BergaLa Quiniela ja no és el que era. Abans, jugar-hi era una tradició setmanal, més sagrada fins i tot que la d’anar a missa. Avui dia s’ha perdut l’afició. No ha estat d’un dia per l’altre, sinó un procés al llarg dels anys. Primer van arribar les reduïdes i les condicionades, amb el canvi de segle i la introducció de l’euro es va passar de les 50 pessetes als 50 cèntims (un augment del 66%!), després es van afegir les travesses en les jornades europees o de futbol internacional. I així, entre innovacions que no han acabat de tenir acceptació i la saturació dels jocs que proposa Loterías y Apuestas -per no parlar de les apostes per internet- la cosa ha anat de baixada.
Lluny queden aquells temps nostàlgics quan encara no hi havia les sofisticades webs d’estadístiques i els clients compraven la revista Pleno, que valia 150 pessetes, per fer-se una idea dels partits de la jornada i de les dinàmiques dels equips. Alguns preferien jugar-hi pel seu compte, amb apostes senzilles o un parell de dobles, a tot estirar. Però els bons de debò eren els que hi jugaven amb una penya d’amics. Gent que es reunia els divendres a la tarda o els dissabtes al matí, feien el cigaló, es fumaven un Farias i passaven un parell d’hores pronosticant la jornada.
Les penyes eren motiu per trobar-se… i sobretot per discutir-se. Abans de jugar tothom sabia què passaria diumenge. I dilluns tothom deia que ja havia avisat als companys que aquest o aquell fallarien, que era claríssim. I així passaven les jornades, sense premi, o rascant-ne algun de menor a l’espera de poder fer el ple al 15.
El meu pare hi jugava. I el diumenge a les cinc s’asseia al sofà i escoltava el carrusel amb una butlleta als dits, on anava apuntant els resultats, minut a minut. La frase més repetida en aquell espai de dues hores era “quinieles enlaire!”, que volia dir que algun dels favorits havia encaixat un gol en contra. Però el dia que més es va exclamar va ser la temporada 1990-91, per culpa d’un Barça-Burgos.
Els blaugranes jugaven contra el matagegants, un equip acabat de pujar a Primera que va ser capaç de puntuar al camp de la majoria de favorits i, fins i tot, de guanyar al Bernabéu. Però era el Barça de Cruyff, el que anava líder i guanyaria la primera de les quatre lligues del Dream Team. El meu pare els va dir que s’havia d’apostar pensant que el Burgos puntuaria al Camp Nou, però els companys no li van fer cas i van posar un 1 fix. El resultat va ser d’empat (0-0), és a dir, una X. Entre ells es van repartir 120.000 pessetes de l’època. Però si li haguessin fet cas -o almenys això em va dir- s’haurien endut més de 30 milions.