Les Alqueries, punt clau a la llarga ruta de la transhumància

PalmaLes Alqueries és un bell llogaret del municipi de Santa Eugènia, ubicat a la banda de gregal del poble i travessat per una vella via de transhumància, el camí de Muntanya. Des de l’edat mitjana fins a principis del segle XX, els camins de muntanya permetien el pas de les guardes de les grans possessions que passaven l’estiu a la muntanya (estivada) i l’hivern a les terres del Pla i Migjorn (hivernada) de Mallorca.

Ens situam a la comarca del Pla de Mallorca, entre els municipis de Sencelles, Algaida, Palma, Santa Maria del Camí i Consell. La seva existència ens explica l’evolució de l’ocupació humana des de l’edat mitjana fins a l’actualitat. Durant l’època islàmica, feu part de les alqueries de Benibahari i de Beniporrex, molt probablement vinculades a les actuals possessions de Son Mascaró i Sa Torre.

Si volem fer servir el transport públic per a la nostra aproximació a l’inici de la ruta, la L-304 (Inca-Sencelles-Palma) i la L-304d (Santa Eugènia-Santa Maria) són les línies que fan parada a Santa Eugènia. A la pàgina web tib.org trobareu tota la informació referida a horaris i disponibilitat d’aquest servei. La parada de bus de Santa Eugènia es troba a pocs metres de distància de l’aljub, una interessant mostra del sistema hidràulic tradicional. Dona nom al carrer que enllaça les carreteres de Sencelles i de Sineu. Probablement construït a partir d’un altre que ja existia en el segle XIV, l’aljub subministrà aigua al poble fins a la dècada de 1950.

La ruta

[00 min] Des de la parada del bus TIB caminam uns metres en direcció a Santa Maria i voltam tot d’una a la dreta pel carrer de l’Estació, on comença la carretera de les Alqueries. Avançam per aquest carrer en lleugeríssima davallada, orientats cap a gregal, en direcció al poliesportiu municipal [05 min], que trobam a l’esquerra de la via. Al centre de les instal·lacions esportives destaca un edifici antic, de principis del segle XX, corresponent a l’antiga estació de tren de la línia que unia Santa Maria i Felanitx, inaugurada el 1898 i tancada a finals de 1967. Després del desmantellament de la línia, l’immoble passà a ser propietat de l’Ajuntament.

Després de l’Estació, deixam la darrera casa del poble a l’esquerra, dita Cas Maonès. Sortim definitivament del nucli urbà i avançam per un espai obert, mentre a la nostra dreta es retalla, aturonada, la silueta de les cases i els molins del Puget. Més endavant, [10 min] arribam a un punt on la carretera descriu una volta a l’esquerra, la creu d’en Bet. El topònim prové d’una antiga creu gravada sobre un mitjà de marès, ja desaparegut, que recordava el lloc d’un assassinat comès a mitjan del segle XIX. La creu d’en Bet desaparegué un cop esbucada la paret anys després. A la mateixa volta, la carretera deixa de banda a la dreta un sender estret, denominat el Caminet, que avança directament cap a la part de llevant de les Alqueries.

Un poc més endavant [15 min], la carretera torna a orientar-se cap a la dreta, punt on es troba, a deu metres escassos de l’asfalt, a la nostra esquerra, i rere una bardissa natural d’esbarzers, el pou de na Perota. Ubicat dins terres de Son Mascaró, la seva existència possiblement es remunta a l’època islàmica i des d’antic fou objecte de disputes entre els propietaris de la finca i els habitants de Santa Eugènia per la propietat de l’aigua. Continuam per la carretera cap a les Alqueries, encara entre sementers de conreu; a la nostra esquerra podem observar, llunyanes, les cases de Son Mascaró, mentre que a la dreta s’estenen els sementers de Son Campins. Travessam la síquia de Son Mascaró, coneguda popularment com la Síquia. Es pot observar com el llit de la canal es troba emmarcat per grans peces de pedra. Tot seguit, la carretera va ascendint lleugerament per un tram atrinxerat dit la costa d’en Riera. Entram de ple en el llogaret de les Alqueries [25 min]; som a una placeta travessada de llevant a ponent pel camí de Muntanya, via tradicional de transhumància entre el Pla i la Serra.

Son Paraire, la casa més antiga del llogaret, Can Fonoll i Son Pau, amb el seu bell molí de vent fariner, un dels dos existents en aquest llogaret taujà, són les primeres construccions que podem distingir a la nostra dreta en entrar al llogaret. Aquí, giram a l’esquerra, orientats a ponent, en direcció a la carretera de Sencelles (Ma-3020), entre Son Riera Vell, Cas Teixidor, Ca na Mera i Son Bosso, a l’esquerra, i Can Caló, Can Batlet i Can Cotà, a la dreta. Ràpidament, ens situam davant l’hostal d’en Comuna [40 min]. Aquest era en altres temps un punt d’aturada obligat pels transeünts que anaven pel camí de Sencelles. Antigament, carreters i traginers, viatgers a llom de cavalleria i vianants a peu tenien els antics hostals com a etapes d’avituallament i descans. L’edifici és senzill, d’una planta, portal de llinda de marès i coberta a dos aiguavessos. A l’esquerra de la façana, hi ha un pou amb una capella.

Les cases de la Torre

De l’hostal d’en Comuna giram a la dreta, orientats a llevant, per un tram de la carretera vella de Sencelles. Un tram rectilini que acaba allà on s’ajunta amb la carretera nova. Aquí el camí asfaltat gira a la dreta [50 min], novament orientats cap a les Alqueries. El següent punt d’interès de la nostra ruta són les cases de la Torre [55 min]. Les cases d’aquesta possessió són unes de les més representatives del municipi de Santa Eugènia. L’entrada des de l’exterior es fa per una gran portalada que s’obre al camí que comunica aquest redol nord-est del llogaret de les Alqueries amb la carretera de Sencelles (Ma-3020) i amb el centre del llogaret pròpiament, situat al voltant del camí de Muntanya.

[1 h 00 min] Sortim de les Alqueries, orientats a xaloc, en direcció a Sineu pel camí de Muntanya. Sobre els nostres caps, a l’esquerra, s’aixeca alterós el molí de les Alqueries, el segon molí de vent fariner existent en aquest llogaret, denominat Es Molí. Aviat topam amb l’accés al pou de les Alqueries. Una camada de quaranta metres de llarg que acaba en una petita rotonda, en el centre de la qual es situa el pou. Una de les antigues ‘àrees de servei’ existents en els antics camins de muntanya.

Giram a la dreta per davant del cementeri municipal [1 h 20 min], rere el qual se situa el cementeri jueu, l’únic existent a la nostra illa. A punt d’entrar dins Santa Eugènia, pel carrer de Fra Juníper Serra ens enfilam dalt del Puget, establit taujà del segle XVIII sobre terrenys comunals adscrits a l’Església. El mateix carrer ens mena cap a l’aljub, on tancam la nostra ruta [1 h 30 min].

@Fita_a_Fita