La ressaca d'un clàssic molt amarg

Diagnòstic i pronòstic del desastre del Barça: i ara, què?

Cinc analistes parlen amb l'ARA sobre la dolorosa derrota blaugrana a la Supercopa i dels efectes que pot tenir aquesta temporada

4 min
Xavi Hernández, capcot durant la final de la Supercopa entre Reial Madrid i Barça

BarcelonaEl Barça va patir a Riad, en la final de la Supercopa d'Espanya, la derrota més dolorosa d'aquesta temporada. L'ARA s'ha posat en contacte amb cinc analistes perquè responguin cinc preguntes clau per fer diagnòstic i pronòstic del desastre. Són Jordi Costa (Tot Costa), Marc Mayola (Esport3), Marc Guillén (RAC1), Mireia Vera (Catalunya Ràdio) i Bruno Alemany (Cadena SER).

Per què el Madrid passa per sobre del Barça?

Una derrota per 4-1 no s'explica només per errors individuals, sinó col·lectius. Els analistes coincideixen en assenyalar mancances en la pressió, descoordinació i poca intensitat. "El Madrid cedia la pilota perquè sabia que amb dues o tres passades podia desfer la pressió del Barça. Si amb la pilota era gairebé inofensiu, sense ella era un desgavell", diu Mayola. "Els migcampistes no sabien si mossegar endavant o ajuntar-se. Tot quedava a mitges. La línia defensiva donava mostres de no estar treballada i a nivell individual es cometien errors impropis del futbol d'elit", afegeix Alemany. "Hi va haver errors garrafals en defensa, la pressió no estava ben coordinada, els duels individuals se'ls enduia el Madrid... La sensació era d'incompareixença", critica Vera. "Al Barça li interessava tenir la pilota, encara que fos amb atacs molt lents, per evitar desordenar-se, i no ho va fer. El joc sense pilota va ser nul, i així no va poder competir", remata Guillén.

Quin és el grau de responsabilitat de Xavi?

A l'entrenador se'l qüestiona perquè no ha aconseguit fer arribar la idea de joc als futbolistes. "Ho hem vist durant tota la temporada. L'equip no té clar ni com jugar ni a què jugar. Ho has pogut trampejar contra rivals de menys nivell, però el dia que et trobes el Madrid, malgrat que no és res de l'altre món, acabes prenent mal", destaca Costa. "Em preocupa molt que l'entrenador surti en roda de premsa i digui que allò s'ha entrenat durant la setmana, que els jugadors estaven advertits... però mai es dona al camp. Hi ha un problema de missatge", analitza Vera. Guillén afegeix: "La direcció de l'entrenador no és bona. De mica en mica els jugadors s'han anat perdent, han deixat de creure en el company i no saben si els passarà la pilota o no. L'espiral és horrorosa". Per la seva banda, Alemany veu un abans i un després en l'estiu: "Xavi s'ha perdut buscant l'excel·lència. L'any passat va aconseguir un Barça sòlid, competitiu i solidari. Aquesta temporada ha volgut que també fos atractiu, i aquí el cotxe ha sortit de la carretera".

Quina responsabilitat hi tenen els jugadors?

En temps de crisi, el camí més curt és disparar a l'entrenador, però el rendiment dels jugadors també serveix per explicar coses. "Pedri, cada vegada que hi ha una errada, el primer que fa és mirar a terra i lamentar-se", diu Mireia Vera en aquest sentit. L'analista de Catalunya Ràdio també critica Araujo per la seva expulsió "infantil" en unes circumstàncies molt dures. Per la seva banda, Marc Guillén posa el focus en Lewandowski: "Es desespera perquè veu que allò és un caos, que no hi ha ordres clares i que no li arriben les pilotes que li haurien d'arribar". Marc Mayola creu que De Jong és "la màxima expressió de la insubstancialitat de l'equip" i "un dels jugadors més sobrevalorats de la plantilla", mentre que Jordi Costa fa una valoració més col·lectiva: "Els últims mesos hem vist partits en què el Barça s'ha aixecat amb reaccions de coratge. Per això em va sorprendre tant veure l'equip sense cap mena d'intensitat contra el Madrid".

Hi ha solució d'aquí a final de temporada?

El pronòstic a curt termini dels analistes consultats no és gaire optimista. "El Barça necessitava tot just el contrari del que va acabar passant. Una victòria amb bon joc que donés arguments sòlids per pensar que la remuntada a la Lliga és possible i que a la Champions es pot, almenys, competir", sosté Bruno Alemany, que malgrat les males sensacions no creu que fer fora Xavi solucioni gaire res. En la mateixa línia s'expressa Costa, però més per falta de relleu que no pas d'arguments: "El marge de maniobra és molt limitat. Si el que es busca és el canvi a la banqueta, l'alternativa marcada és Márquez. I per a mi, per posar Márquez ja està bé Xavi". Per la seva banda, Guillén només destituiria el tècnic egarenc "en cas de desastre calamitós". En canvi, si l'equip s'estabilitza i es manté viu a la Lliga, la Copa i la Champions, el deixaria treballar: "És d'aquí i coneix bé el club, però sí que l'animo a fer canvis de sistema i de jugadors".

Quin és el futur a mitjà termini?

"El Barça de Xavi està en involució i no fa bona pinta", diu Mayola. "A nivell de club, cal la reflexió d'on es vol anar. Si els objectius de voler guanyar-ho tot són reals o no", afegeix Vera. Hi està d'acord Guillén, que demana mirar molt més enllà de la banqueta: "Això és una crisi de club des de dalt de tot, de la presidència a la direcció esportiva, passant per l'entrenador". Alemany continua centrant el seu argument en Xavi i vaticina que "només una segona volta impecable faria que l'aficionat i la directiva seguissin confiant en ell per comandar el projecte esportiu", mentre que Costa deixa veure que en l'economia és on hi ha la clau per mirar d'aixecar el rumb: "La solució de portar jugadors no serveix per a la tessitura que travessa el club". Efectivament, tal com van reconèixer Xavi i Deco després de la desfeta a Riad, el Barça no té cap marge per reforçar la plantilla a l'hivern si no cobra d'alguna altra banda els famosos 40 milions d'euros impagats per Libero en el marc de l'operació de venda de Barça Studios. Una dinàmica que tot apunta que es mantindrà de cara a l'estiu.

stats