria, a migjorn, vora el supermercat i restaurant Es Cap. La carretera acaba rere un monumental hotel, d’arquitectura estàndard, i diversos xalets i establiments de restauració. No hi ha transport públic durant els mesos d’hivern. La línia 5, que uneix el port de la Savina i Cala Saona, només funciona en temporada alta.

La ruta

[00 min] Des del final de la carretera de Cala Saona, accedim a la platja per una passarel·la de fusta orientada a ponent. Travessam l’arenal de dreta a esquerra, prenent com a referència la torre de vigilància i socorrisme. D’aquí passam al final d’una pista de terra que dona accés als vehicles i persones que tenen empriu als escars de la cala [05 min]. Paga la pena guaitar un moment a tall de timba i gaudir d’aquestes instal·lacions, icòniques en el paisatge cultural costaner. Un lloc segur per a les barques, imprescindibles per a la pesca, declarades Bé d’Interès Cultural. En aquest indret, ens adonam que el litoral de Cala Saona ajunta tots els blaus possibles de la mar formenterera.

Des d’aquí a la punta Rasa [20 min], la riba es presenta poc accidentada i amb un pendent suau. Continuam fent passes fregant el penya-segat, que pausadament ens va oferint una millor i més ampla perspectiva. Lenta però inexorablement, l’entorn esdevé un magnífic i exclusiu mirador des d’on contemplar la resta de la costa, des de la torre de la Gavina (s. XVIII), la més occidental de les torres de vigilància de Formentera, fins a la marina de migjorn de l’illa d’Eivissa. Un autèntic espectacle visual en un dia clar.

Tot d’una doblam el cap, orientats ara cap a migjorn. Des de la punta Rasa, continuam guanyant altura suaument sobre la mar en direcció al cap Alt. A partir d’ara, la costa s’eleva com si emergís des de les profunditats de la mar. [30 min] En aquest entorn, precisament, se situen tota una sèrie de xalets disseminats. Nosaltres, fent ús del domini públic, passam vora la timba. [35 min] Passat el Racó Alt, la ruta supera un seguit de parets seques, algunes ben baixetes. En altres casos, però, són construccions molt més agosarades que s’instal·len i guaiten sobre la vertical del penya-segat. La garriga interior contrasta amb el tall de la roca, aspre i sec, sobre la mar blava.

A partir d’aquí, el carrerany es decanta discretament cap a l’interior, entre mates i savines reclinades per voluntat dels forts vents. A poc a poc, per la passa i la mirada, albiram una taca blanca sobre el paisatge que romp la monotonia del paisatge. Es tracta del xalet solitari dit Es Celacant [1 h 00 min], situat a la vorera del penya-segat, a prop del racó de la Llenya, indret costaner de ponent del cap de Barbaria. Ha arribat el moment d’iniciar el camí de retorn i d’allunyar-nos del litoral.

Des del mateix xalet, ens orientam cap a llevant i seguim el camí de terra –el camí del caló de la Llenya– que ens ha de menar fins a la carretera –camí de Can Corbeta– que condueix al centre de gestió de residus Cap de Barbaria. Cap a migjorn, observam la discreta elevació del puig Guillem, situat entre el torrent de la Fusta i el racó de la Llenya. La seva altura sobre el nivell de la mar és de 107 metres, fet que el converteix en el segon punt més elevat de l’illa de Formentera. Durant la Guerra Civil s’hi construí una torreta militar –la qual ens revela la posició de la muntanyola– de base quadrada que serví per al control del pas d’avions. S’hi troba també un vèrtex geodèsic. Deixam la costa enrere, ens submergim dins la garriga interior i avançam encaixats entre parets.

El pou de Cala Saona

[1 h 25 min] Sortim al camí de Can Corbeta, asfaltat, al qual ens incorporam per l’esquerra, cap a tramuntana. Prop d’un quilòmetre més endavant [1 h 35 min], sortim del vial per l’esquerra, on trobam indicadors de rutes, i voltam tot d’una a la dreta. A partir d’aquí, anam enfilant camins de terra, sempre orientats cap a mestral. [1 h 50 min] Sortim al camí de la punta Rasa, ample i de terra, cinquanta metres a l’esquerra hem de veure a banda dreta un carrerany. El seguim, és el camí que ens ha de dur de retorn a la platja, a Cala Saona. Durant el recorregut, amagat entre la vegetació, toparem amb un interessant element etnològic, el pou de Cala Saona, declarat Bé d’Interès Cultural. Es tracta d’una construcció de secció circular de gran alçada, paredat en verd i dotat d’un conjunt de graons per accedir-ne a la boca. En escrits del segle XVI, se’l menciona per la importància que té pel proveïment d’aigua dels pirates que assetjaven el litoral formenterer entre la primavera i la tardor, fet que incrementava la perillositat de l’entorn.

Des d’aquí l’entrada a la cala s’ha de fer per un lateral, sense envair la zona dunar, o seguint qualsevol dels carreranys que sense arribar a sortir a la mar ens menen novament al nostre punt de partida [2 h 05 min].

@Fita_a_Fita