Alguna cosa passa amb Ter Stegen

Aquests dies s'ha viralitzat a la xarxa X l'etiqueta #TerStegenOut. Milers d'usuaris el fan servir per demanar el que és obvi: que el porter alemany del Barça, primer capità de la plantilla de Hansi Flick, marxi del club. No importa que tingui contracte blindat fins al 2028 o que hagi estat lesionat gran part d'aquesta temporada. Les xarxes socials, on els grisos no existeixen i abunden l'odi, l'anonimat i, el que és pitjor, la impunitat, han dictat sentència amb l'únic supervivent de l'última Champions blaugrana (2015). De la nit al dia, i mentre creix el soroll al voltant del possible fitxatge de Joan Garcia, s'acumulen els vídeos amb les pitjors calamitats de Ter Stegen en 11 temporades. Molt massiu per no ser organitzat. I massa similar a les campanyes que van patir en el seu dia Ernesto Valverde o Sergio Busquets.

Més enllà d'aquesta lamentable tendència, alguna cosa passa amb el porter de Mönchengladbach. Al Barça, els finals de temporada són moments de corredisses als despatxos per quadrar els números i pagar el gruix dels salaris dels jugadors —una necessitat, aquesta última, que normalment requereix la signatura de pòlisses de crèdit. Sense partits oficials a l'horitzó, també és temps per planificar el futur i atendre els missatges que es filtren des d'alguns despatxos. En aquest moment de l'any, més escàs pel que fa a actualitat, cal reparar més que mai en l'agenda que marquen tant la mateixa institució com els representants de determinats jugadors a través dels seus canals de confiança. I, en aquest sentit, no es detecta precisament que els responsables blaugranes estiguin gaire contents amb Ter Stegen.

Des de fa uns dies, el Barça beneeix implícitament les informacions que apunten al fitxatge desitjat de Joan Garcia. Mentre el porter de Sallent desfulla la margarida entre deixar l'Espanyol com un heroi o trencar el cor d'una generació de periquitos, el missatge associat a aquest interès, que arriba des d'Aristides Maillol, és que Ter Stegen, que fa dos estius va acceptar diferir el seu salari per ajudar l'economia blaugrana, ha passat a ser una peça prescindible. Sense que aquest exercici hagi estat responsable directe de cap decepció esportiva (bàsicament perquè ha estat lesionat), fa la sensació que l'alemany ha perdut crèdit de cara al projecte que han de liderar Hansi Flick a la banqueta i Lamine Yamal a la gespa. Cap filtració és casual.

Decideixi el que decideixi Joan Garcia, i amb Wojciech Szczęsny disposat a fer un any més, sembla clar que el Barça de Laporta s'ha alineat amb la xarxa X. Més sibil·linament, però amb la mateixa intenció. Ha començat el mercat de fitxatges i la cadira de Ter Stegen ja fa pudor de socarrim.