Sí, em vaig equivocar amb Luis García

BarcelonaQuan la temporada passada l’Espanyol va optar per Luis García com a entrenador davant la situació desesperada que vivia l’equip vaig pensar que era un error. Amics i coneguts meus que el coneixien i que de futbol en saben molt més que jo (l’Oriol Domènech, el Quique Iglesias) em van dir que li fes confiança, que era molt bon entrenador. A mi em semblava una solució populista: anirem a Segona, però amb l’entrenador que volia “el poble”. I m’imaginava –greu error– que Luis seria un entrenador que ho basaria tot en aquella retòrica tan futbolística que barreja sentiments, (baixes) passions i òrgans sexuals masculins. No va ser així: tot el contrari. Va venir a fer jugar l’equip a partir d’una idea i d’un model de joc. Va fer jugar els bons i els hi va donar protagonisme. Encara no tinc clar si –donada la situació– aquest canvi de filosofia era la millor opció. Però si no arriba a ser per uns arbitratges gens casuals, Luis hauria salvat l’equip.

Ara té un altre objectiu complicat: tornar el club al lloc on ha de ser i on gairebé sempre ha estat. Excepte l’exhibició al camp de Llevant, l’inici ha sigut una mica irregular i, després de set jornades, estem a un punt dels llocs d’ascens directe i hem perdut el primer partit. Això, afegit a alguns trams de partit amb resultats sorprenents, ha fet encendre alguna alarma entre la, curiosament, exigent afició perica. Jo estic ben tranquil (i no perquè pensi que a Segona no s’hi està tan malament). Confio en Luis Garcia perquè el que veig al camp em convenç.

Feia anys que l’Espanyol no jugava a res. Amb el breu parèntesi de la temporada de Rubi, molts anys. Estàvem acostumats a una defensa una mica sòlida i un davanter que marqués més gols dels que el mateix equip generava. Aquest era el truc. Amb Luis és diferent. Veus triangulacions i moviments amb la pilota que responen a una idea. Automatismes. Jugadors que ocupen uns espais amb sentit. Ni amb l’apreciat Vicente Moreno ni amb Diego Martínez ho vam veure mai. I no es tracta de Primera o Segona: amb Moreno també lluitàvem per l’ascens (i el vam aconseguir), però sempre vam dir que va ser gràcies a les individualitats; que tot i la categoria, no jugàvem a res.

Els resultats manen. Però els resultats no són producte de l’atzar. Són conseqüència de tenir un pla. Si el tens, errades com la de Pacheco quedaran en anècdota. Confio en el Luis entrenador sense haver estat mai un gran fan del Luis jugador. Si el deixem fer i, arribat el moment, li donem les peces necessàries, tenim entrenador per a anys.