L’Espanyol troba la vacuna per sortir de l’infern (2-0)

Barcelona97 dies després de naufragar a Pamplona en un duel que l’arrossegava al fang, l’Espanyol va tornar a trobar motius per creure en la permanència. Els d’Abelardo van obtenir un triomf balsàmic, i inesperadament plàcid, contra un Alabès (2-0) penalitzat per la matinera expulsió de Pacheco. El nou futbol va tenir ben poc de normalitat per a un Espanyol poc acostumat a guanyar (era el segon triomf en Lliga a l’estadi), sense patir i deixant la porteria a zero (el quart cop que passa aquesta temporada, el segon contra els vitorians). Tot plegat, en l’esfereïdor silenci d’un RCDE Stadium que, per primer cop en la seva història, va acollir un partit sense públic.

Contra els vitorians, els blanc-i-blaus ho van tenir gairebé tot a favor. Les baixes de Joselu i Lucas Pérez van restar força potencial a un Alabès que, si bé no està ni de bon tros salvat, va arribar a la cita menys necessitat que l’Espanyol. La nova anormalitat també va somriure als espanyolistes en les primeres dues accions arbitrals que van marcar el partit. Primer, González Fuertes va perdonar l’expulsió a Javi López per una pugna amb Edgar, que encarava Oier. De fet, l’àrbitre va considerar que ni tan sols hi havia falta.

Una expulsió determinant

En canvi, pocs minuts després, al costat oposat del camp, González Fuertes no va dubtar a ensenyar la vermella a Pacheco, que va blocar la pilota amb les mans un metre fora de l’àrea per impedir una connexió entre Roca i Wu Lei. El porter extremeny, un dels més segurs de la Lliga, no va calcular gens bé la sortida i va deixar el seu equip amb un home menys des del minut 20. Garitano, forçat pel nou context, va optar per sacrificar Edgar i recol·locar Aleix Vidal al costat esquerre.

Arran d’aquest infortuni, el partit se li va fer molt pesat a l’Alabès, que es va replegar, forçadament, en un 5-3-1. L’Espanyol, que fins aleshores havia estat un mar de dubtes i imprecisions, no va desaprofitar l’avinentesa i va ensenyar els ullals. Roca, David López i Melendo van retrobar-se amb la pilota i amb temps per pensar. La pilota va començar a moure’s de banda a banda, sempre en terreny de l’Alabès, que s’anava desgastant per defensar la seva porteria. Amb Raúl de Tomás tocat, va ser Embarba qui va erigir-se líder en atac de l’Espanyol, on no li pesa la responsabilitat. L’extrem va tornar a agafar els galons, primer xutant des de fora de l’àrea i després regalant dues assistències d’or. També va mostrar-se molt actiu Wu Lei, que va intentar emular Maradona i Messi marcant un gol amb la mà que, aquest cop sí, l’àrbitre va encertar a anul·lar.

El premi per a l’Espanyol va acabar arribant. Els gols blanc-i-blaus van ser conseqüència de l’esforç previ, un setge creixent cap a la porteria d’un Roberto Jiménez que va reivindicar-se en un escenari on no va deixar precisament un bon record. El madrileny va treure’s de la màniga cinc intervencions espectaculars abans que, en el temps afegit, Bernardo enviés de cap la pilota al fons de la xarxa. Necessitats com estan d’alegries els blanc-i-blaus, era impossible no pensar que la celebració acabaria en una efusiva abraçada col·lectiva. Amb gol va acabar la primera meitat i amb gol va començar la segona. Embarba va llegir una genial desmarcada vertical de Wu Lei, que tot sol davant de Roberto va sentenciar el partit. Quedava tota la segona part, però l’Alabès ja s’havia rendit.

Ho va aprofitar Abelardo per donar descans a alguns titulars com Embarba i Wu Lei, i permetre a Darder o De Tomás recuperar sensacions sense haver de córrer gaire riscos. Aquests dos últims van estar a punt de firmar el tercer en un segon temps sense història que va permetre agafar oxigen de cara a tot el que ve les pròximes setmanes. Que la presència del punta madrileny no fos necessària per generar perill és una altra gran notícia.

En un moment crític com l’actual, Abelardo necessita la participació de tots els seus efectius per tirar endavant els partits. No els queda cap més remei que complir i esperar els entrebancs dels rivals més directes. L’Espanyol va tenir el partit que necessitava, però no pot confiar-se després d’haver superat la que tot just és la primera d’onze finals. La segona serà dimarts al Coliseum Alfonso Pérez, un estadi on sap què és patir i on segur que no es trobarà tantes facilitats. Ahir, si més no, es va fer el primer pas: demostrar que l’Espanyol és un equip ben viu, gràcies al seu triomf i també, per les derrotes de rivals directes com el Celta, el Mallorca i el Leganés.